Visites al bloc

  • 26.730

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

La inspecció escolar de 1864: visita a les escoles de la Pobla de Massaluca i la Fatarella

La darrera etapa de la visita de l’inspector, Manuel Villegas, a les escoles de la Terra Alta el va dur a la Pobla de Massaluca i la Fatarella.

La Pobla de Massaluca

L’inspector va arribar a la Pobla de Massaluca el 4 de juny de 1864. El poble tenia aleshores 881 habitants i només comptava amb una escola, la de nens.

Aquesta es trobava al núm. 11 del carrer Major, i no reunia cap de les condicions establertes al reglament, a més de trobar-se en estat ruïnós. Al mateix edifici també hi havia la casa del mestre. En el seu informe l’inspector recomanava als seus superiors que indiquessin a l’Ajuntament que calia buscar un local nou.

A l’escola hi havia 51 alumnes matriculats, dels quals quaranta hi assistien de forma regular. Dels matriculats, vint-i-vuit tenien l’edat reglamentària, cinc tenien menys de sis anys, i divuit superaven els deu.

Al capdavant d’aquella escola hi havia Pere Guarch Lacueva, que tenia 27 anys i dos anys d’experiència, la meitat dels quals a la Pobla. Segons l’informe els resultats acadèmics, l’aptitud i la conducta eren bones, mentre que la capacitat i la instrucció van ser considerades com a regulars, i del zel es deia que en tenia bastant.

La Fatarella

La darrera inspecció a la comarca va ser el mateix 4 de juny a la Fatarella. El poble comptava aleshores amb 1.998 habitants i dues escoles, una per cada sexe.

El perxe de Felip, al carrer Solà (Fons Salvany - Biblioteca de Catalunya)

El perxe de Felip, al carrer Solà (Fons Salvany – Biblioteca de Catalunya)

L’escola de nens estava a la planta baixa del núm. 29 del carrer Solà (calle del Solar, segons l’informe). Segons l’inspector, no reunia les condicions reglamentàries i una part de l’edifici amenaçava ruïna.

Hi assitien regularment 120 dels cent trenta-tres alumnes que hi havia matriculats. D’aquests, noranta-cinc tenien l’edat reglamentària, vint-i-tres encara no havien fet els sis anys i quinze en tenien més de deu.

Al capdavant de l’escola hi havia Faustino Carceller Cardona, de 44 anys. Comptava amb vint-i-vuit anys de servei, vint-i-un dels quals els havia exercit a la Fatarella. D’ell sabem que va néixer a Castellote (Terol), iniciant la seva carrera professional a l’escola de Casp, on va treballar sis anys. Va deixar la feina per millorar la seva formació, essent el seu segon destí l’escola de la Fatarella en guanyar-ne la plaça per oposició. Hi va exercir fins al moment de la seva jubilació, el 1896, després de cinquanta-tres anys de servei al poble, a l’edat de setanta-cinc anys.

De la seva feina com a mestre, l’inspector només va considerar bons els resultats acadèmics i la conducta. La capacitat, instrucció, aptitud i zel per l’ensenyança va ser qualificats com a regulars.

L’escola de nenes estava al carrer de Santa Ubaldesca, en un edifici que no reunia cap de les condicions reglamentàries. La seva matrícula era de 178 alumnes, tot i que regularment n’assistien poc més de seixanta. D’elles, només seixanta-quatre tenien l’edat reglamentària, set tenien menys de sis anys i cent set en tenien més de deu.

Si les dades oficials de la fitxa, pel que fa a l’assistència, ja eren poc encoratjadores, en una nota manuscrita al marge, l’inspector hi havia afegit: A esta escuela asisten solamente unas 20 niñas porque los padres rehusan mandarlas a consecuencia, según dicen, del poco prestigio y ascendente del que goza la maestra por actos que una hermana suya ha cometido, poco conformes, estando en su compañía.

La víctima d’aquest suposat boicot era Josefa de Aguilar, de 38 anys, que tenia set anys d’experiència, els tres darrers a l’escola de la Fatarella. No hem pogut documentar quins havien estat els motius del desprestigi de la mestra, ni tampoc més dades sobre la seva vida i carrera professional.

Pel que fa a les qualificacions sobre la seva feina, només es va considerar bona la seva conducta. La capacitat, instrucció i aptitud es consideraren regulars, el zel per l’ensenyament poc, i els resultats acadèmics es definien com algunos.

David Tormo i Benavent

5 comments to La inspecció escolar de 1864: visita a les escoles de la Pobla de Massaluca i la Fatarella

  • Francisco Cabrera Castillo

    Gracias David por sembrar en esta tierra de secano.
    Aunque tal vez se escape del periodo que has estudiado, referente a la Escuela y a los Maestros de la Terra Alta, te quería preguntar por una maestra que ejerció al menos entre 1938 y 1958 en la localidad de Bot. Se llamaba Marcedes Muiños y en plena Batalla del Ebro, se dedicó a hacer un registro de muertos y heridos que pasaron por los Hospitales de Retaguardia de Bot o fueron inhumados en el cementerio local.
    Por el apellido creo que debería ser gallega.
    He intentado hacer alguna gestión en esa localidad, pero hasta ahora, nadie sabe nada, como es habitual.

    Francisco Cabrera

    • David Tormo Benavent

      Gracias Francisco,
      Así es, mi estudio sobre las escuelas y maestros acaba en 1931, así que poco puedo decirte. Para más inri, Bot es de los pueblos de los que obtuve menos información. La última maestra documentada es de febrero de 1907, Carmen Salvà Gustà.
      De todos modos, a parte del los informes de depuración del magisterio, que deberían conservarse en el archivo municipal, le quedan dos posibles fuentes de consulta: Archivo Universidad de Barcelona, donde se conservan expedientes personales de los maestros y maestras destinados en la zona de actuación de su Rectorado, que incluía toda Catalunya; y el Archivo General de la Administración, en Alcalá de Henares, donde se conservan los expedientes de todos los mestros que ejercieron en escuelas públicas. Siento no ser de más ayuda.

      • Francisco Cabrera Castillo

        Gracias por tu atenta respuesta.
        Como estoy muy interesado en reseñar las biografías de todos los Maestros y Maestras que ejercieron en esta Comarca en el periodo 1870-1970, para incluirlas en mi próximo libro sobre “La Gent de la Terra Alta”, miraré de buscar en las fuentes que citas, y otras, como las que he encontrado en Archives Portal Europe:
        Expediente de clasificación de pensión nº P.P.-106 incoado por María Rosa Porrera Alen, viuda de Agustín Ferrando maestro que fue de Gandesa (Tarragona)
        1898 / 1898

        Código de referencia:ES-AGA-28005-UD-167455 – ES-AGA-28005-UD-2896503
        España – Archivo General de la Administración

        Expediente de clasificación de pensión nº P.V.-125 incoado por María Vicente Aznar, viuda de Juan Gamundi Palos maestro que fue de Gandesa (Tarragona)
        1902 / 1903

        Código de referencia:ES-AGA-28005-UD-167455 – ES-AGA-28005-UD-2902085
        España – Archivo General de la Administración

  • alba caballé

    La situació de les escoles (estat ruïnós, nombre elevadíssim d’alumnes, alumnes d’edats no reglamentàries, etc.) era habitual a tota Catalunya i l’Estat espanyol, o Terra Alta estava en una situació diferent a la mitjana?

    Gràcies David per aquests interessantíssims petits reculls històrics.

    • David Tormo Benavent

      Dissortadament aquests problemas eren comuns a gairebé totes les escoles, sobre tot als àmbits rurals. En bona part l’arrel del problema, es trova en la concepció del sistema educatiu, amb un Estat que legislava però que va deixar en mans dels ajuntaments l’execució. Fins el 1902 els ajuntaments eren els responsables de mantenir les escoles, pagar el sou dels mestres del seu pressupost, i llogar, cedir o construir els centres escolars.

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>