Visites al bloc

  • 23.906

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 24 subscriptors

L’accidentada romeria al convent de Sant Salvador d’Horta de 1897

El 3 de maig de 1897 el Correo de Tortosa, òrgan de la Comunió Tradicionalista a la província de Tarragona, publicava una carta del seu corresponsal a Horta de Sant Joan on es relatava, i denunciava, l’accidentada romeria al convent de Sant Salvador celebrada el 25 d’abril. La carta, anava acompanyada d’una nota per aclarir que, abans de publicar-la, s’havia verificat el seu contingut amb diverses fonts.

Segons la crònica del corresponsal, iniciada la tradicional processó per homenatjar a l’aleshores Beat Salvador (no fou canonitzat com a Sant fins el 1938), un desacord entre l’alcalde, Tomàs Terrats, i el mossèn respecte a l’ubicació de la taula on havia de posar-se la custòdia per fer l’estació on honrar a Jesús Sacramentat va desencadenar el desastre:

el Sr. Alcalde, levántase airado mandando retirar las imágenes, luces, estandartes y palio, desorganizando la procesión, produciendos por este motivo un alboroto tremendo, debiendose a estos beneméritos [agents de la Guàrdia Civil que assistien a l’acte] el que pudiese continuar la manifestación religiosa que tanto lustre ha dado siempre a esta villa, …

Terrats, que exercia d’alcalde des de 1890, i del que ja en vam fer cinc cèntims en un altre article (Horta de Sant Joan, les eleccions municipals de 1901), va abandonar la romeria, sense aconseguir que fos suspesa. Segons el corresponsal, aquesta va continuar però molt minvada, només amb la presència del clero, els membres de la Guàrdia Civil i alguns fidels, afegint que la majoria eren membres del recent creat Cercle Tradicionalista de la població. Sembla ser que l’alcalde va provar d’impedir al mossèn que continués, però que aquest no li feu cas. La crònica acaba dient que l’assumpte s’ha posat en mans de la justícia.

Una setmana després el diari reproduïa, parcialment, una carta adreçada per Terrats on, suposadament, aclaria els fets. Només es publicava una reflexió sobre els orígens de la festivitat, que tractarem més endavant, reservant-se la resta d’explicacions atès que la qüestió estava en mans dels jutjats.

El convent de Nostra Senyora dels Àngels, més conegut actualment com de Sant Salvador

El convent de Nostra Senyora dels Àngels, més conegut actualment com de Sant Salvador

Dos dies després, el 12 de maig, es reproduïa un nou escrit del corresponsal, on canviava radicalment la primera versió dels fets. Segons aquesta nova versió, sembla ser que no hi va haver cap enfrontament públic entre l’alcalde i el mossèn, tal i com es descrivia inicialment. S’afirmava que l’alcalde havia prohibit l’acte, sense esmentar-ne el per què, a través d’una ordre per escrit i un pregó, però que mai va provar d’impedir la romeria enfrontant-se al mossèn, tot i que se’l va veure en algun punt de recorregut acompanyat de dos guàrdies civils, per tal de garantir l’ordre.

Aquesta nova versió, doncs, negava l’exposat en la primera, afegint que la major part del poble va fer cas omís de l’ordre de l’alcalde, i que la processó va discórrer sense cap problema per seu recorregut habitual, acompanyada per gran quantitat de veïns, fet que també es contrariava amb el primer escrit del corresponsal.

Molt havia canviat, doncs, la crònica dels fets entre la primera carta, datada el 27 d’abril, i la segona, del 8 de maig. És possible que, en aquests dies, Terrats mobilitzes tot el seu poder a la localitat per obligar al corresponsal a reescriure el que havia passat. De fet, el corresponsal lamenta que l’alcalde, catòlic i carlí, estigués sent processat per aquells fets, tot hi haver-se errat en la seva decisió de prohibir la processó. De l’atac frontal del primer moment, es passava a provar de desfer el que, ara, semblava només un malentès entre el mossèn i l’alcalde.

El 31 de maig el Correo de Tortosa tornava a publicar una carta del seu corresponsal a Horta, on s’afirmava que arran del succeït el 25 d’abril, l’alcalde havia estat suspès del seu càrrec. L’article assegurava que, segons rumors fiables que corrien pel poble, Terrats tenia intenció de deixar l’alcaldia i la població, fet que lamentaven els seus amics i partidaris, por ser su ausencia verdaderamente lamentable para aquellos a causa de quedar sin consejero aúlico en juicios y en la guia del recto camino de la vida y para poder acabar la obra de convertirnos en ciudadanos.

En aquestes paraules hi ha certa càrrega irònica, atès que compara l’autoritat de Terrats amb la d’un paixà (governador de l’Imperi Otomà), indicant que després de set anys de govern nos hemos quedado tan villanos como antes, si bien estamos en camino de convertirnos en aldeanos.

A més, l’article continua afirmant que, tot i la suspensió del càrrec, Terrats continuava anant a l’ajuntament a diari, arribant a presidir una de les meses electorals de les darreres eleccions municipals, on de cinc regidors a escollir en van sortir quatre de conservadors. El respecte, amb força acritud, insinua que aquesta ascensió dels conservadors, quan Terrats era carlí i mai no ho hauria permès, podia tenir molt a veure amb un canvi en les aliances polítiques locals.

Un mes després, el 26 de juny, el diari publicava un nou article del seu corresponsal informant de l’acte de destitució de Terrats i el nomenament d’un nou alcalde Josep Grau Subirats. Pocs dies després, el 6 de juliol, El Estandarte Católico afirmava que Terrats havia tornat a ser nomenat alcalde, tot i estar sent processat i suspès del càrrec.

La hipòtesi que apuntava el corresponsal, amb d’un canvi d’aliances, passant del carlisme al partit conservador, pren així cos. El cert és que Terrats s’estaria a l’alcaldia durant vint-i-un anys, fins al 1911, tot i les reclamacions, acusacions i processos judicials a que fou sotmès arran de la seva particular manera de governar, molt acord amb el caciquisme de l’època.

De l’accidentada romeria i dels motius que van enfrontar a l’alcalde amb el mossèn, la premsa no en digué res més. Possiblement, només es va tractar d’una cacicada més, un pols entre el pretès poder omnímode de l’alcalde Terrats, i el poder diví del capellà, que acabà en espectacle públic.

Els orígens de la romeria de les festes d’abril al convent de Sant Salvador

En els diferents articles citats s’esmenta, en diverses ocasions, el suposat origen d’aquesta tradicional romeria de les festes de primavera. Aprofitem l’ocasió per donar-hi un cop d’ull, atès que difereixen de la versió oficial, segons la qual l’origen van ser uns miracles de Sant Salvador.

En el seu escrit del 10 de maig, Terrats afirmava que la festa i la romeria se verifica a consecuencia de un voto que hicieron los antepasados de esta villa de que perpetuamente se celebrarían aquellas a consecuencia de una profanación que tuvo lugar en el convento de ésta, por tropas irregulares francesas en la guerra que sostuvimos con aquella Nación a últimos del siglo XVII y de una gran sequía que por entonces sobrevino, la cual terminó el día 21 del mencionado mes [el mes d’abril, es suposa], después de unas solemnes rogativas.

Al respecte, gràcies al treball de Joan-Hilari Muñoz (Recerca num. 6 – La guerra dels Segadors a les Terres de l’Ebre (1640-1651)), sabem que el saqueig del convent de Sant Salvador – aleshores de Nostra Senyora dels Àngels – va tenir lloc el setembre de 1650, a càrrec de tropes franceses, atès que Catalunya havia quedat integrada al regne de França des de 1641, com a penyora per l’ajuda francesa per combatre les tropes castellanes de Felip IV.

Les dades les proporciona el testimoni de Gregori Maestre, rector de Prat de Comte en el moment dels fets, i són fruit de la revisió dels seus documents, atès que, durant molt de temps, per una errada de transcripció, es va creure que el saqueig del convent es produí el 1640. Segons aquest capellà, els soldats francesos van saquejar el convent i també les esglésies de Corbera d’Ebre, Vilalba dels Arcs, Batea, Prat de Comte, Horta i Bot, com a represàlia per les resistències de la població civil, farta ja de tanta guerra i desitjosa de tornar a l’òrbita castellana i fugir de la francesa.

Els fets, doncs, s’haurien produït al setembre, i no pas a l’abril, data tradicional de la festivitat. Les cròniques de Maestre sembla ser que no fan cap esment a la sequera, o a la seva fi. En tot cas, són molts els espais a la xarxa que indiquen que aquest és el veritable origen de la romeria.

Encara, però, hi ha una altra versió, que el corresponsal del Correo de Tortosa apuntava en un article publicat l’1 de maig de 1900. Segons aquest, l’origen de la festa es devia al voto que hicieron sus antepasados, en desagravio al Sacaramento de nuestros altares por las ofensas sacrílegas o infames profanaciones, que le infirieron las vandálicas hordas de Napoleón Bonaparte y en honor y gloria de su compatrón, el excelso Bto. Salvador de Horta.

L'obra del franciscà Francisco Aragonés, publicada el 1833, recull el saqueig de les tropes napoleòniques del convent d'Horta

L’obra del franciscà Francisco Aragonés, publicada el 1833, recull el saqueig de les tropes napoleòniques del convent d’Horta

Efectivament, segons l’obra del franciscà Francisco Aragonés, Frailes Franciscos de Cataluña. Su historia de veinte años, publicada l’octubre de 1833 i on narra totes les vicissituds patides per l’ordre franciscana a Catalunya entre 1808 i 1828, el convent va ser saquejat per les tropes franceses del general Musnier, que van arribar-hi el 10 de febrer de 1810:

aquellas tropas inhumanas se apoderaron del Convento, y haciendo los destrozos acostumbrados, lo saquearon todo, no dejando sino lo que no se pudieron llevar, […]

Convirtieron su furor contra las imagenes de aquel devoto templo. A unas les cortaron los brazos, a otras las manos, a otras acribillaron el rostro, y a otras en fin las defiguraron de otros varios modos. No parecia sino que havia ido allá algun egercito de aquellos antiguos iconoclastas; pero estos lo eran todo para hacer el mal.

El mas sensible y doloroso entre los males de esta clase fue, que quemaron dos imagenes preciosisimas y muy veneradas, que atraian en gran manera la devocion de los fieles. La una era la de la Virgen Maria bajo el titulo de N. Señora de los Angeles, que es la Titular del Convento: Imagen portentosa, ante la cual se postraban frecuentemente las gentes para pedir gracias a la Madre de Dios, que sabian habia obrado allí muchos milagros. La otra era la de Jesucristo crucificado, muy apreciada por la circunstancia de ser la misma (segun la antigua y nunca interrumpida tradicion) ante la cual desahogaba el Beato Salvador sus sencillos y fervorosos sentimientos, hablando en ella al Rey de los cielos y tierra, ….

Les tropes franceses també van ser responsables, segons aquest cronista, de quatre assassinats: dos frares del convent i dos veïns de la zona, un d’Arenys de Lledó i l’altre d’Horta. Aquests fets, però, tampoc es van esdevenir a l’abril.

David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>