Visites al bloc

  • 25.563

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

Veremar en temps de guerra: la collita de 1936 a Vilalba dels Arcs (2 de 2)

Els efectes de la revolució i la guerra

Tres mesos després de l’esclat de la guerra i l’enfonsament de les institucions democràtiques, a la rereguarda republicana s’havia imposat un nou model socioeconòmic basat en les premisses dels partidaris de la revolució social, fos quina fos la seva tendència política: comunistes, anarquistes, socialistes, …

A la llibreta de la bàscula es detecta un dels canvis provocats per la nova situació política. Es tracta de l’aparició de l’Ajuntament com a titular de moltes de les pesades registrades, sumant un total de 103.592 quilos, un 13,3% del total. L’origen d’aquesta collita no és altre que la incautació de les finques d’aquells propietaris que havien estat considerats afectes a l’alçament militar i contraris al nou ordre social. Val a dir que molts d’ells havien estat assassinats durant les primeres setmanes de la guerra.

Les seves propietats, doncs, van passar a ser gestionades per l’Ajuntament. El titular no era ni la col·lectivitat ni cap cooperativa local, fet que indica que en aquells moments, a l’octubre de 1936, no existia cap estructura d’aquesta mena a la població o bé, que d’haver estat creades, no disposaven de prou força o poder per fer-se amb el control de les finques incautades.

De fet, la verema d’aquestes finques es va fer a través de mitgers, és a dir, que lluny d’abolir la propietat, el nou consistori es va convertir en un propietari més. Les terres es van distribuir entre 40 mitgers. Una distribució que no va ser equitativa. De mitjana haurien veremat 2.230 kg cadascún, però en realitat només quinze van superar aquesta xifra, mentre que la resta estan per davall.

El principal beneficiari com a mitger de l’ajuntament de les finques incautades va ser Sebastià Vallespí Arrufat (Cantadó) que va registrar 10.284 kg procedents d’aquestes finques. Ell, com altres vint-i-sis dels mitgers de l’ajuntament, també van registrar verema de finques de la seva propietat. Només tretze dels mitgers no disposaven de terres pròpies, si més no de terres amb vinya de varietats blanques. O bé no es va afavorir als jornalers o pagesos sense terra a l’hora de repartir les terres incautades, o bé aquests eren molt pocs i el que sovintejava eren els petits propietaris que completaven els rèdits de les seves finques com a mitgers d’altres propietaris o jornalers eventuals.

D’aquests darrer grup de mitgers, els que no tindrien verema pròpia, qui va registrar més quilos de raïm va ser Ramon Vallespí Arrufat (Mau o Pulso), amb un total de 3.592 kg, i el que menys Josep Maria Tarragó Sastre, amb només 173 kg.

La bàscula municipal, on es registraven les pesades de la verema, possiblement després de la guerra.

La bàscula municipal, on es registraven les pesades de la verema, possiblement després de la guerra.

El registre permet conèixer el nom amb que eren conegudes moltes d’aquestes finques i calcular el nombre de quilos veremats a cadascuna d’elles, tot i que no hi consta el nom del propietari a qui van ser incautades. Així, a les llibretes hi trobem: Mas de Borràs (21.996 kg), Massalucà de Martell (12.927 kg), Varvall de San Juan (4.293 kg), Terme de Gandesa de Granyena (3.939 kg), Mas de Figueres (3.343 kg), Mas Espinós (3.108 kg), Barranc del Salt de Borràs (2.900 kg), Bassa de Domènech (2.638 kg), Setena de Figueres (2.501 kg), Freginal de Figueres (2.355 kg), Terme de Corbera del Madrilenyo (2.309 kg), Capsada de Coll (2.088 kg), Terme de Gandesa de Navarro (2.074 kg), Bassa de San Juan (2.022 kg), Setena de Borràs (1.853 kg), Sort de Figueres (1.774 kg), Pla de Ripoll (1.742 kg), Comes de Borràs (1.297 kg), Comashorts de Fiqueres (1.289 kg), Blasco (1.259 kg), Hort de Figueres (1.226 kg), Varvall de Satuè (1.186 kg), Varvall de Domènech (1.079 kg), Mas de Coll (892 kg), Cova de Coll (884 kg), Cova de Figueres (874 kg), Terme de Corbera de Martell (831 kg), Novena del Mas de Blai (751 kg), Pla de Navarro (654 kg), Cirera de Lesno (628 kg), Novena de Martell (576 kg), Pla del Tinent (517 kg), Terme de Batea de Borràs (418 kg), Varvall de Borràs (263 kg), Comellà de l’Adroguer (190 kg).

L’esclat de la guerra, com ja hem comentat, va desembocar en una onada de violència que es va cobrar moltes vides a Vilalba. Els efectes d’aquella violència també es detecten al registre de la llibreta de la bàscula. Entre els titulars inscrits es detecten familiars de disset dels quaranta-sis assassinats. Es tracta de pares, germans, fills o viudes que van assumir la titularitat dels registres de les pesades.

Les dades de la verema, tot i ser molt parcials per poder avaluar la condició socioeconòmica de les víctimes i les seves famílies, si que ens permeten establir que hi havia gent de tota mena: hi trobem el que semblen grans propietaris (en relació al que això significa a la Terra Alta), com Àngel Alcoverro Navarro (Martí), de 44 anys, pare de Francesc Alcoverro Vidal, assassinat el 22 de juliol a Vilalba quan tenia 28 anys. Aquest propietari registra 12.577 kg de raïm blanc com a titular i 272 kg més a través d’un mitger, en Josep Vidal Cugat. Es planteja, doncs, una de les paradoxes d’aquells dies estranys: tot i haver-li assassinat el fill, les noves autoritats li van respectar les propietats i que un mitger treballés per a ell.

A l’altre extrem hi trobem a Maria Llop Sampé (Moño), de 60 anys, viuda de Gregori Vandellós Arrufat, de 58 anys, que també fou assassinat a Vilalba el 22 de juliol i que registra 450 kg de verema. O Josep Sampé Piñol, de 55 anys i ramader, pare de Santiago Sampé Suñé, de 19 anys, mort a Casp en la defensa de la població contra les milícies republicanes el 24 de juliol i de Josep Sampé Suñé, de 23 anys, mort a Santiago de Compostela com a soldat de les tropes rebels. En aquest cas consta com a titular de verema registrada pel seu mitger Enric Domènech Segurana (Dalfin), amb 449 kg.

Val a dir que aquest mitger era, possiblement, germà d’un altre represaliat, Joan Domènech Segurana, detingut el 23 de juliol i que va sobreviure a l’escamot d’execució que el va treure la nit del 10 d’agost del vaixell presó Río Segre de Tarragona. Una nova paradoxa de la convulsa situació que es va viure durant aquells tràgics dies.

No ho és menys el fet que tres dels familiars d’assassinats esdevinguessin mitgers de les terres incautades per l’Ajuntament. Petits propietaris, que registren molt pocs o cap quilo de raïm blanc de les seves terres. Es tracta de Manel Ferrer Domènech, de 60 anys, pare de Joan Ferrer Arbó, de 29 anys, executat a Tarragona la nit del 10 d’agost, que va registrar 4.293 kg de finques incautades, sumats als 225 kg de les seves propietats. Agustí Sampé Domènech, de 63 anys, pare de Ramon Sampé Vallespí, de 34 anys, que era regidor de l’Ajuntament i que fou assassinat a Falset el mes d’agost, que registra 3.581 kg de les finques que gestiona l’Ajuntament i 767 de finques pròpies. I Ramon Vallespí Arrufat (Mau o Pulso), de 60 anys, pare de Sebastià Vallespí Domènech, de 28 anys, que, sembla ser, va ser assassinat a Tortosa el 24 d’agost. Aquest no registra cap collita de les seves terres, només el 3.592 kg de les finques incautades.

Més sorprenent és encara el fet que entre els titulars registrats es trobin tres dels assassinats: Josep Benavent Pey, de 42 anys, assassinat a Vilalba el 9 d’agost i Ramon Juanós Busom, de 38 anys, i Josep Benavent Clua, de 41 anys, executats a Tarragona la nit del 10 d’agost. Tots tres tenien família, però les finques van ser inscrites al seu nom.

Els altres titulars: propietaris i mitgers

Dels 304 titulars que consten a la llibreta n’hi ha 205, el 67,4%, que només registren verema de finques de la seva propietat. D’aquests propietaris, el que més verema té registrada en aquesta llibreta és Pau Peig Domènech (Tabola), amb 16.768 kg; i el que menys en Pere de la Lloba, amb només 87 kg nets de raïm blanc.

Hi ha també 24 propietaris que tota la verema que registren és a través de mitgers. Una dada que deixa clar que tot i la suposada revolució i la incautació de finques, es va respectar als propietaris que podríem considerar rendistes, que no explotaven les seves finques directament. L’esperit revolucionari, doncs, encara no havia tingut temps de quallar en la societat vilalbina. D’aquests rendistes, el que registra més collita és una dona, Antònia Salvadó Amargós (Fusteret), amb 5.978 kg veremats per un únic mitger, en Ramon Busom Busom; el que menys consta com a Masot, amb només 277 kg, veremats per Domènec Suñé Lahoz.

També hi ha sis propietaris que a més de registrar collita a títol personal, ho van fer a través de mitgers. D’aquests propietaris el que més verema va registrar a través de mitgers va ser Ramon Serrano Ardèvol, amb 5.218 kg, que com a titular només en va registrar 1.188 kg. Els seus mitgers van ser Vicenç Tarragó Alcoverro (Garchet) amb 5.111 kg i Romuald Peig Solé (Bladilla) amb 107 kg. El propietari que menys verema va registrar a través de mitgers va ser Llorenç Vilafranca Solé, amb només 130 kg pels 1.879 kg que va registrar directament. El seu mitger era Francesc Urgell Clua.

De mitgers d’algun propietari que no fos l’Ajuntament en consten 36. D’aquest onze no tenien terres pròpies, si més no vinya amb varietats blanques, i la resta eren mitgers i també treballaven terres en propietat. Sis d’ells, a més de ser mitgers d’altres particulars, també ho eren de l’Ajuntament.

D’entre els primers, el que va veremar més raïm d’altres propietaris va ser en Francesc Vandellós Vidal (Rei), amb 3.399 kg de les propietats de Calatrau. El que menys va ser Francesc Urgell Clua, amb 130 kg de les propietats de Llorenç Vilafranca Solé.

Dels segons, d’aquells que eren propietaris i mitgers alhora, el que més verema com a mitger va registrar va ser Ramon Busom Busom amb 5.978 kg de les propietats d’Antònia Salvadó Amargós (Fusteret), als que cal sumar-hi 2.522 kg procedents de les seves finques. El que menys va ser en Ramon Vidal Ruana, amb 244 kg procedents de les finques de Garrau.

 David Tormo i Benavent

1 comment to Veremar en temps de guerra: la collita de 1936 a Vilalba dels Arcs (2 de 2)

  • David Tormo Benavent

    L’historiador Antoni Gavaldà, de la URV, m’ha fet arribar alguns comentaris i preguntes sobre l’article que, crec, paga la pena que reculli en un comentari, atès que poden aclarir algunes de les afirmacions o plantejaments que hi ha escrits.
    La primera qüestió que em plantejava l’Antoni era per què no parlo de Comitè, que era el terme més comú d’aquell moment per als poders municipals, i empro el terme ajuntament. Doncs el cert és que no esmento el Comitè per què a la llibreta de la verema de 1936 el nom del titular de les finques incautades era Ajuntament. Així es consideraven els seus membres, constituïts el 25 de juliol de 1936, en sessió plenària (que es conserva al llibre d’actes municipals) en virtud d’un Decret de la Generalitat, de 22 de juliol, que ordena la destitució de tots els regidors que no formessin part dels partits del Front Popular o Front d’Esquerres. A l’acta no es parlar enlloc de Comitè, si no de nou Ajuntament, amb el nomenament dels seus càrrecs, incloent l’alcalde i els tinents d’alcalde.
    El Dr. Gavaldà també demana per la possibilitat que, en el cas de les finques incautades, els suposats nous mitgers, ja ho fossin abans. Té raó, aquesta és una possibilitat que no esmento a l’article i que hauria d’haver apuntat. L’oblit, per dir-li així, es deu al fet que no s’ha localitzat documentació que sustenti aquesta relació prèvia i que, per fonts orals, dels quaranta mitgers només conec un cas en que ja existia una relació prèvia amb el propietari. Una relació que, segons la família, no era com a mitger, si no com a jornaler o mosso. En tot cas, potser era les dues coses, o quelcom de semblant. El cert és que no es pot descartar, en absolut, que els mitgers beneficiats amb les terres incautades per l’Ajuntament ho fossin per què ja ho eren abans dels canvis provocats per l’esclat de la guerra.
    El mateix passaria amb els anomenats rendistes (terme que no s’acaba d’adeqüar a la situació d’aquell moment, però no vaig ser capaç de trobar-ne un altre de més clar i entenedor). La presència a la verema de l’octubre de 1936 contrasta amb la seva pràctica desaparició en la de l’any següent. A les llibretes de 1937 despareixen la majoria dels propietaris amb mitgers, i també l’Ajuntament, que es substituit per la Col·lectivitat, tot i que el volum de verema registrat el seu nom és molt menor. No sabem que va passar amb la majoria de les finques incautades, però tot sembla indicar que no totes van passar a ser controlades per la Col·lectivitat.
    Encara ens queda molt per fer per entendre les microhistòries de cada poble. Quins van ser els efectes de la guerra en cada cas, més enllà de les teories o marcs generals de referència que es recullen al manuals d’història.
    David Tormo

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>