«

»

abr. 01

Les eleccions municipals de Caseres de 1879

La Restauració, endegada el 1875 sota la direcció de l’historiador i líder del partit Conservador Antonio Cànovas del Castillo, va mantenir, en la seva primera etapa, el sistema electoral censatari. És a dir, per ser elector calia demostrar una renda mínima, calculada a partir de les contribucions rurals, urbanes i industrials.

Relació dels electors de Caseres per a l'any 1879

Relació dels electors de Caseres per a l’any 1879

El cens electoral de Caseres per a 1879, publicat la Butlletí Oficial de la Província el febrer d’aquell any, contemplava a seixanta-quatre electors. Seixanta-dos propietaris i dos electors per raó del seu càrrec: el capellà, Agustí Bru Gurrera, i el metge, Rafel Girona Vergé. Segons el padró de desembre de 1877, Caseres comptava amb 542 habitants. Així doncs, els veïns amb dret a vot eren l’11,8% de la població, tots homes i amb propietats al municipi.

El maig d’aquell any es van celebrar eleccions per renovar la meitat dels sis regidors de l’ajuntament. Els rellevats eren Clement Aguilar Calaf, fins aleshores alcalde, Bartomeu Aragonès Gaurís i Marià Aragonès; continuant als seus càrrecs Jaume Fortuño Dolz, Josep Trillas Camps i Joan Fortuño . L’1 de juliol es celebrava el Ple per donar possessió als tres nous regidors: Josep Vaquer Navarro, Ambrosi Tarragó Puchol i Eusebi Villagrasa Valls.

L’acta, publicada el 19 d’octubre al Butlletí provincial, recull que els dos darrers es van negar a jurar el càrrec, abandonant la sessió. Els quatre regidors que s’hi van quedar van designar Josep Vaquer com alcalde, Jaume Fortuño com a tinent d’alcalde i Josep Trillas com a síndic.

Res fora del normal, si no fos per què tres dels candidats a les eleccions, els electes Ambrosi Puchol i Eusebi Villagrasa, i Pere Pellicer Ferrús, van presentar una reclamació per irregularitats en el procés electoral . Aquesta va ser tractada per la Comissió Provincial el 24 de juliol. Les reclamacions es fonamentaven en dues qüestions: la primera en el fet que tot i haver de renovar tres regidors, es van convocar quatre places, raó per la qual tots els votants van poder triar tres noms entre les candidatures, enlloc de dos, que era el que calia fer. La segona era que tot i que la mesa havia acceptat les paperetes on, enlloc de Pere Pellicer, apareixia Pecho Pellicer (de Pedro, atès que el castellà era aleshores l’única llengua oficial), aquestes es van desestimar, designant com a regidor a Josep Vaquer, que havia estat el quart candidat.

Examinades les proves, la Comissió va donar la raó als reclamants, anul·lant el nomenament de Josep Vaquer i designant en el seu lloc a Pere Pellicer. L’acord no va agradar als adversaris dels tres candidats escollits el maig, i l’1 d’agost la Comissió donava compte d’una nova reclamació, aquesta presentada per Francesc Julbe Serres. En ella es demanava la incapacitació dels regidors Pellicer i Villagrasa. El primer per la qüestió de les paperetes, i el segon acusat de deutes amb el consistori. La Comissió va desestimar la reclamació, però l’assumpte no va quedar allí: el reclamant va presentar recurs d’alçada davant el ministeri de la Governació, el responsable de les convocatòries electorals.

El recurs no va ser resolt fins al novembre i mentre, la situació a l’ajuntament de Caseres no va ser gens fàcil. L’1 d’agost, atenent a l’acord de la Comissió del 24 de juliol, es va cessar a Josep Vaquer, que duia quatre setmanes a l’alcaldia, i es va provar d’escollir un nou alcalde. Va ser impossible, amb empats a les votacions celebrades el mateix u d’agost i sis dies després. Davant aquesta situació, es va designar, de forma temporal a Joan Fortuño com alcalde, a l’espera que el Governador resolgués la situació.

Finalment, el 10 de setembre el Ple va acatar la decisió del Governador, procedint a l’elecció de l’alcalde entre els regidors que sabien llegir i escriure amb un sorteig. L’escollit per aquest sistema va ser Pere Pellicer Ferrús. Aquella solució tan particular, tampoc no va durar gaire.

Mitjançant una Real Ordre de 18 de novembre, la Secció de Governació del Consell d’Estat va determinar l’anul·lació de les eleccions celebrades al maig. La raó que va sustentar aquella decisió fou el vici inicial de les eleccions: l’emissió de tres vots per cada elector, quan només en podien emetre dos. Afegia que ni l’ajuntament ni els membres de la mesa electoral tenien competència per prendre decisions en aquella matèria, tal i com havien fet, validant aquelles eleccions. La nova convocatòria s’havia de celebrar entre el 19 i 22 de desembre.

Els resultats de la segona convocatòria

Els tres regidors electes en aquella segona convocatòria van ser Pere Pellicer Ferrús, Josep Vaquer Navarro i Francesc Julbe Serres, el reclamant que havia provocat l’anul·lació dels comicis de maig. Aquell cop, els resultats tampoc van ser del grat de les dues faccions enfrontades pel control municipal a Caseres.

El 9 de gener de 1880 la Comissió Provincial donava compte de dues reclamacions. Una presentada per Pere Pellicer Ferrús, Josep Camps Adrià i altres veïns de Caseres, reclamant que fos nomenat regidor Rafel Girona Vergé, que havia estat el candidat amb més vots. La segona la presentada pel mateix Rafel Girona, reclamant que s’exigís a l’alcalde el lliurament de l’expedient de les darreres eleccions, per tal de demostrar que hauria d’haver estat designat regidor. La Comissió va desestimar la primera reclamació, per haver-se presentat fora de termini, i va acceptar la segona, reclamant a l’alcalde la documentació esmentada. Val a dir, que l’alcalde era Josep Vaquer.

Del vist fins ara podem deduir que a Caseres hi havia, com a mínim, dos faccions que competien pel poder local. Les eleccions celebrades al maig havien significat la victòria, temporal, del grup on hi podem comptar a Josep Vaquer, Jaume Fortuño, Josep Trillas i Joan Fortuño; contra el de Ambrosi Navarro i Eusebi Villagrasa. La resolució de la Comissió de la Diputació del juliol, cessant a Vaquer i incorporant a Pere Pellicer, va equilibrar les forces, fins al punt d’haver de recórrer a un sorteig per designar el nou alcalde.

Les noves eleccions, havien desfet aquell empat en favor de la primera de les faccions, que comptava amb cinc regidors: Josep Vaquer, Francesc Julbe, Jaume Fortuño, Josep Trillas i Joan Fortuño, contra la solitària oposició de Pere Pellicer. Els derrotats en aquella ocasió, igual que havien fet abans els seus adversaris, van provar de reequilibrar la situació reclamant a la superioritat.

La Gaceta de Madrid publicava la RO que posava fi a tot aquell conflicte electoral

La Gaceta de Madrid publicava la RO que posava fi a tot aquell conflicte electoral

El 23 de gener la Comissió Provincial analitzava l’expedient electoral reclamat a l’ajuntament de Caseres, acordant, a la vista de la informació que contenia, anul·lar l’acta de Francesc Julbe i desestimar la reclamació de Rafel Girona. Aquesta darrera decisió acceptava la presa per la mesa electoral, que havia desestimat la candidatura de Girona, tot i ser el més votat, per què estava exercint de metge i de mestre a la població, dos càrrecs que l’incapacitaven per presentar-se a regidor. Amb l’anul·lació de l’acta de Julbe, Caseres es quedava amb cinc regidors fins a la celebració de noves eleccions, quan la llei ho determinés.

La decisió, però, no va satisfer a Girona, que va presentar recurs contra l’acord de la Comissió. El recurs no va prosperar, atès que el ministeri de la Governació, mitjançant Real Ordre publicada a la Gaceta de Madrid el 22 d’agost, va rebutjar les seves al·legacions, dient que havia renunciat als càrrecs vuit dies després de les eleccions i no abans d’aquestes, ratificant l’acord de la Comissió Provincial.

Així doncs, quinze mesos després de les eleccions del maig de 1879, acabava aquell contenciós polític, que havia provocat la repetició de les eleccions i deixat l’ajuntament amb un regidor menys.

David Tormo i Benavent

1 comment

  1. Miquel Villagrasa i Gil

    Cada cop m’agraden més les notes que tens a be d’enviar-nos, es molt enriquidor saber fets ocorreguts a la nostra comarca i aquest cop es al meu poble Caseres i com a participant un avantpassat meu Eusebio Villagrasa.
    Moltes gràcies per les teves publicacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>