Visites al bloc

  • 26.051

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

El Val de Zafán a la Terra Alta (1928-1943) (1 de 3)

La història de la línia de la Val de Zafán, que havia d’enllaçar l’Aragó amb la costa ebrenca entre la Puebla de Híjar (Terol) i Sant Carles de la Ràpita, va ser llarga i plena d’entrebancs. El projecte de l’obra va ser aprovat el 1882, dividint-la en quatre seccions: de la Puebla de Híjar a Alcanyís, d’Alcanyís a Queretes; de Queretes a Xerta i de Xerta a Sant Carles de la Ràpita.

Recordatori il·lustrat de la inauguració de la primera secció de la línia el 31 de juliol de 1895

Recordatori il·lustrat de la inauguració de la primera secció de la línia el 31 de juliol de 1895

La primera de les seccions es va executar entre 1892 i 1895, deu anys després de l’aprovació del projecte. Poc després d’enllestir aquesta secció, de 31 km, l’empresa concessionària, la Sociedad General de Obras Públicas, va fer fallida i l’execució de la línia va quedar aturada.

El govern va provar de tornar a endegar aquest projecte deu anys després, entre 1905 i 1906, però les tres subhastes per a la seva concessió van quedar desertes. Davant la impossibilitat d’executar el projecte de la Val de Zafán com una concessió, el govern de l’Estat va acabar acordant que ho faria directament, a càrrec dels seus pressupostos.

Aquesta fórmula, però, hauria d’esperar fins al febrer de 1923, disset anys després del darrer intent, per fer-se realitat. Aquell any es van endegar les subhastes per l’execució dels trams segon i quart. El tercer tram, de Queretes a Xerta, el que afectava a la Terra Alta, va haver d’esperar.

Segons relatava l’enginyer de camins Telmo Lacasa, en una entrevista concedida al Heraldo de Tortosa el gener de 1930, quan el govern el va contractar el 1922 per supervisar el projecte, va descobrir les dificultats tècniques que suposava el disseny original d’Hermenegildo Gorria d’aquest tram. Va caler, doncs, fer-ne un nou estudi, anomenat la variant de Bot, que va endarrerir la seva subhasta alguns anys. El nou projecte, que seguia el traçat de la vall del riu Canaleta, contemplava disset túnels i diversos ponts i viaductes. Val a dir que a Bot, encara existeix un carrer que duu el nom d’aquest enginyer.

El tram terraltí de la Val de Zafán, doncs, no va ser subhastat fins a finals de 1927, essent adjudicat a la societat Portolés y Compañía de Saragossa, el gener de 1928. El contracte contemplava les obres d’explanació i fàbrica d’un dels trams de la secció, concretament del 2n, que anava des del pont de la carretera de Tortosa a Gandesa al seu pas pel terme del Pinell de Brai, fins a una finca anomenada la Vall. Començava aleshores la història del Val de Zafán a la Terra Alta.

L’etapa del Directori Militar (1928-1931)

Adjudicada l’obra, la premsa tortosina va començar a recollir notícies sobre la seva execució. Les primeres són del febrer de 1928, on s’anunciava que a Bot s’estava acumulant gran quantitat de material destinat a les obres del ferrocarril, alhora que s’informava de la contractació de brigades de peons per treballar-hi. El responsable de l’execució de la secció terraltina, l’enginyer Joaquin Gallego, de l’empresa Portolés y Compañía, anunciava, a finals d’aquell mes, l’inici de les obres.

La dimensió del projecte va fer impossible que la demanda de mà d’obra es pogués satisfer amb la gent del territori. Un mes després del seu inici, el Correo de Tortosa, informava de l’arribada fins a Xerta d’un gran nombre de treballadors procedents d’Almeria. Segons el rotatiu, calien més de 1.000 homes per a l’execució del projecte, i el territori no els podia proporcionar. En part, deia, el problema era que molts preferien continuar treballant al camp, a les seves terres, que llogar-se per al ferrocarril, tot i que el jornal fos de 6,5 ptes. diàries.

Cal suposar que tot i l’arribada d’obrers des d’Almeria, el seu nombre fou insuficient. Així ho fa pensar un ban de l’ajuntament de Tortosa publicat el 16 d’abril a la premsa de la ciutat, on es feia una crida a tots els interessats a treballar en el tram que s’estava executant a la Terra Alta. Tres dies després el Correo de Tortosa afirmava que ja hi treballaven tres-cents obrers, xifra que encara s’havia d’incrementar fins al miler.

Aviat, la premsa també va començar a informar dels accidents laborals patits en el tram que s’estava executant. La primera notícia documentada és del 30 d’agost de 1928, quan el Correo de Tortosa informava que un obrer d’origen murcià, Ginés Montesió Garcia, s’havia trencat una cama a causa d’haver-se tombat una vagoneta.

Un any després de l’anunci de l’inici de les obres a la tercera secció del Val de Zafán, la premsa afirmava que al terme municipal de Bot hi havia entre cinc-cents i sis-cents obrers treballant-hi.

L’abril de 1929 els mitjans recollien dos nous accidents, succeïts en pocs dies de diferència. Entre Prat de Comte i Bot una esllavissada va ferir diversos operaris, mentre que prop del Pinell de Brai una explosió va matar un dels treballadors de les obres del ferrocarril.

Divuit mesos després d’endegar les obres, el juny de 1929, la premsa informava de la visita a la zona del gerent de la societat que les executava, Carlos Portolés, del que es deia que era tinent coronel d’Estat Major, acompanyat del Director Tècnic de les obres, Joaquin Gallego, i del seu ajudant, l’enginyer militar Ramon Escartín. Tot sembla indicar que la visita fou satisfactòria, considerant que el ritme de les obres era l’esperat.

Construcció d'un dels ponts de la línia, el dels arcs, al terme de Bot, cap a 1930

Construcció d’un dels ponts de la línia, el dels arcs, al terme de Bot, cap a 1930

Fins al gener de 1930 no hem trobat cap altra referència al curs de les obres a la premsa del territori. El silenci periodístic es va trencar per informar d’un nou accident, esdevingut l’11 de gener a causa d’una explosió en un dels túnels que s’estaven excavant al barranc de Paumerós, al terme de Bot, que va provocar dos morts i dos ferits. La notícia indicava que les dues víctimes mortals eren naturals de Purchena (Almería).

Al maig, la premsa indicava que l’explanació de la primera part de la secció, la que enllaçava Horta de Sant Joan amb Queretes, ja estava enllestida. Calia esperar, però, a una nova concessió pressupostària de l’Estat per poder executar la instal·lació de les vies. S’afirmava, a més, que les obres de la resta de la secció avançaven a bon ritme.

A finals d’any, però, aquell optimisme es va començar a esvair. A primers d’octubre el Correo de Tortosa afirmava que les obres entre Bot i Xerta s’havien paralitzat. El motiu no era altre que la manca de consignació pressupostària per part del govern, fet que estava provocant l’acomiadament de prop de mil obrers, amb els conseqüents conflictes laborals que això havia de suposar per la territori.

Tres setmanes després, però, el mateix diari assegurava que l’empresa adjudicatària, Portolés y Compañía, tot i haver vist reduïda la consignació pressupostària en un 75%, havia decidit continuar les obres. El diari apel·lava al govern a no abandonar aquell projecte, de vital importància per al territori, i a garantir la necessària consignació pressupostària per fer-ho possible. Cal suposar que la reducció del pressupost va repercutir en el ritme d’execució de l’obra, tot i que el diari no en feia cap esment.

Després de prop de tres anys de treballs, doncs, a finals de 1930 l’execució del tram de la Val de Zafán que travessava la Terra Alta va patir els primers contratemps. Problemes que es van intensificar durant el període republicà.

David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>