«

»

febr. 05

Veremar en temps de guerra: la collita de 1936 a Vilalba dels Arcs (1 de 2)

L’alçament militar iniciat el 17 de juliol de 1936 al Marroc va fracassar, desfermant una guerra civil que va assolar tot el país. Cinc dies després l’onada de violència va arribar a Vilalba dels Arcs amb tràgiques conseqüències. Aquell dia van ser assassinats setze veïns del poble i fins a finals d’agost en moririen trenta més, tots ells víctimes de la violència revolucionària a la rereguarda republicana.

Tot plegat, la guerra, la revolució, les morts … van sacsejar la vida de tots aquells que ho van viure. Tanmateix els cicles que marcaven els ritmes de la vida rural no es van deturar, i tres mesos després va arribar la verema.

Per raons que no coneixem sembla ser que les noves autoritats van establir l’obligació de passar per la bàscula municipal tot el raïm collit. Així ho indiquen les quatre llibretes de la bàscula municipal que es conserven a l’arxiu de Vilalba, una de 1936 i tres de 1937. La de 1936 correspon a les pesades de raïm blanc i recull 1.090 pesades. Si ho comparem amb les dues llibretes de 1937 de raïm blanc, amb el total de les pesades d’aquell any,  podem aventurar que la llibreta de 1936 recull prop del 80% del total de les pesades.

Es tracta, doncs, de dades parcials, incompletes, però suficients per plantejar algunes preguntes i obtenir no poques respostes. Preguntes sobre la distribució de la propietat de la terra i el seu règim d’explotació, però també sobre els efectes que la guerra van provocar a la població.

En aquest sentit, la informació recollida a la llibreta és sorprenent, posant de manifest algunes paradoxes que haurien de forçar als historiadors a replantejar-nos certs axiomes de com van anar les coses duran aquells primers temps de guerra.

La vinya als anys trenta

Abans d’endinsar-nos en l’anàlisi de les dades de la llibreta de la verema de 1936 que es conserva, cal tenir en compte quin era el pes específic de la vinya i el vi a la nostra comarca en aquells moments. No cal dir que no era pas el mateix que té ara.

De dades sobre els conreus existents a la Terra Alta anteriors als anys setanta no n’hi ha gaires. Les més properes als anys trenta són les obtingudes per Emili Morera cap el 1909 per a la Geografia General de Catalunya de Francesc Carreras Candi. Segons aquestes dades aleshores la vinya era el tercer conreu a la nostra comarca, per darrera de l’olivera i els cereals. La vinya, en el conjunt de la comarca, ocupava el 18,3% del total de la superfície conreada, els cereals el 46,2% i l’olivera el 28,2%.

Els pocs estudis econòmics sobre l’agricultura de la nostra comarca també indiquen que el principal conreu orientat a la comercialització era l’olivera, mentre que els cereals i la vinya tenien com a finalitat última l’autoconsum. Una dada que es sustenta pel reduït nombre de cellers, cooperatius o no, a la comarca abans dels anys quaranta. En canvi, a la majoria de cases hi havia trulls per l’elaboració de vi, destinat majoritàriament a l’autoconsum.

La verema, doncs, no era aleshores la collita més important del territori, com ho és ara, i aquesta és una dada que cal tenir en compte a l’hora d’analitzar i valorar les dades que tractarem tot seguit.

La verema de 1936: dades generals

Les dades de la llibreta de 1936, on constava el nom del titular de la verema pesada, el pes brut i la tara, ens permeten conèixer diferents aspectes de la campanya d’aquell any, com el volum de la collita, el tipus de propietaris i el pes que tingué la nova situació política en l’estructura de la propietat de la terra.

Vista de la bàscula municipal, als peus de l'ermita de Sant Antoni, anterior a la Guerra Civil

Vista de la bàscula municipal, als peus de l’ermita de Sant Antoni, anterior a la Guerra Civil

Les 1.090 pesades registrades a la llibreta sumen un total de 779.546 quilos nets de raïm blanc, ingressats per 304 veïns o veïnes de la població. Si tenim en compte que el padró municipal de 1936 hi constaven 397 unitats familiars (des de les que comptaven amb un sol membre fins aquelles que n’aplegaven nou sota el mateix sostre), el 76,5% de les llars del poble tenen algun membre que va registrar alguna pesada de raïm blanc.

I la resta? Doncs el cert és que no ho sabem. Podria ser que no totes les famílies tinguessin vinya, o que algunes, per les circumstàncies de la guerra no apareguin al registre de la llibreta.

Pel que fa al nombre de quilos per veí registrat, la mitjana és de 2.564. Només 123 dels titulars, un 40,5% supera aquesta quantitat; la resta, el 59,5 està per davall. Si dupliquem la mitjana, fins als 5.128 quilos per titular, només n’hi ha 41 (13,5%) que la superi; mentre que si la dividim, emprant com a varem 1.282 quilos per titular, n’hi ha 127 (41,8%) que no hi arriben.

La major part dels titulars, doncs, va registrar poc més de 1.000 quilos de verema blanca, el que significa, aplicant un rendiment generós del 60%, una producció de poc més de 600 litres de vi.

Les dades de la llibreta de la bàscula fan evident una gran desigualtat en la distribució de la propietat o arrendament de la terra, si més no pel que fa a la vinya de varietats blanques. De fet només 52 dels titulars registrats a la llibreta, el 17,1% del total, haurien veremat el 50% de la collita.

Una altra dada que ens aporta la llibreta, més curiosa que científica, és sobre els mitjans emprats per transportar la collita. Als anys trenta els tractors encara no havien arribat a Vilalba i el transport del fruit des de les finques fins al poble s’havia de fer amb carros. Les dades de la llibreta ens permeten saber que la càrrega de raïm mitjana va ser de 715 quilos per viatge, amb una tara mitjana (incloent carro i animal de tir) de 770 quilos.

No tots els carros eren iguals, però. La pesada bruta més gran és de 2.429 quilos, corresponent a Pau Peig Domènech (Tabola), amb una tara de 820 quilos i un pes net de 1.609 quilos. La tara més gran registrada és de 1.100 quilos, corresponent al carro emprat per Joan Vernet Tarragó (Fraco). De carros amb una tara superior als mil quilos només n’hi ha cinc. La majoria, doncs, eren més petits.

La llibreta també ens permet conèixer la data aproximada de la verema. Al llarg de les seves pàgines apareixen dues indicacions cronològiques, una del 24 de novembre, quan ja s’havien registrat un terç de les pesades, i l’altre el 28 d’octubre, quan ja s’havien registrat el 80% de les 1.090 pesades registrades a la llibreta. Cal suposar, doncs, que la verema va començar poc després de la festa del Pilar, cinc o sis setmanes més tard del que és habitual actualment.

Els registres també ens permeten saber que la majoria dels titulars eren homes. Només hi consten 27 dones (9% del total), de les quals tres són identificades com a viudes d’algú, sense el seu nom. De les altres vint-i-quatre en coneixem la identitat i totes elles eren també viudes, caps de família per la defunció del seu marit. Això no és estrany en una societat, la espanyola dels anys trenta, en que la dona encara no havia assolit la igualtat en drets i deures, condemnada a ser filla, esposa o viuda, sempre depenent d’un home excepte en la darrera etapa, quan podien obtenir certa independència econòmica, amb control sobre les seves propietats i béns.

De totes elles, la que va registrar més quilos de raïm va ser Pasquala Coma Guiu, de 55 anys i resident al carrer Gandesa, que va registrar 7.968 quilos de finques de la seva propietat.

David Tormo i Benavent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>