Visites al bloc

  • 23.643

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 23 subscriptors

El Val de Zafán a la Terra Alta (1928-1943) (3 de 3)

Les obres del tram del Val de Zafán a la Terra Alta durant els cinc anys de l’etapa republicana no havien avançat al ritme esperat. Les aturades provocades per les vagues dels treballadors del ferrocarril, especialment entre 1931 i 1933, i la manca de consignació pressupostària per a l’execució dels treballs projectats i licitats, en van ser les causes principals.

Entre el  juliol de 1936 i l’abril de 1938, les obres van quedar pràcticament aturades. Només al juny de 1937 hem trobat una nota a El Pueblo informant de la concessió de 500.000 ptes. per a la represa les feines a la línia del Val de Zafán, afegint que els treballs estaven molt paralitzats.

La situació va canviar radicalment a partir de l’abril de 1938. L’1 d’abril les tropes franquistes entraven a la comarca i el 19 havien ocupat totes les poblacions ebrenques a la dreta del riu.

Les fonts per documentar aquest període, per motius obvis, no són els diaris de l’època. Afortunadament hi ha diversos articles que ens permeten conèixer l’evolució dels treballs per enllestir la línia, entre ells el publicat al número 41 del Butlletí del Centre d’Estudis de la Terra Alta el 2004 (que es pot consultar online a www.raco.cat) o el de Fernando Mendiola Gonzalo sobre els treballs forçosos dels presoners republicans.

Per ells sabem que el 6 d’abril de 1938, tres dies després de fer-se amb el control de la Terra Alta i quan encara continuaven els combats per ocupar el sud de l’Ebre, els comandaments franquistes, conscients de la importància de disposar d’una línia fèrria per garantir els subministraments del front, van iniciar les gestions per enllestir la línia del Val de Zafán.

L'estació del Pinell de Brai el juliol de 1938, abans de l'inici de la batalla de l'Ebre

L’estació del Pinell de Brai el juliol de 1938, abans de l’inici de la batalla de l’Ebre

Les tasques de construcció es van encarregar a la societat Vías y Construcciones, mentre que l’organització del trànsit es va encomanar a la Compañía del Oeste. Sis dies després, el 12 d’abril, començaven a circular els primers trens fins a Valljunquera. Un mes després, el 20 de maig, els primers combois militars arribaven fins a Bot, i el 5 de juny ho feien fins a l’estació del Pinell de Brai.

Si bé l’article publicat pel Centre d’Estudis de la Terra Alta afirma que no fou fins l’agost de 1939 que el Quarter General del Generalísimo va accedir a enviar Batallons de Treballadors a la línia de la Val de Zafán, Fernando Medional situa la presència d’aquests treballadors forçats des de 1938.

Si fem cas d’aquest historiador de la Universitat Pública de Navarra, haurien estat presoners republicans, sota la direcció de comandaments franquistes, els responsables de la instal·lació dels rails que van fer possible el trànsit ferroviari fins a Tortosa abans de la fi de la guerra. Val a dir que les obres es van fer de forma precària, instal·lant les vies directament sobre l’explanació, sense el balast, la grava on s’assenten les travesses que sustenten els rails, fet que convertia la circulació per aquells trams en una tasca molt perillosa. De fet, segons un article publicat el 1940 al número 73 de Ferrocarriles y tranvías, els accidents i descarrilaments eren freqüents, afirmant que, en una ocasió, en menys de quaranta-vuit hores van descarrilar tretze locomotores.

La línia va ser operativa, amb les limitacions que acabem d’esmentar, fins a la fi de la guerra, facilitant l’enviament al front de tropes i subministraments. Durant la batalla de l’Ebre els reforços franquistes van poder arribar en tren fins a l’estació de Bot, trobant-se la del Pinell de Brai en mans republicanes després d’ocupar-la el 25 de juliol, on es van apoderar d’un comboi militar carregat de material de guerra.

Acabada la guerra la línia es va tancar al trànsit per tal d’enllestir les obres de forma permanent. Com havia passat abans, atenent a la documentació emprada per Mendiola, els responsables d’executar les obres van ser presoners republicans. Segons les seves fonts, entre 1938 i 1942 van treballar en la línia de la Val de Zafán poc més de 2.700 presoners de guerra enquadrats en els Batallons de Treballadors núm. 66, 69 i 163 i també en el Batalló Disciplinari de Soldats Treballadors núm. 18.

Alguns del presoners de guerra que van ser forçats a enllestir les obres del Val de Zafán

Alguns del presoners de guerra que van ser forçats a enllestir les obres del Val de Zafán

Aquest historiador afirma que la Val de Zafán, durant el període de la guerra, entre l’abril de 1938 i l’abril de 1939, va ser la línia que va rebre un major nombre de presoners per treballar en la seva posada en funcionament. Els milers de presoners enviats a treballar-hi de manera forçada no hi van coincidir alhora, possiblement ho feren en grups de 500 o 600, si tenim en compte les xifres d’obrers que hi treballaven en el període anterior a la Guerra Civil.

La feina d’aquests homes, condemnats a treballs forçats per redimir les condemnes imposades pels tribunals militars del franquisme, va acabar a la Val de Zafán, el 1942. L’u de setembre d’aquell any s’inaugurava la línia entre la Puebla de Híjar i Tortosa, essent la primera línia comercial de Catalunya que gestionaria RENFE, la recent creada empresa pública de ferrocarrils.

Així doncs, després de cinquanta anys de l’inici de les obres, el 1892, la línia del Val de Zafán es va donar per acabada, amb la renúncia al seu darrer tram, entre Tortosa i Sant Carles de la Ràpita. La vida del Sarmentero, nom amb que va ser conegut al territori aquest tren, no va ser tan llarga com la de les seves obres. El setembre de 1973, trenta-un anys després de la seva inauguració com a línia comercial, la línia va ser clausurada.

El motiu principal no fou altre que la seva escassa rendibilitat, tot i que es va esgrimir un tema de seguretat. Aquí és on, però, les fonts no es posen d’acord. Hom coincideix en que el problema deriva de l’enfonsament parcial d’un dels túnels a la secció de la Terra Alta, però les dates i la seva ubicació varien. Algunes fonts ubiquen aquell succés al 1969, i d’altres al 1971; algunes ho fan en un túnel entre el Pinell de Brai i Prat de Comte, concretament el núm. 28, i d’altres entre Prat de Comte i Arenys de Lledó.

La premsa de l’època, però, no aporta gaires dades al respecte. L’únic incident que hem documentat és el publicat al Diario Español el 18 d’abril de 1969, on s’informava de la intervenció d’una parella de la Guàrdia Civil del post de Gandesa que havia evitat un greu accident donant avís a l’estació de Bot de la presència d’una gran roca a la sortida d’un dels túnels que travessaven aquell terme municipal. Segons el diari la roca havia caigut a la via arran dels temporals que havia patit la zona pocs dies abans.

David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>