Visites al bloc

  • 22.522

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 23 subscriptors

El Val de Zafán a la Terra Alta (1928-1943) (2 de 3)

L’etapa republicana (1931-1936)

La proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, va transformar la dinàmica de les obres del Val de Zafán a la Terra Alta. Durant els tres primers anys d’aquestes, tot i les notícies dels accidents i gran nombre d’obrers implicats, la premsa no feu esment de cap conflicte laboral. La dura repressió del Directori Militar sobre els sindicats havia mantingut a ratlla les reclamacions obreres. La seva fi, però, va desencadenar una intensa lluita entre els obrers i l’empresa que executava el projecte.

El primer d’aquests conflictes va esclatar el maig de 1931, un mes després del naixement del nou règim polític. Segons publicava El Pueblo, òrgan de la coalició republicano-socialista de Tortosa, el 18 de maig, la possibilitat d’una vaga era imminent. La raó no era altra que la negativa de l’empresa, Portolés y Compañía, a acceptar la petició dels obrers d’una reducció de jornada, passant de 10 a 8 hores diàries. Entre els arguments de la petició el diari defensava que la mesura facilitaria més contractacions. L’empresa rebutjava la proposta si els treballadors no acceptaven que la reducció de jornada anés acompanyada d’una reducció salarial, passant de les 6 ptes. diàries que cobraven els obrers que treballaven a cel obert, a les 4,5 ptes; el mateix que s’oferia als que treballaven al túnels, que tenien un jornal de 7 ptes. El rotatiu avisava que, si no s’arribava a una entesa en quinze dies, s’aniria a la vaga.

Grups de treballadors d'Horta de Sant Joan del Val de Zafán

Grups de treballadors d’Horta de Sant Joan del Val de Zafán

La gravetat de l’assumpte va forçar la mediació del nou governador de la província, el republicà Ramon Noguer, que no va evitar que el 27 de maig el obrers anessin a la vaga. El conflicte va durar pocs dies, ja que el 9 de juny el Correo de Tortosa informava de la represa de les obres després que la companyia accedís a la reducció de jornada mantenint els sous preexistents.

Quatre mesos després es produí un nou conflicte, del que en desconeixem les causes. Només sabem, per la premsa del moment, que el 15 de setembre el Correo de Tortosa anunciava que s’havia posat fi a la vaga dels treballadors de la Val de Zafán. Segons el breu de la notícia, la vaga va començar a la zona del Pinell de Brai i fou secundada pels obrers que treballaven als sectors de Bot, Xerta, Prat de Comte, Benifallet i Horta de Sant Joan.

El gener de 1932 esclatà el tercer conflicte obrer a les obres del  Val de Zafán de la Terra Alta. Segons el Correo de Tortosa el 20 de gener els obrers que treballaven als sectors de Bot, Horta de Sant Joan, el Pinell de Brai, Benifallet i Xerta van anar a la vaga després del fracàs de les converses amb l’empresa i la intermediació de l’enginyer de la Delegació de Treball, el sr. Lasplazas.

Dos dies després d’aquest anunci, el mateix diari citava un escrit de la Societat Obrera d’Oficis Varis de Bot remés al Governador Civil, Ramon Noguer, on es declaraven contraris a la vaga, afirmant que si la secundaven era a causa de les coaccions rebudes. En resposta a aquest escrit, segons afirmava el diari, el Governador havia enviat al poble forces de la Guàrdia Civil per tal de garantir la llibertat de treball.

El motiu d’aquesta vaga no apareix a la premsa fins a mitjans de març, un mes i mig després del seu inici, quan el Correo de Tortosa informava de la represa de les obres un cop els vaguistes havien acceptat renunciar a les seves reivindicacions. Sembla ser que el problema havia estat la negociació d’unes noves bases de contractació un cop finalitzada la vigència de les preexistents que, cal suposar, no eren altres que les assolides el juny de 1931.

Possiblement, les tres vagues registrades entre el maig de 1931 i el març de 1932 van endarrerir l’execució de les obres de la secció terraltina, una de les més complexes a causa de la seva difícil orografia. Un endarreriment que l’estiu de 1932 es va veure agreujat per les dificultats del govern per fer efectius els pagaments del contracte a l’empresa. Aquesta va reaccionar reduint el ritme de treball i acomiadant a part dels treballadors contractats. Els mitjans republicans, com El Pueblo, es van mobilitzar per reclamar al ministeri d’Obres Públiques que fes efectius els endarreriments per evitar els acomiadaments i reactivar una obra que el territori feia molt temps que anhel·lava.

Malauradament aquelles reclamacions no van ser ateses i al setembre, davant l’endarreriment en el pagament dels jornals, els treballadors del Val de Zafán van tornar a la vaga. Un cop més, el Governador va haver d’enviar-hi la Guàrdia Civil per evitar l’acció dels piquets.

Al respecte, el 7 de setembre l’Heraldo de Tortosa, informava d’una reunió entre els representants de l’empresa i el Governador. Els primers es comprometien a pagar els quinze dies de jornals endarrerits que devien als treballadors, a condició que l’Estat abonés el milió llarg de pessetes que devia a la societat Portolés y Compañía. Quinze dies més tard el Correo de Tortosa afirmava que els jornals no s’havien abonat i que la vaga, que afectava 700 treballadors, continuava a les obres del ferrocarril.

Aquest cop la vaga es va allargar prop de set mesos. No fou fins al 29 de març de 1933 que, segons El Pueblo, les reclamacions de l’alcalde de Tortosa, Joan Benet Piñana davant el seu cunyat, el ministre d’Agricultura Marcel·lí Domingo, van tenir èxit. Segons el rotatiu, Domingo havia aconseguit que el Consell de Ministres aprovés el pagament a l’empresa de 700.000 ptes. dels endarreriments i la consignació de 3.200.000 ptes. per a la continuïtat de les obres.

Aquella injecció econòmica va permetre posar fi a la vaga i reprendre el ritme de les obres que, al maig, segons el Correo de Tortosa, s’havien accelerat. Una afirmació que es recollia en una entrevista a l’enginyer de l’estat Telmo Lacasa, que aquells dies havia estat visitant les obres del Val de Zafán.

L’optimisme dels enginyers estatals no havia de durar gaire. Al setembre la premsa anunciava que, un cop esgotada la darrera consignació econòmica, l’empresa preveia l’aturada de les obres a primers d’octubre. Una previsió que es va complir, segons informava el 13 d’octubre el Correo de Tortosa, afegint que la mesura suposava l’acomiadament de 800 treballadors.

Croquís de la línia del Val de Zafán, publicat pel Correo de Tortosa el 1924

Croquís de la línia del Val de Zafán, publicat pel Correo de Tortosa el 1924

Desconeixem la durada d’aquella nova aturada de les obres, però tot fa pensar que al llarg de 1934 es va rebre una nova injecció econòmica que va permetre reprendre l’activitat. Així es desprèn de la notícia publicada el 18 de febrer de 1935 al Correo de Tortosa, on es deia que, un cop esgotada la darrera consignació pressupostària atorgada pel govern, les obres del tram entre Xerta i Bot es tornaven a aturar.

A l’abril la premsa informava d’una nova concessió, aquest cop de 600.000 ptes., per continuar les obres del tram Xerta-Pinell de Brai, que feia mesos que estaven aturades. Els diners van durar poc, ja que a l’agost el Correo de Tortosa es feia ressò de la reunió entre el Governador provincial, Joan Pich i Pon, i els alcaldes de la zona per tractar sobre una nova suspensió de les obres.

La següent notícia sobre la represa de les obres és de l’octubre d’aquell any, quan la premsa reproduí un comunicat del diputat tortosí Joaquim Bau informant d’un acord del Consell de Ministres per una nova concessió econòmica a les obres del Val de Zafán.

La darrera notícia abans de l’esclat de la guerra la trobem al Heraldo de Tortosa el 7 de juliol de 1936, anunciant l’inici de les negociacions entre els treballadors i l’empresa d’unes noves bases de contractació. Els primers exigien un increment salarial que havia de situar els jornals en 12 ptes. pels paletes, 9 ptes. pels barrenadors i 8 ptes. per als peons. En cas de no ser acceptades les noves condicions, amenaçaven d’anar a la vaga el 15 de juliol.

Desconeixem si aquella vaga, la cinquena de l’etapa republicana, es va acabar produint o no. El cert és que l’esclat de la guerra va paralitzar les obres. El juliol de 1936 s’havia enllestit l’explanació fins a Horta de Sant Joan, i també la secció que anava des de Xerta a Tortosa. Les obres del tram intermig estaven avançades, però no pas acabades.

David Tormo i Benavent

 

2 comments to El Val de Zafán a la Terra Alta (1928-1943) (2 de 3)

  • Mi intencion es hacer las vias de el baix ebre y terra alta de subida desde Tortosa en dos etapas pararemos a hacer noche en la fontcalda pero mi duda es que mi hijo tiene 10 anos y no se si podra hacerlo . Esta bien de forma pero es perezoso y a veces le cuesta mucho subir. Que me recomendais. Muchas gracias

    • David Tormo Benavent

      Saludos Alex, este es un blog sobre historia, no sobre turismo y rutas. Lo lamento, pero no puedo ayudarte en lo que me planteas. Espero que tengas más suerte en otras webs especializadas en turismo y que vuestra visita sea una agradable experiencia.

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>