Visites al bloc

  • 23.923

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 24 subscriptors

Les aigües de Gandesa (1924-1928) (2 de 3)

A la cerca d’una font

Dos mesos després de l’anunci publicat a la premsa tortosina dels treballs de prospecció a Bot, abandonant així el projecte de la font de Pessetes d’Horta de Sant Joan, El Llamp tornava a tractar la qüestió. En el seu número del 31 d’octubre Domènech de la Castellania publicava l’article El misteri d’aquells “pous”. En ell es queixava de l’aturada de les obres de canalització que havien de dur l’aigua des d’Horta de Sant Joan, tot i que les canonades de distribució pels carrers del poble ja s’havien enllestit. Ni l’empresa, ni l’ajuntament donaven explicacions de les raons de l’aturada, i en res ajudava a resoldre la incertesa els creixents rumors de les prospeccions a Bot i no a la font de Pessetes, al terme d’Horta de Sant Joan, que era el punt d’extracció fixat al projecte original.

Al mateix número s’informava de les recents pluges, caigudes el 17 d’octubre, que van alleugerir la greu situació del poble, fent possible la sembra i omplint les cisternes de les cases. Una pluja que, d’altra banda, semblava calmar els ànims respecte al projecte de la conducció d’aigües que no acabava de prosperar.

Les queixes de la premsa local no sembla que provoquessin cap efecte en l’actitud de les autoritats municipals. De fet, un mes després, el 30 de novembre, el quinzenari informava d’un nou rumor, segons el qual la Sociedad de Crédito Hipotecario hauria abandonat definitivament el projecte de la font de Pessetes, i també les prospeccions de Bot, per cercar aigua al pou de l’Isabel, al mateix terme de Gandesa.

La plaça del Duc de la Victòria, avui del Comerç, a la dècada dels anys 30

La plaça del Duc de la Victòria, avui del Comerç, a la dècada dels anys 30

La sequera continuava castigant la població, i els efectes de les pluges del mes d’octubre s’esvaïen. No és estrany, doncs, que la societat gandesana necessites i exigís informació sobre les obres que havien de posar fi al problema endèmic de la manca d’aigua de forma definitiva. Un cop més, el mitjà per fer-ho eren les planes d’El Llamp, des d’on el 31 de desembre de 1924 es tornava a demanar explicacions del per què de l’aturada de les obres, a més de criticar la passivitat municipal en el proveïment de l’aigua. En aquest sentit, es lamentaven de la renuncia de l’ajuntament a garantir el subministrament de les fonts públiques del Coll de la Font i de la plaça del Duc de la Victòria que, segons l’articulista, es podria solucionar amb unes petites obres que canalitzessin l’aigua de la pluja fins aquestes fonts o als rentadors, evitant la seva pèrdua.

Res no fa pensar que les autoritats municipals o l’empresa que impulsava el projecte donessin cap tipus d’explicació, ni tampoc que es produís cap canvi respecte a la paralització denunciada pel quinzenari. El cert, però, és que tret d’un breu publicat el 15 de gener de 1925, on es feien ressò de les queixes dels veïns de Bot i Prat de Comte sobre la perillositat dels pous excavats a la partida de la Cova de la Portella per la Sociedad de Crédito Hipotecário, que continuaven oberts, el silenci sobre la qüestió de les aigües a la premsa es va allargar fins a l’abril.

Aquell mes la publicació gandesana tornava a tractar l’assumpte, a través de la ploma de Neòfit. S’assegurava que, per quart cop l’empresa havia canviat la ubicació del punt  d’extracció de les aigües que havien d’arribar a Gandesa. De la font de Pessetes d’Horta de Sant Joan, s’havia passat a la Cova de la Portella de Bot, i d’allí al pou d’Isabel per acabar, gairebé un any i mig després, a la Fontcalda.

Al respecte, es deia que la nova localització triada necessitaria, abans de fer res, la construcció d’una carretera per poder dur fins al santuari la maquinària i els materials per fer l’obra. Entre ells, una bomba de grans dimensions, impulsada per gas pobre, que havia de dur l’aigua fins a Puig Cavaller per, des d’allí, aprofitant el desnivell, distribuir-la per tota la població. Davant les dificultats logístiques de la nova proposta, i per il·lustrar-les, l’articulista relatava el seu periple per arribar fins a la Fontcalda, amb una bona dosi d’ironia.

Ironia que es rematava afirmant que, certament, d’aquella font brollaven 500 litres d’aigua per segon, a 25º C de temperatura, això si, i amb una considerable quantitat de clorur, carbonat de calç, sulfat de magnesi, fosfat d’alumini ferruginós, clorur sòdic i silici, a més d’indicis de iode i estronci. Tots ells minerals que la convertien en un líquid excel·lent per guarir malalties, però no pas per al consum de les persones.

El santuari de la Fontcalda, escenari d'algunes de les prospeccions per trobar aigua per Gandesa

El santuari de la Fontcalda, escenari d’algunes de les prospeccions per trobar aigua per Gandesa

El rumor de l’abril ja era una certesa a finals de juliol, quan, novament les pàgines d’El Llamp, informaven de les operacions de prospecció realitzades per l’empresa a la Fontcalda. Segons el diari, aquestes actuacions s’havien realitzat sense comunicar-ho a l’ajuntament, provocant danys en un espai molt simbòlic per als gandesans. Al respecte, es preguntaven qui es faria càrrec de l’arranjament dels forats efectuats per l’empresa prospectora, si ho havia de fer la Sociedad de Crédito Hipotecario o l’ajuntament, amb diners de tothom.

Al dia següent de la publicació d’aquest article, el Correo de Tortosa anunciava la renovació del consistori gandesà. Desconeixem si aquesta decisió, presa per les autoritats provincials en plena Dictadura de Primo de Rivera, va tenir res a veure amb el malestar provocat pel projecte de les aigües entre part de la població local. Fos com fos, per a presidir el nou consistori es va nomenar a Miquel Salvadó Laporta, que ja havia estat regidor i alcalde entre 1920 i 1922, proper a la Unió Republicana Nacionalista (UNR). La resta de l’equip municipal el formaven Joaquim Fontanet, Francesc Mondarai, Rafel Sabaté, Antoni Vidal, Jesús Meix i Josep Monner. Tots ells, deia l’article, eren persones que fins al moment s’havien mantingut apartades de la política, tot i treballar per la prosperitat de Gandesa des de diferents àmbits. S’afirmava que aquest relleu a l’ajuntament havia estat molt ben rebut per la població.

David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>