Visites al bloc

  • 25.553

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

Joan Caballé Goyeneche, diputat pel districte de Gandesa (1907-1923) (1 de 2)

Joan Caballé Goyeneche va ser diputat o candidat pel districte de Gandesa a les Corts durant setze anys. Tot i això, no sabem gaires coses de la seva biografia, ni política ni personal. Tot i que la majoria d’autors accepta que nasqués a Montevideo (Uruguai) el 1863, algunes fonts de l’època afirmaven que ho havia fet a Batea, on tenia dues propietats: el mas de Gardel, a la partida de la Serra, i la Plana del Català, al camí de Tortosa a Gandesa.

Joan Caballé Goyeneche, en una imatge de 1910

Joan Caballé Goyeneche, en una imatge de 1910

Més consens hi ha en la població on va passar part de la seva infantesa i joventut, que no és altra que Móra d’Ebre. No sabem fins quan s’hi va estar, el cert és que l’abril de 1887, amb vint-i-quatre anys, es va traslladar a Tarragona, per treballar com a depenent de comerç.

Tampoc sabem si va ser allí on va néixer el seu interès per la política, des de posicions republicanes, però el cert és que va ser a la capital provincial on va exercir el seu primer càrrec. En va ser regidor, formant part de la minoria republicana, entre 1891 i 1897. L’experiència no degué ser gaire bona, donat que va descansar de la política durant deu anys, dedicant-se a fer-se un nom entre la societat tarragonina i a desenvolupar la seva carrera professional com a corredor de comerç, títol que li va ser conferit el 1904.

Es va allunyar de la política activa, però va mantenir els vincles amb les organitzacions republicanes, formant part de la Junta Provincial de Fusió Republicana, de la qual en fou secretari el 1897. Aquesta formació naixia de la unió del Partit Republicà Nacional (PRN) i els republicans centralistes i els antics possibilistes. Val a dir, que es va incorporar a la Junta com a representant del districte de Gandesa, el que ens fa pensar que, tot i viure a Tarragona, va mantenir certa relació amb les nostres terres.

Candidat de la Solidaritat Catalana (1907)

La coalició sorgida a Catalunya per enfrontar-se als abusos dels governs del torn de Madrid, va atorgar una nova oportunitat electoral a Joan Caballé, convertit en el candidat de la Solidaritat Catalana al districte de Gandesa (per saber més, podeu consultar l’entrada Les eleccions de la Solidaritat Catalana de 1907, publicada el 7 de novembre de 2014).

Amb el suport de carlins i republicans, Caballé es va fer amb la victòria davant el candidat conservador del torn, Antoni Albafull. Aviat va demostrar que la seva relació amb el districte seria ben diferent de la que havien tingut altres representants, que només el visitaven en època electoral.

Iniciada la legislatura, ja al juny de 1907, va començar a treballar per fer possibles algunes de les seves promeses electorals. La majoria tenia a veure amb la millora de les infraestructures del territori, molt precàries, i que tenien com a eix principal la construcció d’un pont sobre l’Ebre que enllacés les dues Móres. També hi havia noves carreteres, com la d’Ascó a Camposines, o la creació d’una Escola pràctica d’Agricultura vinícola a Gandesa.

Les paraules aviat van anar acompanyades de fets. La greu riuada de 1907, que va devastar els pobles riberencs, va posar de manifest la seva implicació amb el territori que l’havia escollit. No només va reclamar obres per donar feina als propietaris i jornalers que havien perdut els seus camps, propietats i collites sota l’aigua; també va visitar el districte, deixant-se veure i fent evident el seu interès pel benestar dels electors.

Aquell desastre natural, que va saber aprofitar, li va atorgar els seus primers guanys. El febrer de 1908 la premsa anunciava la inclusió, al Pla d’Obres Públiques de l’any, la construcció del pont sobre l’Ebre, la carretera de Móra d’Ebre a Garcia i l’estudi de la carretera del Pinell de Brai a Móra d’Ebre per Benissanet. De tots aquests projectes, el del pont va ser al que va dedicar més atenció i esforços, atès que havia de transformar totalment la situació del districte, dotant-lo d’un sortida ràpida i fàcil per als seus productes agraris.

La legislatura, que es va allargar fins al 1910, va estar marcada per la desfeta de la Solidaritat Catalana i la Setmana Tràgica, l’estiu de 1909. Caballé, hàbil en l’ús de la premsa com eina de promoció personal i política, no es va mantenir al marge de cap dels dos assumptes. Les seves declaracions sobre la fi de la coalició, denunciant la incapacitat dels seus integrants per mantenir al marge els interessos personals i ideològics, li van valdre agres intercanvis de cartes obertes amb homes com Francesc Cambó. Tot plegat va suposar la seva expulsió de la Unió Democràtica Nacionalista (UDN) de Tarragona.

Tampoc va dubtar a enfrontar-se a la conjunció republicano-socialista de Melquiades Álvarez per defensar la gestió del govern conservador de Maura; alhora que acusava l’esquerra solidaria de passivitat davant l’empresonament i execució del pedagog llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia arran de la Setmana Tràgica.

Tants conflictes polítics feien entreveure que la carrera de Caballé acabaria amb la legislatura, però no va ser així. L’estructura dels partits polítics a les primeries del segle XX encara distava molt de l’actual, i les agrupacions locals actuaven de forma autònoma. Així, a finals d’abril de 1910, els centres republicans del territori i representants dels carlins i lligaires del districte, reunits a l’Ateneu Obrer de Móra d’Ebre, el van proclamar candidat adscrit a la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR).

La segona legislatura (1910-1914)

En aquella ocasió Caballé es va haver d’enfrontar a un nou candidat ministerial, el liberal Mateu Vila. La força del republicà al districte, pel que havia lluitat a les Corts, es feu palès en aquelles eleccions. La seva victòria fou clara i folgada, tot i que no va poder fer campanya, per trobar-se convalescent d’una malaltia que els mitjans del moment no van aclarir.

Aquella segona legislatura, avalada per haver aconseguit endegar els tràmits per construir el pont de Móra d’Ebre, va ser la de la seva consolidació com home fort del districte. Va intervenir en l’elecció dels candidats republicans a la Diputació de Tarragona, i el nomenament d’alguns del jutges de la zona, com el de Gandesa, el farmacèutic i republicà Antoni Surós, que acabaria sent Jutge d’Instrucció del Partit de Gandesa.

Es tractava d’una nova forma de caciquisme, més a fi amb el perfil dels republicans, basant en la força de la gent, i no en la influència dels grans propietaris. La xarxa d’entitats i centres republicans, que va créixer i es va consolidar a tots els municipis del districte, i la lluita per obres públiques, que a més de millorar les comunicacions donava feina als petits propietaris, mitgers i jornalers, eren la base de la seva força.

La plaça Caballé Goyenecht de Móra d'Ebre, inaugurada l'agost de 1911

La plaça Caballé Goyenecht de Móra d’Ebre, inaugurada l’agost de 1911

Un suport que es constata en actes de reconeixement públic, com el celebrat l’agost de 1911 a Móra d’Ebre, que li va dedicar una plaça a la població en el marc de la Festa Major. També en tindria una altra a Batea, en agraïment per la feina feta en favor del poble.

L’expansió del republicanisme al districte, impulsat i recolzat per Caballé, va acabar desfermant greus tensions amb la que, fins al moment, havia estat la gran força política del territori: el carlisme. Ho era per què, al contrari que els partits dinàstics (liberals i conservadors), els carlins també tenien una amplia base social.

La tensió va trobar el seu màxim exponent en l’assassinat del sereno de Vilalba dels Arcs el març de 1912, perpetrat, suposadament, per una colla de joves republicans. El fet va desfermar una intensa campanya dels diaris carlins i catòlics, com La Tradición, El Radical o El Restaurador, de Tortosa, com El Correo Catalán, de Barcelona. Tots l’acusaven de fomentar el terror al territori, protegint als que volien imposar les seves idees amb la violència, titllant-lo de perfecte cacic.

Contra tota aquella campanya, que tenia un rerefons de raó, Caballé va continuar conreant triomfs que la premsa republicana s’encarregava de fer públics. Entre ells es va destacar la seva participació en la llei sobre Legitimació de rompudes arbitràries, que restava poder als cacics clàssics, prenent-los la possibilitat d’adjudicar i prendre, lliurement, terres públiques als parcers. O la subhasta de la carretera del Pinell de Brai a Móra d’Ebre, reclamada durant la primera legislatura.

El seu populisme, però, també es fa evident a la premsa de l’època. L’abril de 1913 els diaris del territori anunciaven el projecte de Caballé per dur aigua potable fins a Gandesa, Prat de Comte, Batea i la Pobla de Massaluca. Promesa que va alimentar visitant el territori acompanyat d’enginyers de la Hidrològica de l’Ebre, per tal de veure si aquella idea podia esdevenir una realitat. Evidentment, no va ser així.

Aquells moviments responien, possiblement, a la seva necessitat de mantenir viva la seva ascendència al districte, donat que havia perdut el suport dels carlins i també els dels republicans de la UFNR. En aquest cas, les raons obeïen als seus interessos econòmics a Reus, en relació a una concessió pel proveïment d’aigua a la població, per la que es va enfrontar a l’UFNR d’aquella ciutat, aliant-se amb els republicans possibilistes per aconseguir el contracte.

Tot plegat, va fer que a les eleccions de 1914, Caballé tornés a canviar de formació, presentant-se com a candidat del Partit Reformista de Melquiades Álvarez.

David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>