«

»

des. 18

Primeres notícies del sindicalisme obrer a Bot (1931)

Abans de la proclamació de la Segona República l’associacionisme obrer o de classe a la Terra Alta s’havia articulat al voltant de societats de socors mutus i centres agraris. El món agrícola era, evidentment, l’àmbit d’actuació d’aquestes entitats, que en molts cops també van evolucionar cap el món del lleure a través de centres i casals.

L’execució de les obres de la línia del Val de Zafán, endegades el 1928 al tram que travessa la Terra Alta, van modificar substancialment el panorama laboral d’algunes poblacions de la comarca. La necessitat de mà d’obra, tal i com recollia la premsa de l’època (veure els articles de El Val de Zafán a la Terra Alta), va provocar l’arribada de centenars de treballadors d’altres punts de l’estat que es van instal·lar al pobles de la zona.

Abans que els trens poguessin arribar a Bot, es va haver de construir la línia

Abans que els trens poguessin arribar a Bot, es va haver de construir la línia

Bot, on les obres d’un dels trams de la línia es van allargar alguns anys, va ser un dels municipis que va rebre part d’aquest treballadors nouvinguts. En cap cas, però, creiem que aquesta presència s’hagi d’entendre com un element contaminant de la societat local. Com hem apuntat, els pagesos, propietaris o jornalers, ja s’havien organitzat abans de l’arribada de treballadors forasters en sindicats o organitzacions de classe. La novetat fou la reorientació del tipus de reivindicacions, passant de les pròpies del món agrari a les del sector obrer.

En el cas de Bot, la nova situació va donar lloc al naixement de dos sindicats obrers. Tot i que les obres al seu terme municipal s’havien iniciat el 1928, i que aviat hi van arribar treballadors d’altres contrades, no fou fins el 1931, sota el paraigües del nou règim republicà que es produí la creació d’aquests organitzacions sindicals.

És possible que aquest retard es degués a dues causes. En primer lloc pel fet que els primers anys de les obres es desenvolupessin a l’ombra de la Dictadura de Primo de Rivera, període poc propici per a les reivindicacions sindicals, per dir-ho suament; però també per la necessitat d’un cert temps per a l’adaptació dels nouvinguts al territori, amb la creació de lligams amb la població autòctona, imprescindibles per al desenvolupament d’entitats de col·laboració i defensa dels propis interessos.

Malauradament, no hi ha gaire informació sobre l’activitat d’aquest sindicats durant els anys de la República. Disposem, però, de la documentació que es conserva a la secció d’Associacions del fons del Govern Civil de l’Arxiu Històric de Tarragona. Es tracta d’una documentació escassa, que únicament fa referència a la creació d’ambdues entitats sindicals, però que ha de servir de base per a futurs treballs de recerca.

La Societat de Professions i Oficis Varis

El 10 de setembre de 1931 el Govern Civil segellava la recepció del reglament d’aquesta nova entitat. El document, datat el 6 de setembre, anava signat per dos dels seus representants: Juan Antonio Borja, president; i Andrés Fernández, secretari.

Segell de la Sociedad de Oficios Varios de Bot

Segell de la Sociedad de Oficios Varios de Bot

Es tracta d’un reglament breu, amb pocs articles, el primer dels quals exposa els objectius de l’entitat i també la seva filiació política:

1º Esta Sociedad tiene por objeto agrupar a todos los trabajadores para cuando haya en ella veinte obreros del mismo oficio o profesión, crear Sociedades que tengan el proposito de mejorar la condición moral y material de sus asociados (basados en los principios que sustenta la UNIÓN GENERAL DE TRABAJADORES DE ESPAÑA), a la cual pertenece esta Sociedad.

Els objectius deixen clar que es tractava d’un sindicat amb voluntat expansiva, que pretenia agrupar tots els oficis o professions, més enllà d’aquells directament relacionats amb les obres del ferrocarril. Tenia, doncs, vocació de futur. A més, es vinculava a la UGT, el sindicat creat el 1888 per Pablo Iglesias i vinculat al PSOE, fundat el 1879.

La poca documentació que es conserva al seu expedient només ens permet saber que la primera Junta Directiva de l’entitat la formaven Juan Antonio Borja Vergara (president), José Maria Colera (vicepresident), Eleuterio Rodríguez Gallego (secretari 1r), Dionisio Gutiérrez Gutiérrez (secretari 2n), José Falcó Mañà (tresorer), Rafael Penin Mateu (comptador), Juan Herrerias Pérez, José Fontanet Vallès i Julian Cortés Gimeno (vocals).

Pels cognoms, podem deduir que la majoria dels membres d’aquesta primera junta no eren fills de Bot. De fet, mitjançant un certificat de bona conducta expedit per l’Ajuntament el 16 de novembre de 1931, i signat per l’alcalde del moment, Antoni Pallarès Morelló, sabem que el president, Juan Antonio Borja, tenia 40 anys i era natural de Seron, població d’Almeria que el 1930 tenia prop de 10.000 habitants.

Segons la documentació conservada a l’arxiu, el sindicat tenia la seva seu social al número 10 del carrer Pilar.

El Sindicat d’Oficis Varis de Treballadors

De l’altre sindicat obrer creat a Bot només es conserva el seu reglament, que fou registrat al Govern Civil el 22 de desembre de 1931. El seu articulat era una mica més llarg i complert que el de la Societat de Professions i Oficis Varis, i amb una major càrrega reivindicativa.

Al seu primer article el definia com una Asociación obrera de resistencia al capital que se propone agrupar en su seno a todos los obreros y explotados a base de secciones, sin tener en cuenta para nada la diferencia de sexo ni raza.

No es tractava, doncs, només de defensar els interessos de classe, si no també d’enfrontar-se al sistema capitalista, amb un vocabulari molt més revolucionari que el del sindicat vinculat a la UGT, més moderat en el llenguatge i, com veurem, possiblement en les formes. En tot cas, sorprèn l’esment a la raça en un sindicat local a la Terra Alta a la dècada de 1930, on sembla poc provable que hi hagués cap habitant que no fos d’origen espanyol o europeu, si no és entenent-ho com a fórmula retòrica pròpia del llenguatge revolucionari del moment.

El segon article del reglament seguia amb la mateixa línia revolucionària, arribant a fixar objectius força agosarats, però molt en línia amb algunes de les reivindicacions de l’època:

Este sindicato procurarà conseguir para sus asociados cuantas mejoras morales y materiales considere necesarias al objeto de contrabalanzar los determinismos económicos que el régimen capitalista nos impone, pero cuidará especialmente en capacitar a sus asociados para conseguir la abolición total del salario.

L’origen d’aquest llenguatge el trobem a l’article 6è del reglament, on es diu que el nou sindicat està adherit a la CNT a nivell nacional, i a la Associació Internacional de Treballadors (AIT) a nivell internacional.

El reglament, datat el 15 de desembre de 1931, anava signat pels membres de la Comissió organitzadora de la nova entitat: Bautista Pallarès, Antonio Mañà, Antonio Roda, Ramon Gavaldà, Mariano Grau, Ramon Viña, José Cots, Joaquin Viña, Parenal Pérez i Felipe Martos.

A diferència del sindicat socialista, pels cognoms dels membres de la Comissió organitzadora podem deduir que, si més no a l’òrgan directiu, la presència de veïns del poble era molt més nombrosa que en el cas de la Societat de Professions i Oficis Varis.

L’expedient d’aquesta entitat tampoc ens aporta gaire més informació, tret de la seva seu social, que estava a la Travessia del Molí.

L’activitat sindical i les obres del Val de Zafán

Com ja vam exposar en els articles dedicats a la construcció de la línia del Val de Zafán a la Terra Alta, el període de la República va ser força convuls pel que fa a vagues i reivindicacions laborals.

Entre el maig de 1931 i el juliol de 1936 es registren cinc vagues. Les dues primeres es van produir abans de la constitució dels dues entitats sindicals de Bot. Durant la tercera, iniciada el gener de 1932, la premsa feu constar que la Sociedad Obrera de Oficios Varios de Bot va manifestar el seu desacord amb la vaga, fent palès que només la secundaven a causa de les coaccions rebudes.

Si tenim en compte que aquesta denominació no s’ajusta a cap dels dos sindicats, només podem especular. Per proximitat, atès que només una d’elles, la vinculada a la UGT, s’anomenava Societat, i tenint en compte que l’altra, la vinculada a la CNT emprava un llenguatge més bel·ligerant, podríem considerar que la primera fou la que expressà el seu desacord amb la vaga, mentre que la segona hauria estat una de les entitats instigadores i, possiblement, la responsable de les coaccions denunciades.

De les altres dues vagues que es van declarar fins a l’esclat de la Guerra Civil en desconeixem els convocants, però cal considerar que ambdós sindicats van col·laborar en les mateixes.

Mancats de més informació a través de la premsa i les fonts documentals consultades, caldrà esperar a noves recerques locals que conèixer l’abast de les accions d’aquests sindicats i el paper que van jugar durant els anys de la guerra a Bot.

David Tormo i Benavent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>