«

»

oct. 09

Federalistes contra nacionalistes: les eleccions a la Diputació Provisional de la Generalitat a la Terra Alta (1931)

La proclamació de la República i el reconeixement, per part del govern provisional de l’Estat, de la Generalitat de Catalunya, que es feu efectiu el 21 d’abril de 1931, va transformar la realitat política del país i del territori. Després de set anys de partit únic, la Unió Patriótica de Primo de Rivera, que havien suposat la desarticulació de moltes de les forces polítiques existents durant la Restauració, s’encetava una nova etapa de reorganització dels antics partits, tant a escala nacional com local.

El Pueblo era l'òrgan dels radicals socialiestes de Marcel·lí Domingo a les Terres de l'Ebre

El Pueblo era l’òrgan dels radicals socialiestes de Marcel·lí Domingo a les Terres de l’Ebre

Al districte de Gandesa la reorganització dels sectors republicans es va dur a terme poc abans de la proclamació de la República. El 14 de març el diari tortosí El Pueblo, òrgan de la Coalició Republicano-Socialista de Tortosa,  publicava una crònica de F. Sánchez Pedrero, del centre republicà de Gandesa, on informava de l’assemblea per constituir la Federació Republicano-Socialista del partit de Gandesa. A l’assemblea hi van assistir centres i agrupacions de Batea, Benissanet, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, Gandesa, Horta de Sant Joan, Móra d’Ebre, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs. La nova entitat, doncs, naixia sota l’òrbita de Marcel·lí Domingo i el Partit Republicà Radical Socialista (PRRS)

El triomf d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a les eleccions municipals de 1931 va transformar, però, el panorama polític de l’esquerra del republicanisme. Tot i que Marcel·lí Domingo va formar part del directori que fundà ERC el març de 1931, a partir de la unificació d’Estat Català, el Partit Republicà Català i diversos republicans independents, el tortosí va preferir continuar essent membre del PRRS. Ambdues formacions es disputaven el control del republicanisme d’esquerres, principalment a la província de Tarragona, on el PRRS estava, en principi, més arrelat. Aquestes disputes van afectar a tots els districtes de la província.

En el cas del districte de Gandesa, on la Federació Republicana era marcel·linista, els partidaris d’ERC van començar a mobilitzar-se poc després de la proclamació de la República, provocant la divisió de les forces republicanes del partit. La seva materialització es va produir al llarg del mes de maig de 1931, a ran de la convocatòria d’eleccions per la constitució de la Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya.

Les eleccions van ser convocades el 24 de maig pel govern provisional de la Generalitat, presidit per Francesc Macià. En l’elecció només hi podien participar els regidors electes a les darreres eleccions municipals, en el marc de les circumscripcions electorals vigents, és a dir, els partits judicials.

Martí Rouret i Callol, republicà i mestre gironí, va endegar la seva carrera política a les nostres terres

Martí Rouret i Callol, republicà i mestre gironí, va endegar la seva carrera política a les nostres terres

Els regidors del districte de Gandesa estaven cridats a escollir un dels membres de la Diputació provisional. La Federació Republicana del districte va acordar presentar un candidat, en la persona de Martí Rouret, proper a les tesis nacionalistes d’ERC. Aquesta designació no fou del grat dels partidaris del PRRS i el president de la Diputació, Ramon Nogués Bisset, partidari de Domingo, va impulsar una segona candidatura. El designat per competir amb Rouret fou Alfons Cabús, un republicà federal, descendent de Vilalba, però que residia a Barcelona, tal i com anunciava el Heraldo de Tortosa el 22 de maig.

Aquesta decisió va provocar la mobilització dels partidaris d’ERC al districte i la divisió al si de la Federació Republicana. A diferència de Cabús o del mateix Marcel·lí Domingi, Rouret estava al territori, i va endegar una intensa campanya des de L’Ideal de l’Ebre, d’on es van expulsar als partidaris de les tesis federals properes al PRRS, per assegurar-se l’elecció, alhora que promovia la reorientació política d’algunes seccions locals.

Un cas clar fou el de Vilalba dels Arcs, que optà per apropar-se al sector d’ERC. El 10 de maig de 1931 el Centre Agrícola celebrava una assemblea general extraordinària per modificar part dels seus estatuts, incloent la denominació de l’entitat, que es transformava en el Centre Agrícola Republicà Federal Socialista, situant-se sota l’òrbita dels partidaris de Macià. Els membres de l’assemblea van aprovar les modificacions per unanimitat, enviant l’acord al Govern Civil per a la seva aprovació definitiva.

El Governador, en Noguer i Comet, home de confiança de Marcel·lí Domingo,  va adduir un defecte de forma en la tramitació de la documentació, obligant a l’entitat a tornar a prendre els mateixos acords el 31 de maig, passades ja les eleccions. Tots, doncs, van desplegar els seu poder per aconseguir la victòria del seu candidat.

Les tensions entre els dos sectors republicans es van fer encara més evidents el dia de les eleccions. El 24 de maig, tots els regidors dels districte estaven cridats a les urnes, ubicades a Gandesa. Davant el temor a ser derrotats, els partidaris de Rouret, segons explica Josep Sánchez Cervelló (Conflicte i violència a l’Ebre) van optar per la via directa, trencant les urnes i invalidant les eleccions. Val a dir que la premsa de l’època es va limitar a indicar que l’escrutini al districte no s’havia pogut dur a terme, sense explicar-ne les causes.

No cal dir que aquesta acció deia molt poc en favor dels valors democràtics que deien defensar els homes del districte propers a ERC. Certament es tractava d’una disputa interna, entre faccions d’una mateixa ideologia, però deixa entreveure el tarannà d’un sector del republicanisme local, posant de manifest la seva inclinació al sectarisme i a la imposició de la seva voluntat política, encara que fos per força, hereus encara de la mentalitat caciquil que havia predominat durant tota la Restauració.

La impossibilitat de realitzar l’escrutini va obligar a repetir les eleccions, convocades novament pel govern provisional de la Generalitat pel 7 de juny. Al dia següent El Pueblo informava de la victòria del candidat d’ERC, Martí Rouret, afegint que les eleccions, tot i ser disputades, havien estat nobles. El temps guanyat havia servit als partidaris de Rouret per guanyar nous recolzaments al districte, aconseguint així la victòria. El resultat de la votació, publicat per El Pueblo el 9 de juny, fou de 77 vots per Rouret i 69 per Cabús.

La Generalitat provisional va actuar fins a la constitució formal del parlament, fruit de les eleccions del 20 de novembre de 1932, amb circumscripció provincial. Martí Rouret hi tornarà a sortir escollit, com a candidat de la llista d’ERC per Tarragona.

David Tormo i Benavent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>