Visites al bloc

  • 24.034

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 24 subscriptors

Les aigües de Gandesa (1924-1928) (3 de 3)

La font de la Teuleria

Un mes després del nomenament del nou consistori, la premsa anunciava novetats en l’assumpte de les aigües. El 31 d’agost de 1925 El Llamp, anunciava la troballa d’un nou punt d’aigua a la font de les Teuleries, on ja s’estaven fent els treballs per descobrir la mina. S’afirmava que, des de la seva descoberta, de la font no havia parat de brollar aigua en gran quantitat, posant de manifest que no es tractava d’un dipòsit d’aigües estancades, si no d’una corrent subterrània natural. Aquella troballa havia esdevingut la principal font d’abastament dels habitants de Gandesa, que hi anaven a buscar aigua per combatre la intensa sequera que ja feia tres anys que afectava tota la comarca.

Unes setmanes després, el 24 de setembre, el Correo de Tortosa publicava un article del seu corresponsal a Gandesa, Josep Salvadó, on s’afirmava que el mèrit d’aquella troballa era del nou alcalde, Miquel Salvadó. Val a dir, però, que el corresponsal era el fill de l’alcalde, raó per la qual cal considerar aquesta afirmació en la seva justa mesura.

Fos com fos, la descoberta de la Font de la Teuleria, també anomenada Font de la Salut o, popularment, la Fonteta, va permetre reprendre el projecte de conducció d’aigües a Gandesa que s’havia endegat gairebé dos anys abans.

Al novembre, en el curs d’una visita de les autoritats provincials a la comarca per copsar, de nou, la lamentable situació que s’hi vivia arran de la sequera, l’alcalde els va demanar, públicament des del balcó de l’ajuntament, l’atorgament d’una subvenció per fer front a aquestes obres, entre d’altres coses. De fet, la visita a Gandesa va acabar a la font de la Teuleria, abans que la comitiva, presidida pel general Barrera, Capità General de Catalunya, continués en direcció al Pinell de Brai.

El nou any va començar amb notícies que semblaven albirar un bon final per aquell projecte. El 20 de gener de 1926 la premsa tortosina anunciava que s’havia encarregat la redacció del projecte a l’enginyer Eduard Serrano Suñer, vinculat a la població, d’on era originària la seva mare.

El projecte es va enllestir en poc temps, ja que el 9 d’abril l’ajuntament va exposar-lo, juntament amb la resta de l’expedient, per tal que tots els veïns el poguessin consultar. De fet, es va demanar el parer a diferents entitats locals, que aglutinaven al gruix de la societat gandesana, per conèixer la seva opinió.

El 15 de maig El Llamp publicava el resultat d’aquella mena de consulta popular, a través de les respostes d’algunes de les entitats del poble. La Societat Unió Democràtica Autonomista, presidida per Manel Bardí Gil; la Societat la Humanitaria Gandesana, que presidia Josep Lluís Serres; la Sociedad Peña Deportiva, que tenia com a president a Salvador Mañà, i el Sindicato de Cooperación Agrícola de Gandesa, que aleshores presidia Josep Maria Serres Albesa, van acordar, en reunions de les seves respectives juntes, donar ple suport al projecte i confiança a l’alcalde.

D’altres entitats, però, van posar condicions al seu suport. Aquest va ser el cas de la Societat Casino de Gandesa, presidida per R. Figueras, i el Sindicato Agrícola de Crédito Mútuo, sota la gerència de Jaume Suñé Peig. Ambdues van condicionar el seu suport a un estudi previ del cabal de la font, especialment a l’estiu, per tal d’assegurar un subministrament mínim de 40 litres d’aigua diaris per cada casa del poble.

L’execució del projecte

El suport majoritari de les entitats locals, tot i les esmenes, van avalar la proposta municipal, i al maig l’ajuntament aprovava el pressupost d’execució de l’obra, i també els de les noves escoles i una caserna de la Guàrdia Civil.

Un mes després, el 18 de juny, la premsa tortosina informava de la visita d’una comissió municipal a Madrid per provar d’impulsar els diferents projectes que es volien dur a terme a la població. S’afirmava que per aconseguir el finançament necessari, a més de sol·licitar dues subvencions a l’Estat, una per la conducció d’aigües i l’altre per al grup escolar, s’havia signat un préstec amb el Banco de Crédito Nacional de España.

Pocs dies abans, el 15 de juny, segons informacions aparegudes a El Llamp, al cinema de Gandesa s’havia convocat una reunió amb tots els veïns del poble que havien lliurat diners a la Sociedad de Crédito Hipotecario per al projecte de la font de Pessetes. La clausura del projecte i la manca de comunicació amb l’empresa va dur als afectats a atorgar poders a un advocat i procurador per reclamar les quantitats que s’havien lliurat a l’empresa.

Mentre, els estralls de la sequera es continuaven sentint al territori. El 20 de juliol el Correo de Tortosa afirmava que el 95% dels pous del terme de Gandesa estaven secs. Noves la troballa de la nova font permetia abastir d’aigua als veïns del poble.

A l’agost es publicaven noves notícies sobre els progressos del projecte, amb la visita d’un enginyer de la División Hidráulica del Ebro per donar-hi el vist-i-plau. A l’article, s’afirmava que de la font, en ple estiu, estaven brollant cent càrregues d’aigua diàries, que es traslladaven al poble amb carros i cavalls per abastir la població.

Quatre mesos després d’aquesta visita, l’1 de desembre, el Heraldo de Tortosa, informava de la petició formal de l’ajuntament de Gandesa per poder extraure de la font 192 m3 diaris d’aigua.

En tot cas, per executar el projecte calia consolidar el seu finançament. Aquest pas no va ser possible fins l’abril de 1927, quan la premsa tortosina anunciava la concessió d’una subvenció de l’Estat de 46.556 ptes. per al projecte de conducció d’aigües de Gandesa. Un mes després, el 10 de maig, es duia a terme la subhasta de les obres d’aquest projecte, amb un pressupost total de 65.143 ptes.

Instantània de la inauguració de la Fonteta, amb la presència de totes les autoritats de l'èpoc

Instantània de la inauguració de la Fonteta, amb la presència de totes les autoritats de l’èpoc

Cal suposar que les obres van començar poc abans de l’estiu de 1927, i que van avançar a bon ritme, donada la inexistència de notícies que ens diguin el contrari. De fet, al febrer de 1928 s’informava de la compra d’una bomba d’impulsió, de la casa Wostlsington, per dur l’aigua fins al poble.

Finalment, a finals de juliol de 1928, després de quatre anys llargs dels primers moviments per abastir d’aigua la capital terraltina, es va inaugurar el nou servei, que havia de posar fi a les penúries que els gandesans i gandesanes havien de patir cada cop que el territori patia un cicle de sequera.

La nova xarxa, a més de dur aigua fins a les cases particulars, o si més no això semblen indicar els pocs articles de premsa que fan referència a aquest servei un cop va esdevenir realitat, també va fer possible crear noves fonts públiques. Aquestes es van instal·lar a quatre punts de la ciutat, al davant de les farmàcies de Julià i de Ferrer, i de les tavernes de Jardí i la Formal.

El nou servei, ple d’avantatges per a tothom, també va crear nous problemes, tal i com denunciava El Llamp el setembre de 1928. La manca d’una xarxa de clavegueram a la ciutat i l’arribada de l’aigua a les cases, que, entre d’altres, va permetre a moltes dones fer la bogada a casa, sense haver d’anar fins als rentadors públics, va convertir els carrers en un fangueig constant fruit de les aigües brutes que la gent hi llençava. Aquell ja era un mal tradicional, però l’arribada de l’aigua corrent l’havia agreujat. El següent pas cap a la modernitat, segons l’articulista, Domènech de la Castellania, no era altre que la construcció d’una xarxa de clavegueram. Mentre, es pregava als veïns que llencessin les aigües brutes als corrals o latrines particulars.

David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>