Visites al bloc

  • 26.080

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

Les festes d’abans: la Festa Major de Gandesa de 1908

Durant molt temps la premsa escrita va ser el principal mitjà de comunicació de masses. Hi havia capçaleres a les principals ciutats, amb corresponsals a cada poble que hi enviaven cròniques sobre la realitat política, social i quotidiana. És així com, el setembre de 1908, el corresponsal de Los Debates va remetre al seu diari una llarga i acurada crònica del que van ser les festes en honor a la Verge de la Fontcalda d’aquell any.

Cal destacar que el cronista, tot i el marcat caràcter religiós de les festes, es va centrar en els aspectes més lúdics i recreatius. Possiblement per la presència a la població durant aquells dies del diputat del districte, el republicà Joan Caballé Goyeneche i la seva família, que van assistir a la majoria d’actes socials.

L'església de la Mare de Déu de l'Assumpció fou un dels escenaris de les festes

L’església de la Mare de Déu de l’Assumpció fou un dels escenaris de les festes

En tot cas, les festes van començar la vespra amb un repartiment d’abonaments entre les famílies més pobres del poble. La crònica, però, no especifica de què ni per a què eren els abonaments, deixant clar, però, l’esperit de la caritat cristiana de la festivitat.

Abans de passar a la descripció detallada d’alguns dels actes més lúdics i socials, el corresponsal va fer una breu relació de tots els que es celebraren aquells dies. Els més destacats van ser els oficis religiosos, indicant que els sermons va anar a càrrec de Joaquim Jornet, fill de la població i sochantre de la Catedral de Tarragona (el responsable del cor), al que elogia pel seu contingut, acompanyat per la banda municipal, dirigida pel mestre Rovira. També es van celebrar cóssos (nom que rebien les curses), corrides de bous i els tradicionals balls.

D’aquests el corresponsal distingeix entre els públics o populars, i els celebrats en locals privats de la població. Dels primers no en diu gran cosa, i dels segons indica que n’hi va haver al cafè España, amb l’actuació d’una xaranga de Tortosa, i al cafè Central, amb un quintet procedent de Reus.

Bona part de la crònica s’atura a descriure la sessió de ball del cafè Central, indicant que es tractava d’un quintet de corda (violoncel, contrabaix i violí) acompanyats per un piano. Sessió a la que assistiren representants polítics de tots els colors, segons les pròpies paraules del corresponsal, amb absoluta harmonia i germanor, encapçalats pel diputat Caballé.

Dels comentaris sobre el ball, paga la pena destacar-ne dos. Un referent a l’exhibició de ball infantil, protagonitzat per sis parelles d’infants de la població que actuaren sota la direcció d’Àngels Sunyer, esposa del jutge municipal, en Rafel Serrano. L’altre, la relació dels cognoms de les que considera les principals famílies que hi van assistir, tant les locals com les arribades des d’altres pobles arran de la presència del diputat del districte. Així, a més de les famílies Caballé i Lloret (en Pere Lloret era cunyat del diputat del districte), també esmenta els Guinovart, Pastor, Anguera (del republicà i diputat provincial Josep Anguera), Monteverde (del conservador i exdiputat provincial Joaquim Monteverde), Morán, Monner, Claveria, Vidal (que bé podria ser el procurador del jutjat, Enric Vidal), Piñol, Serrano, Ferrer i Forés (l’exdiputat a Corts del districte Josep Ferrer i Forés), Ossó, Jornet (possiblement l’alcalde, Francesc Jornet), Esquirol, Fontanet, Mañà, Boira, Alcoverro, Surós (possiblement el farmacèutic i futur jutge municipal Antoni Surós), Cerdà, Àlvarez, Valls (podria tracta-se del Síndic municipal, Antoni Valls), Camps, Móra, Garcia, Castro, Carbadillo-Rugallal, Aubà, Ferré, Paladella, Navarro o Meix.

La presència del diputat, a més de mobilitzar les cases benestants i més polititzades del territori, també va suposar activitats que no sabem si eren habituals a les tradicionals festes de la Verge de la Fontcalda. Es tractaria d’una excursió a Puig Cavaller, on hi van participar algunes de les famílies benestants de la ciutat, des d’on, amb binocles, es va poder observar tot el paisatge que l’envolta. La sortida va incloure un dinar al camp, ofert per Rafel Ferrer.

Cal suposar que eren les mateixes famílies, les que popularment s’anomenen cases grans, les que protagonitzaven una altra activitat tradicional i pròpia de la festa: la plega. Segons el cronista es tractava d’una col·lecta per recaptar fons en benefici de la confraria de la Mare de Déu de la Fontcalda.

La cloenda de les festes va estar marcada per dos activitats. Una de popular i tradicional, els focs artificials, que segons el cronista no van ser del grat de la majoria de la gent, que els considerà deficients. L’altra ve ser un acte privat, un sopar d’homenatge al diputat Caballé, amb la participació de quaranta comensals, celebrat a la fonda Mañà.

La Fonda Mañà va acollir el sopar de comiat del diputat Caballé

La Fonda Mañà va acollir el sopar de comiat del diputat Caballé

Val a dir, que l’article permet concloure que, si més no aquell any, les festes tenien dos àmbits clarament diferenciats. D’una banda la part popular, on participava tota la població, i de l’altra l’elitista, restringida a certes famílies, locals o foranies, que representaven les classes dominants de Gandesa i tot el districte.

El sopar, amb un clar contingut polític, va ser una lloa al diputat republicà, representant al districte de la candidatura de la Solidaritat Catalana que s’havia imposat desbancant als encasillados dinàstics que tradicionalment havien guanyat les eleccions al districte (la victòria de Caballé i la Solidaritat Catalana la vam tractar en l’article Les eleccions de la Solidaritat Catalana de 1907). Aquella victòria prometia grans canvis en la vida política del país i del districte, que expliquen els dos darrers paràgrafs de l’article, plens d’esperança i projectes de futur, que paga la pena reproduir:

Unámonos, pues, l’unión fait la force, y trabajemos todos con interés común, deponiendo nimiedades, odios y rencores, que esterilizan todos los propósitos.

Procúrese fomentar la instrucción, que es la base principal del progreso; créense nuevas escuelas; obliguese a las familias a que lleven a ellas sus hijos; créese una Cámara Agrícola, con sindicato vinícola; enviense jóvenes de ésta a estudiar especialidades agrícolas a una Granja experimental, a estudiar comercio, industria, artes y oficios; créense sociedades, casinos, orfeon, escuelas particulares nocturnas, donde se enseñe a la perfección lectura, escritura, gramàtica, aritmética, francés, principios de artes y oficios, agricultura; únanse los agricultores y compren aparatos para el laboreo de las tierras, trilla, siembras, producción de vinos, materias fertilizantes, semillas, etc, etc; en fin, salgamos de este letargo en que la ignorancia nos tiene sumidos.

David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>