Visites al bloc

  • 25.786

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

El Cercle Carlista d’Horta de Sant Joan (1896)

La relació entre el carlisme i la Terra Alta va ser llarga i profunda. Des dels seus inicis, al 1833, fins a la seva assimilació dins del Movimiento a partir de 1937, el carlisme, com a moviment i com ideologia, va estar molt arrelat al nostre territori.

Escenari de les tres guerres carlines, la nostra comarca va aportar nombrosos combatents en favor de la causa que, rere la bandera de l’absolutisme i la fe, amagava un moviment de reacció vers el liberalisme. Una voluntat de conservar la tradició, allò que hom considerava correcte per què així li havien inculcat durant generacions, davant els canvis socials, econòmics i polítics que els liberals van anar introduint a partir de 1833 a tot l’Estat espanyol.

Derrotats al camp de batalla en tres ocasions, a la fi de la Tercera Guerra (1872-1876), aquesta força política i social va quedar esmorteïda. Dues dècades més tard, incorporats al sistema de la Restauració com a força marginal, els carlins es van anar reorganitzant arreu del país, i també a la Terra Alta.

Vista d'Horta

Vista d’Horta de Sant Joan a les primeries del segle XX

Una de les eines emprades per aquesta reorganització va ser la creació d’entitats associatives al llarg de tota la geografia catalana. A Horta de Sant Joan li va arribar el torn a les darreries de 1896. El 3 de novembre el Correo de Tortosa, òrgan del carlisme al territori, anunciava l’aprovació del reglament del nou Cercle Carlista de la població.

Una setmana després el diari publicava una carta del seu corresponsal al poble, on assegurava que havien calgut molts esforços i treball per assolir la creació de la nova entitat, afegint ¿Cómo no había de ser así, siendo que esta villa se llama ya por su abolengo carlista la Estella de este país?. Es recalcava així l’arrelament d’aquella ideologia a la població, comparant-la amb la capital navarresa del carlisme.

L’article incloïa, a més, la relació dels membres de la Junta Directiva de l’entitat, que tenia com a presidents honorífics a Josep de Suelves Montagut, marquès de Tamarit i cap del carlisme a la província de Tarragona; Joan Batista Piñol i Antonio de Oriol, aquest possiblement de la nissaga carlina de Flix. Presidia la Junta Antoni Galindo, acompanyat d’Antoni Bonas (vicepresident), Ramon Gabarrea (tresorer), Josep Fontanet i Salvador Pons (secretaris), i els vocals Marià Farnós, Salvador Llobet, Josep Ferràs i Joan Viñals. Tots ells, segons el corresponsal, empuñaron el fusil en la pasada guerra, y dispuestos están, si fuera preciso, a lo que nuestro Augusto Jefe ordene.

Tot i que ho podem considerar com a part de la retòrica del moment, aquesta referència a la disponibilitat de tornar, per quart cop, a les armes per imposar la seva concepció del món i la societat, diu molt més. El carlisme va néixer vinculat a la lluita armada, i durant tota la seva existència va continuar estant-hi. Desconeixem si fou el cas d’Horta, però en molts casos, a poc a poc, al voltant dels Cercles i altres entitats, els seus associats van anar recuperant i reorganitzant el requetè, el braç armat del moviment polític.

La inauguració formal de la nova entitat no es va fer fins al 13 de desembre. Coneixem la diada per la crònica que va remetre el corresponsal del Correo de Tortosa, publicada el vint-i-dos d’aquell mes. L’article comença amb una mena de disculpa, per haver estat impossible celebrar aquella festa el dia de la Puríssima, però en efecto, llegó ese día, y lo fue de fiesta y alegría para los leales de esta villa eminentemente carlista. Al fin iban a verse cumplidos nuestros deseos y satisfechas nuestras aspiraciones en pro de la santa causa por cuyo triunfo todos nosotros suspiramos y estamos dispuestos a luchas sin tregua ni descanso, hoy en el terreno de la lucha pacífica, mañana en la forma que lo exija el desarrollo de los acontecimientos que a paso de jigante [sic] se avecinan.

La diada va començar amb una missa, per continuar, a les quatre de la tarda, la celebració al local del Cercle, que tenia els balcons guarnits amb garlandes. Allí, segons el corresponsal, s’hi van aplegar centenars de carlins, del poble i de tots els dels voltants. Assegura que es va servir un dinar per noranta persones, presidit per Antoni Galindo, el president de l’entitat. L’àpat el van servir, de forma voluntària, veterans de la darrera guerra, dels que diu: inútil es decir cuan aplaudidos fueron por toda la concurrencia de los generosos servicios de aquellos humildes si, pero entusiastas soldados de lealtad probada y de valor no desmentido en los campos de batalla en aras del Altar y del Trono.

A mig dinar, es va sumar a l’acte la banda de música d’Arnes, sota la direcció del mestre Gisbert, que va amenitzar la vetllada fins a l’hora del que anomena, acte oficial, quan ja eren prop de les nou de la nit. Aquest va ser presidit per Josep Grau, tinent d’alcalde, en representació de l’autoritat municipal. A l’acte van prendre la paraula el senyor Gabarrea, tresorer del Cercle, Joaquim Serres, de Gandesa, el senyor Fontana i el seu fill, ambdós recitant poesies dedicades al carlisme i al rei Don Carles. L’acte va acabar prop de la mitjanit, recalcant que hi van assistir unes cinc-centes persones, amb comissions d’Arnes, Arenys de Lledó i Bot.

La darrera notícia de les primeres passes del Cercle Carlista, les documentem el març de 1897, en una crònica del corresponsal del Correo de Tortosa. Es tracta de la primera celebració de la Festa dels Màrtirs de la Tradició, instituïa dos anys abans pel pretendent Carles VII, commemorant així la data de la mort del seu avi, Carles V, el primer pretendent carlí a la corona.

La crònica assenyala que per tal d’aconseguir que la celebració fos un èxit, s’havia creat una comissió per treballar amb el capellà local, mossèn Llorenç Domènech, que, afirma, es va posar a total disposició del Cercle. Els organitzadors van decorar l’església, incloent cartells amb els noms d’alguns dels seus màrtirs. Hi figuraven els de Pons i Brenchat, fills del poble; i també els de Monteverde i Matamoros, executats a la població, i el Josep Castellà, mossèn del poble, que també havia estat executat. Assegura que la missa va ser seguida per prop de tres-centes persones, tot i tractar-se d’un dia laborable. Finalitzat l’acte religiós, els assistents es van traslladar al local, en un acte de remembrança i lloa dels seus màrtirs, amb intervencions dels senyors Garrabea i Serres.

Poc més sabem de l’evolució del Cercle Carlista a Horta, ni fins quan va continuar funcionant. El que sembla evident, però, és que va néixer amb una força considerable, i amb la voluntat de mantenir viva la seva herència. Una herència on, tot sembla indicar-ho, tenia una gran importància el passat bel·licós: els veterans i els que havien perdut la vida en la lluita.

David Tormo i Benavent

1 comment to El Cercle Carlista d’Horta de Sant Joan (1896)

  • Francisco Cabrera Castillo

    Como complemento a lo que expones sobre el arraigo social del carlismo en Orta, en las elecciones provinciales de 1894 obtuvieron 325 votos (30´4 %) y en las de 1898 fueron 405 (28´1 %).
    Al hablar de “carlismo” habría que matizar los distintos tipos. Así, entre 1820-30 existían los “realistas”, precedente inmediato de los carlistas de 1833. También se les llamó “legitimistas”. Luego están los “Tradicionalistas”, falso apelativo del carlismo, sin que sea sinónimo. Entre 1909-1931 un sector del carlismo fue conocido como “Jaimistas” (por el que fue titular de la dinastía D. Jaime de Borbón, hijo de Carlos VII).
    Con la denominación “comunión” carlista o tradicionalista se quiere poner de manifiesto que el carlismo está por encima de los partidos y la política.
    Como antecedente de la entidad de Orta, el 11-3-1890 se hizo público en Tortosa la organización del “Partido Católico-Tradicionalista de Cataluña”, cuyo Presidente fue Antonio de Salvador y de Navàs. Asimismo se nombró un Delegado en cada pueblo del Partido Judicial.
    Otro centro similar fue el “Círculo Integrista” que en 1891 se instaló en la C/ Moncada, dirigido po
    En el periodo de la 2ª República floreció de nuevo el Carlismo en Tortosa y se formó el “Círculo Católico-Tradicionalista”.
    En 1936 los carlistas de Orta, Julio y Manuel Prada Català, entre otros, sufrieron las consecuencias de la revolución desatada en aquellos tiempos.

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>