«

»

set. 11

La inspecció escolar de 1864: visita a les escoles de Batea i Vilalba dels Arcs

Des de Caseres, la darrera població visitada per l’inspector Villegas l’estiu de 1864, es va traslladar fins a Batea per continuar l’inspecció de les escoles del districte.

 Batea

Va arribar a Batea l’endemà de visitar Caseres, l’1 de juny de 1864. Aleshores la població tenia 2.939 habitants i tres escoles, una de nens i dues de nenes.

Al núm. 17 de la plaça de l'Església s'alçava l'edifici que acollia l'escola de nens de la població

Al núm. 17 de la plaça de l’Església s’alçava l’edifici que acollia l’escola de nens de la població

L’escola de nens estava al núm. 17 de la plaça de l’Església. L’inspector qualificà el seu estat de dolent i insalubre a causa de la humitat que s’hi concentrava i la manca de ventilació. A l’informe, hi feu constar que l’Ajuntament era conscient d’aquella situació, afegint que no semblava haver cap voluntat per canviar-la. És per això que recomanava als seus superiors adoptar mesures enèrgiques per forçar a les autoritats municipals a cercar un nou espai per aquella escola.

La matrícula del centre sumava 140 alumnes, amb una assistència mitjana de cent trenta. Dels matriculats, vuitanta-set tenien l’edat reglamentària, trenta-vuit eren menors de sis anys i dinou en tenien més de deu.

El responsable de l’escola era Joan Carceller López, de 30 anys d’edat, amb prop de quatre d’experiència, gairebé els mateixos que ostentava la plaça de Batea. D’ell només sabem que quan va deixar l’escola, va marxar a fer-se càrrec de la de Maella.

Pel que fa a les qualificacions de l’inspector, excepte el zel per l’ensenyança, que va considerar regular, la resta de conceptes avaluables van ser considerats bons.

La primera de les escoles de nenes estava als pis superior de l’Ajuntament, a les golfes, on també hi havia les habitacions de la mestra. La fitxa diu que hi havia bona ventilació, però poca llum, i que tenia una capacitat teòrica de 60 alumnes.

La matrícula, però, era de 96 nenes, amb una assistència regular de vuitanta. Per edats, només trenta-sis tenien la reglamentària; n’hi havia trenta-dos de menys de sis anys i vint-i-vuit que en tenien més de deu.

La responsable d’aquella escola era Narcisa Pérez Gil, de 30 anys, amb nou d’experiència docent; els mateixos que duia a l’escola de Batea. D’ella sabem que va néixer a Tauste (Terol), i que havia treballat com interina, abans d’incorporar-se al cos del magisteri públic, en una de les escoles de Batea entre 1857 i 1859. Abans de prendre possessió com a propietària d’aquesta mateixa escola, el desembre de 1859, va estar-se alguns mesos a la de Vinebre. A Batea s’hi va estar fins l’octubre de 1870, quan va passar a una de les escoles de Gandesa, on va treballar fins al moment de la seva jubilació, el 1907, amb setanta-tres anys.

Les notes de la inspecció en aquella visita no van ser gaire bones. Només va considerar bona la seva conducta, qualificant com a mitjana la seva capacitat; de regular la seva instrucció, aptitud i zel i resumint amb un “algunos”, els seus resultats acadèmics.

La segona escola de nenes de Batea estava al núm. 2 del carrer del Mesón, al mateix edifici on hi havia l’hostal, en una sala llogada per l’Ajuntament. Sense qualificar l’estat de la sala-escola, la fitxa indica que tenia una capacitat teòrica de 70 alumnes.

La matrícula d’aquell centre, però, era de 147, duplicant així la capacitat teòrica de la sala. D’aquestes hi assistien de forma regular cent vint alumnes. De les matriculades, vuitanta-sis tenien l’edat reglamentària, divuit eren menors de sis anys i quaranta-tres en tenien més de deu.

Al capdavant d’aquell ingent nombre d’alumnes hi havia Carme Busom Fontanilles, de 32 anys, amb deu anys de servei docent i tres en aquella escola. D’ella només sabem que hi va romandre durant prop de trenta anys, fins el 1892, quan es va traslladar a l’escola de Roquetes (Baix Ebre).

De la seva tasca docent, l’inspector va considerar bons els resultats acadèmics, la conducta i el zel per l’ensenyança; mentre que la capacitat, la instrucció i la seva aptitud va ser qualificada com a regular.

Vilalba dels Arcs

Des de Batea va marxar cap a Vilalba, on va arribar el 3 de juny de 1864. En aquells moments la vila tenia 1.630 habitants, i dues escoles, una per cada sexe.

L’escola de nens estava al núm. 2 del carrer Avall, en un edifici d’una sola planta. L’estat del qual l’inspector considerava regular, indicant que hi havia una part que oferia perill per trobar-se en un estat ruïnós. L’amenaça havia de ser prou seriosa, donat que recomanava el seu arranjament de forma immediata, suspenent l’assistència d’alumnes fins que es fessin les obres necessàries. L’informe afegia que al mateix indret, en una altra sala, hi havia la casa del mestre, que en aquells moments no s’utilitzava.

Els alumnes que, segons l’inspector, s’havien de quedar sense escola eren 121, dels quals, n’assistien regularment més d’un centenar. Pel que fa a les seves edats, vuitanta-quatre tenien la reglamentària, vint-i-cinc tenien menys de sis anys, i dotze en tenien més de deu.

Al capdavant de l’escola hi havia Miquel Blasco Riera, de 62 anys d’edat, que comptava amb trenta-quatre anys de servei, dels quals, en duia prop de vint-i-quatre en aquell centre. Sabem que hi va continuar, com a mínim, onze anys més, i cal suposar que va jubilar-se a Vilalba, on va continuar vivint fins a la fi de la seva vida. Suposició que fonamentem en el fet que el seu fill, Joan Blasco, va exercir com a Secretari municipal entre 1868 i 1897.

Les qualificacions rebudes per l’inspector no van ser gaire bones. Només va considerar bona la seva conducta. La capacitat, la instrucció i l’aptitud va ser qualificada de mitjana, mentre que el zel per l’ensenyament es definia com a regular. Pel que fa als resultats acadèmics, es limitava a un simple “algunos”.

L’escola de nenes estava al núm. 2 del carrer Botera, en un edifici llogat per l’Ajuntament. L’inspector va considerar l’edifici com a molt ruïnós, indicant que la sala escuela está al descubierto e intemperie, pel que recomanava a l’Ajuntament la suspensió de les classes, per tal d’evitar alguna desgràcia, i arranjar els desperfectes o cercar un nou local per les nenes.

Les dues escoles de Vilalba, doncs, havien de suspendre la seva activitat de forma immediata, donat que els edificis que les acollien amenaçaven ruïna i eren un perill per als alumnes.

En aquest cas, la matrícula també sumava 120 alumnes, amb una assistència mitjana de més de vuitanta. De les matriculades, només cinquanta tenien l’edat reglamentària, trenta eren menors de sis anys i quaranta en tenien més de deu.

La mestra que havia de fer classes a la intempèrie era Josepa Piñol Roig, de 24 anys, comptava amb només un any i mig d’experiència docent, i només feia catorze mesos que era a l’escola. Hi va continuar fins el febrer de 1876, treballant-hi prop de dotze anys.

Malgrat la seva poca experiència, l’inspector va valorar positivament la seva feina. Els resultats acadèmics, la capacitat, l’aptitud, el zel per l’ensenyança i la conducta es qualificaren de bones, i només la instrucció es va considerar regular.

David Tormo i Benavent

5 comments

Anar al formulari de comentaris

  1. Francisco Cabrera Castillo

    El maestro Miguel Blasco Riera era natural de Maella (Zaragoza). En 1.834 estaba ejerciendo en Gandesa. Falleció el año 1875.

  2. Francisco Cabrera Castillo

    • Casado con Mª Antonia Puey (De Gandesa).
    • En 1835 bautizaron a una hija de nombre Tomasa.

  3. Jordi Diloli

    Hola David,
    Al document que has emprat, hi ha dades sobre Caseres?
    Gràcies.

  4. Jordi Diloli

    La pregunta va sobre tot per que estic buscant dades sobre un possible mestre de Caseres als anys 20, Àngel Esteve, que va acompanyar a Bosch Gimpera en les seves excavacions al municipi.
    Gràcies de nou.

    1. David Tormo Benavent

      Bon dia Jordi,
      La meva tesi doctoral va ser sobre l’ensenyament primari al districte de Gandesa entre 1834 i 1931 i vaig aconseguir fitxar a la majoria de mestres que van exercir al territori en aquest període, el mestre que em comentes era Àngel Esteve Badet. D’ell només se que va néixer a Calaceit (Matarranya, Terol) el 19 de febrer de 1886, fill d’un llaurador. No vaig poder documentar on va cursar els seus estudis de magisteri, però disposava del títol de mestre elemental.
      De la seva carrera professional, només se que l’1 d’abril de 1913 va prendre possessió de l’escola de Farena (Mont-ral, Alt Camp). El dia 24 d’aquell mateix mes li fou concedida la permuta sol·licitada amb el mestre de Caseres (Terra Alta), José Maria Royo.
      És tot el que vaig poder documentar a partir del seu full de serveis, que es conservava a l’expedient d’un altre mestre, José Maria Royo, conservat a l’Arxiu de la Universitat de Barcelona al fons Expedients Personals de Mestres, lligall (21/6/3/1). Per manca de temps no vaig poder consultar tots els expedients de mestres que es conserven en altre arxiu, l’Archivo General de la Administración d’Alcala de Henares, on podria ser que hi hagués més informació.
      Sento no poder ser de més ajuda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>