Visites al bloc

  • 25.691

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

Les aigües de Gandesa (1924-1928) (1 de 3)

Als anys vint del segle passat Gandesa superava els 3.600 habitants però com moltes altres ciutats i pobles del país, estava mancada, malgrat ser la capital del partit, d’alguns dels serveis que avui considerem bàsics. Un d’ells era l’aigua corrent.

La població, doncs, s’havia d’abastir de les poques fonts públiques que hi havia al poble i, principalment, de les cisternes que recollien l’aigua de pluja a la majoria de cases, que permetien disposar del mínim necessari per rentar-se, beure i cuinar.

Aquests dos sistemes de proveïment, però, estaven subjectes a la voluntat de la natura. La manca de pluges assecaven les mines de les fonts i esgotaven les reserves de les cisternes particulars. L’amenaça de la set, esdevenia, aleshores, un problema de primera magnitud per als seus habitants i, també, per a les autoritats municipals.

La gran sequera que va assolar la nostra comarca entre 1922 i 1926, provocant la pèrdua de les collites durant quatre anys i l’emigració de centenars de famílies per fugir de la misèria, van provocar a Gandesa la imperiosa necessitat de garantir el subministrament d’aigua a la població.

L’aigua de la font de Pessetes

El 31 de desembre de 1923, quan ja feia prop d’un any que la sequera estava castigant el territori, localitzem a la premsa local, al setmanari El Llamp, subtitulat com a Portaveu nacionalista de Gandesa i sa comarca, les primeres notícies al respecte. Es tracta d’un article on es comentaven els rumors existents per dur l’aigua fins a Gandesa canalitzant-la des de la font de Pessetes.

La font de Pessetes és una font ubicada al terme d’Horta de Sant Joan, al bell mig de la serra que s’alça sobre la riba dreta del Canaleta, prop del seu naixement. Una font que, en línia recta, travessant muntanyes i valls, està ubicada a 14 quilòmetres de la població.

En tot cas, la urgència de la situació feu obviar a l’articulista la distància, centrant-se en reclamar la concreció d’aquell rumor en una acció verídica, patriòtica, en deia l’autor de l’article, i no pas un altre acte caciquil. En aquest sentit, recordava les promeses de dur l’enllumenat elèctric a la població, que encara no s’havien complert.

Dues setmanes més tard la premsa tortosina es feia eco d’aquell rumor, convertint-lo en afirmació en dir que tot feia pensar que en breu l’arribada de l’aigua corrent a Gandesa seria una realitat. La notícia, publicada el 12 de gener de 1924, apuntava a una empresa de Barcelona com la responsable d’una obra d’aquella magnitud.

Tres dies després, era El Llamp qui recollia la notícia, indicant que el 9 de gener el Teatre de Gandesa havia acollit una conferència a càrrec del Sr. Serra, gerent de la Sociedad Crédito Hipotecário de Barcelona, on es va informar de les bondats i millores que havia de suposar per a la ciutat l’arribada de l’aigua corrent.

La plaça Pi i Margall de Gandesa, més coneguda com plaça de la Farola

La plaça Pi i Margall de Gandesa, més coneguda com plaça de la Farola

Cinc mesos després, aquell primer entusiasme havia començat a perdre força. El 15 de maig un dels articulistes del setmanari gandesà, que signava com Domènech de la Castellania, es queixava de la paralització del projecte, tot i que feia un mes alguns mitjans tarragonins havien anunciant l’inici de les obres per la conducció de les aigües. Obres que fins al moment no s’havien endegat, indicant que l’empresa promotora del projecte s’havia limitat a obrir unes oficines a la plaça Pi i Margall, per tal de sondejar l’opinió de la població respecte al seu projecte, i a dur fins al poble una part de les canonades que s’haurien de soterrar als seus carrers.

Les presses expressades per l’articulista estaven motivades pel temor a que el retard fos per causes financeres, exigint a l’ajuntament que fes les gestions per garantir que l’Estat aportés la meitat dels recursos necessaris; i per la greu situació que es vivia a tot el partit. Situació que descrivia així:

Fa ja dos anys que la naturalesa ens castiga, negant-se a proporcionar-nos l’aigua que nostres camps i fins nostres vides necessiten. L’estiu prop vinent s’ens presenta molt desencoratjador si la sequetat dels camps no desapareix i si nostres cisternes no s’omplen. Es d’absoluta necessitat, doncs, resoldre aquest problema; pel contrari; ¿si la pluja no ens afavoreix … ni aigua per a beure hi haurà i Déu sap si ni per a evitar alguna possible infecció tampoc … i després pot-ser si que tindrem d’obrir zanjas, com diu el Tarragona, per a enterrar-nos-hi tots.

Quinze dies després, el nou número del setmanari tornava a tractar l’assumpte. Ho feia a través de la ploma de Judex, que carregava contra l’equip municipal. Equip que aleshores presidia Llorenç Mañà Rius, nomenat per ordre governativa el febrer d’aquell any després de la suspensió del consistori escollit en les darreres eleccions, abans del cop d’estat de Primo de Rivera. Segons l’articulista, l’ajuntament disposava del projecte per dur les aigües des de la font de Pessetes des de 1915, afirmant que havia sorgit de la iniciativa popular, però que els tripijocs polítics d’uns i altres l’havien malbaratat.

Celebrava que, davant la crisi provocada per la sequera, el consistori hagués recuperat aquell projecte, tot i posar en dubte l’objectiu d’aquesta acció. Dubtes què, entre d’altres, atenien al fet, segons denunciava Judex, que ni l’ajuntament ni l’empresa que estava executant les obres, encara no havia adquirit els drets sobre la font en qüestió, requisit indispensable per assegurar l’abastiment de la població sense haver de patir per disputes sobre la seva propietat.

Tampoc hi ajudava el fet que les obres per l’abastament d’aigua potable al poble haguessin començat a Gandesa, on ja s’estaven soterrant les canonades de distribució, enlloc de fer-ho des del punt d’extracció, que semblava el més raonable. Soterrament que, segons denunciava l’articulista, no s’havia acompanyat, aprofitant les obres, per construir la xarxa de clavegueram necessària per evacuar les aigües brutes que es generarien a cada casa en disposar d’aigua corrent. En definitiva, que feia l’efecte de ser una maniobra política més, per cobrir l’expedient enmig de la crisi econòmica i social provocada per la sequera, i no pas un projecte que s’hagués de concretar en res.

Les sospites dels redactors del setmanari gandesà aviat van quedar confirmades. A primers de setembre, tres mesos després de qüestionar l’evolució de l’obra, un diari tortosí anunciava que els tècnics de la Sociedad de Crédito Hipotecário havien començat a fer prospeccions per trobar aigua potable i abundant a la partida dels Comuns, al terme de Bot. Semblava, doncs, que el  projecte de la font de Pessetes feia aigües.

Mentre, la situació al poble, i a la resta de la comarca, començava a ser crítica. A l’agost el Correo de Tortosa relatava la visita del Governador Civil al territori, passant per Gandesa, Corbera d’Ebre, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca per avaluar la magnitud de la crisi. Crisi que estava provocant la migració de la major part del jovent a la cerca de feina per la pèrdua de les collites a causa de la greu sequera. Respecte a Gandesa, l’article afirmava que el poble s’estava proveint d’aigua gràcies a carros amb aljubs que l’anaven a buscar a pous situats a tres quilòmetres del poble per després repartir-la entre els veïns. Les fonts públiques i les cisternes particulars, doncs, sembla que ja havien esgotat les seves reserves.

La situació que es vivia al poble la descrivia a El Llamp arran d’aquesta visita en els següents termes: va visitar la nostra Gandesa, prenent nota personalment dels quadros de miseria que per arreu hi ha; pel camp, ont els arbres i les plantes son morts de seca i cremats pel foc del sol; per dintre la població, ont la poca gent que hi ha quedat no pot dissimular la crisi espantosa que pateix.

 David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>