Visites al bloc

  • 25.943

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

Vuit mestres terraltines del segle XIX

El que s’esperava d’una dona pagesa al segle XIX, i fins no fa gaire, era que fos el perfecte àngel de la llar: dur la casa, criar els fills i col·laborar en les tasques agrícoles quan aquestes ho requerien. El món femení es restringia a la llar i a l’entorn privat. Poques tenien l’oportunitat de sortir del poble i veure i conèixer altres móns, si no era fent de minyones.

L’expansió del sistema educatiu públic a mitjans del segle XIX, amb la incorporació de les noies a partir de la llei Moyano de 1857, va obrir un nou món de possibilitats a aquelles noies que triaren el magisteri, per vocació o necessitat, com a projecte vital.

Fins aleshores algunes d’elles havien exercit de docents en un àmbit molt concret: ensenyar labors a les nenes, del qual encara ens queda l’expressió anar a costura. La nova situació, però, exigia la seva formació prèvia, a través de les Escoles Normals (l’equivalent a les actuals facultats de magisteri). La més propera era a Tarragona.

Les filles de la Terra Alta no van restar alienes a aquella nova oportunitat i en tenim diversos exemples. Aquest article vol retre un petit homenatge a totes aquells dones valentes, que van deixar les seves llars i els seus pobles per viure una nova vida, la seva vida.

No hi són pas totes, només hi ha aquelles que vam poder documentar per un treball sobre l’ensenyament primari a les nostres contrades; és a dir, aquelles que van exercir, en un moment o altre de la seva carrera, a les nostres terres. El que sabem procedeix dels expedients personals que es conserven a diversos arxius: el de la Universitat de Barcelona, el de la Universitat Rovira i Virgili i l’Archivo General de la Administración, a Alcalá de Henares.

Catalina Garcia Corretja

Vista d'Horta de Sant Joan, d'on era natural Catalina Garcia, el 1913

Vista d’Horta de Sant Joan, d’on era natural Catalina Garcia, el 1913

La primera mestra terraltina en obtenir el títol, segons la nostra recerca, va néixer a Horta de Sant Joan el 1844. Amb vint anys va marxar a la Normal de Tarragona, on es va graduar el 1866.

Pel que sabem, va trigar any i mig a obtenir la seva primera destinació, a l’escola de Masroig (Priorat), on va exercir durant poc més d’un any, fins el maig de 1869. Des d’allí va obtenir el trasllat a l’escola del seu poble, Horta de Sant Joan. En va ser la mestra durant trenta-quatre anys, fins el juliol de 1903.

Aleshores, per motius que desconeixem, va demanar el trasllat a Vila-seca (Tarragonès), on va treballar fins a la seva jubilació. Aquesta li va ser concedida l’abril de 1907, amb seixanta-tres anys i gairebé quaranta de servei a la docència.

Carolina Centó Esperanzí

La nostra segona mestra va nèixer a Gandesa el 1855, i va obtenir el títol a la Normal de Tarragona el 1876, amb vint-i-dos anys.

Sis mesos després, el febrer de 1877 s’incorporava a la seva primera destinació, l’escola d’Arnes. Allí s’hi va estar pocs mesos, quatre, per traslladar-se a la de Vilalba dels Arcs, on va treballar fins al novembre de 1879. Aleshores va obtenir el trasllat a una de les escoles de Móra d’Ebre, on va treballar fins el gener de 1882.

Durant la seva estada en aquella escola va rebre la visita de l’inspector provincial. L’avaluació de l’inspector va ser molt positiva, qualificant els resultats de Carolina Centó com excel·lents; i la seva capacitat, zel i aptitud per la docència com a molt bones. L’acta de l’inspector afegia, a més, que la seva conducta moral era irreprensible. Tot això amb una matrícula a l’escola de 181 alumnes, de les quals la meitat hi assistia regularment.

El que semblava una brillant carrera va quedar estroncada per problemes de salut. El gener de 1882, afectada de laringitis i faringitis que li impedien fer la seva feina, va demanar una llicència per recuperar-se. Dos anys després encara no s’havia recuperat de les seves afliccions, i per evitar ser sancionada, va renunciar a la seva plaça. Sabem que la renuncia va ser remesa des de Terol, essent la darrera dada que hem documentat sobre la seva carrera.

Maria Joana Tosca Gavaldà

La següent mestra de que tenim informació va néixer a la Pobla de Massaluca el 1851. Va ingressar a la Normal de Tarragona amb trenta-tres anys, i dos anys després, el 1886, obtenia el títol de mestra.

Poc sabem de la seva carrera professional, només que el juliol de 1889 va ser destinada a l’escola de Riba-roja d’Ebre, on va estar-s’hi quatre mesos. En aquell curt període de temps va rebre la visita de l’inspector provincial, que no va tenir molt bona impressió de la seva feina. Tots els aspectes avaluats van rebre qualificacions negatives. En aquell moment l’escola comptava amb 80 alumnes matriculades, de les quals 60 hi assistien habitualment.

Dolors Guàrdia Boix

Vista de Gandesa, de primers del segle XX, on van néixer Carolina Centó, Dolors Guàrdia i Consol Mañà

Vista de Gandesa, de primers del segle XX, on van néixer Carolina Centó, Dolors Guàrdia i Consol Mañà

De la mateixa promoció que Maria Joana Tosca és aquesta mestra, nascuda a Gandesa el 1865. La vocació li venia de família, els seus pares, Josep Guàrdia Arín i Francesca de Paula Boix Simó eren mestres, que exerciren a les escoles de Gandesa. També va ser mestre el seu germà, en Josep Maria Guàrdia.

Amb divuit anys va ingressar a la Normal de Tarragona, d’on va sortir dos anys després amb el títol de mestra. El seu primer destí va ser Altafulla (Tarragonès), on va treballar tres mesos el 1887. D’allí va marxar a Reus, on va estar exercint prop de sis anys, fins el gener de 1893. Durant la seva estada a Reus va fer un breu parèntesi de tres mesos, el 1889, per anar a treballar a l’escola del Pinell de Brai.

Des de Reus va ser traslladada a Vila-seca (Tarragonès), on va exercir durant prop de dotze anys, fins l’abril de 1901. Aleshores va tornar a Reus, on encara treballava l’agost de 1916, quan documentem la darrera informació sobre la seva carrera.

Consol Mañà Soler

Nascuda a Gandesa el 1866, va obtenir el títol de mestra a la Normal de Tarragona el 1888. El seu primer destí va ser l’escola de pàrvuls de la seva població natal, on va treballar dos anys, entre 1889 i 1891.

Des d’allí va marxar a Batea, on va treballar-hi dos anys més, exercint tant a l’escola de pàrvuls com a la de nenes. El desembre de 1893 va marxar a una nova escola que s’havia creat a Mataró (Maresme), on li perdem la pista.

Teresa Martí Álvarez

Nascuda a la Pobla de Massaluca el 1871, sabem que va cursar els seus estudis a la Normal de Tarragona, obtenint el títol el 1889, amb només divuit anys.

De la seva carrera professional en sabem molt poca cosa. Només que el novembre de 1895 va començar a exercir a l’escola del seu poble natal.

Marianna Solé Murria

Aquesta mestra va néixer al Pinell de Brai el 1865, obtenint el títol de mestra a la Normal de Tarragona el 1890, amb vint-i-cinc anys. Era la filla d’un dels ferrers del poble, Josep Solé Papasseit, i de Josepa Murria Montagut, mestressa de casa.

El seu primer destí va ser l’escola de Rojals (Conca de Barberà), on va treballar any i mig, entre 1890 i 1892. L’agost d’aquell any es traslladava a Batea, on exercí durant prop d’un any. De Batea va anar a l’escola de Masriudoms (Baix Camp), i d’allí a la de Cabacés (Priorat).

Sense plaça pròpia, la seva itinerància com a interina va continuar per diverses escoles: Sant Andreu Salou (Gironès), Vilalba Sasserra (Vallès Oriental), Vilalleons (Osona) i Forés (Conca de Barberà), on la trobem el novembre de 1906, en la darrera dada que hem pogut documentar de la seva carrera professional.

Maria Teresa Estellé Boix

La darrera de les mestres terraltines de la que tenim informació va néixer a la Pobla de Massaluca el 1879. Filla del veterinari municipal, Jerònim Estellé, natural d’Ulldecona, i de Joaquima Boix, natural de Miravet, va estudiar a la Normal de Tarragona, on va obtenir el seu títol el 1896, amb disset anys.

La seva primera destinació documentada va arribar quatre anys després, el 1900, a l’escola del Perelló (Baix Ebre). D’allí va marxar a Vila-seca (Tarragonés), per passar, el juliol de 1902, a l’escola de Vilalba dels Arcs.

Allí va exercir durant prop de set anys, fins el març de 1909, quan es va traslladar a l’escola de Riba-roja d’Ebre, on hi va treballar set anys més. L’abril de 1916 va ser destinada a l’escola d’Alcanar (Montsià), on va estar-hi pocs mesos, quan li fou concedit el trasllat a la d’Ulldecona (Montsià) per tal de poder reunir-se amb el seu marit. Es tractava de Josep Maria Navarro Roig, fill de Vilalba els Arcs, de ca Navarro, amb qui s’havia casat el 1909, durant la seva estada en aquell poble.

Possiblement, ambdós, van romandre a Ulldecona fins el 1936, quan sabem que Josep Maria Navarro va ser assassinat el juliol d’aquell any.

David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>