«

»

jul. 17

L’epidèmia de còlera de 1885 a la Terra Alta

El còlera és una malaltia contagiosa provocada per una bactèria, la Vibrio cholerae que afecta al sistema digestiu, concretament a la secció intestinal. Els infectats pateixen intenses diarrees que els provoquen la deshidratació i, sense tractament, la mort.

Al llarg del segle XIX Espanya va patir quatre episodis epidèmics de còlera: el 1833, coincidint amb l’inici de la Guerra dels Set Anys o primera guerra carlina, el 1855, el 1865 i el 1885. Es calcula que, en total, el còlera va provocar a Espanya 800.000 víctimes mortals al llarg de tot el segle XIX.

Al·legoria sobre la lluita contra el còlera publicada a La Ilustración Española y Americana el 1885

Al·legoria sobre la lluita contra el còlera publicada a La Ilustración Española y Americana el 1885

La gravetat de la malaltia, amb índex de mortaldat molt variables, però normalment superiors al 20% dels infectats, feu que la comunitat científica internacional treballés en la cerca d’una cura. Aquesta va començar a ser possible a partir de 1883, quan l’alemany Robert Koch va aconseguir identificar la bactèria que provocava la malaltia.

El seu descobriment va facilitar la feina del bacteriòleg Jaume Ferran i Clua, fill de Corbera d’Ebre, que a les darreries de 1884 havia aconseguit desenvolupar una vacuna. De la notícia se’n feia ressò la premsa tortosina el gener de 1885, apuntant els bons resultats que estaven obtenint les proves de la vacuna que el Dr. Ferran estava fent  la ciutat.

Val a dir, però, que les autoritats sanitàries espanyoles no estaven massa d’acord amb la fiabilitat de la vacuna del Dr. Ferran, arribant a prohibir-ne l’aplicació a qualsevol altre facultatiu el juliol de 1885, en el moment més àlgid de l’epidèmia.

Com en d’altres episodis epidèmics, els primers casos es van produir fora d’Espanya, concretament al sud-est asiàtic a les primeries de 1884. La reacció de les autoritats d’arreu d’Europa fou la creació de cordons sanitaris, decretant el control i la limitació de les importacions de productes procedents dels països on s’havien detectat casos de la malaltia.

Mesures, però, que no van ser suficients, atès que el còlera va arribar a Europa a través del port de Marsella, des d’on, possiblement, va viatjar fins a València, epicentre de l’epidèmia a l’estat espanyol a partir del juny de 1885.

Les primeres alarmes i mesures preventives

A les Terres de l’Ebre les primeres alarmes per la presència d’un brot d’aquesta malaltia es documenten el setembre de 1884. Sembla ser, segons es va publicar al Butlletí provincial, que es van detectar alguns casos a Xerta i Benifallet. La reacció de les autoritats fou immediata, si més no a les poblacions properes.

A través del resum dels acords municipals de l’ajuntament de Móra d’Ebre, publicats al Butlletí Oficial de la Província, sabem que al setembre la superioritat va ordenar aturar el servei del pas de barca que enllaçava Móra d’Ebre amb Móra la Nova. La mesura es va allargar durant tot un mes, des del 22 de setembre fins al 23 d’octubre, raó per la qual l’arrendatari del servei va sol·licitar al Ple de l’ajuntament, el 26 d’octubre, que li fos rebaixat el preu del lloguer en raó del temps que s’havia vist obligat a suspendre’l com a mesura preventiva contra el còlera.

És possible que aquells suposats primers casos fossin una falsa alarma, atès que no fou fins a l’estiu següent que l’epidèmia va començar a provocar estralls, primer al País Valencià i, després, arreu de la Península.

El juny de 1885 davant la diagnosi dels primers casos l’Estat va decretar l’obligació de les autoritats locals a remetre a les diputacions provincials un estat diari del nombre d’infectats i de difunts de totes les poblacions afectades per la malaltia. Una mesura que es va publicar a La Gaceta de Madrid (l’antecedent del BOE actual) el 16 de juny.

És a partir d’aquesta informació, i de les escasses notes aparegudes a la premsa o les referències a la documentació municipal d’alguns pobles, que podem esbossar els efectes de l’epidèmia a la Terra Alta. Val a dir, però, que per raons que desconeixem, la Diputació de Tarragona, a diferència del que feien les d’altres punts de l’estat, a la majoria dels partes diaris només aportava dades concretes d’aquelles poblacions on hi havia més de deu veïns infectats. De la resta, sense esmentar-ne el nom, només d’indicava la xifra total provincial. Les dades que hem pogut localitzar a La Gaceta, doncs, són parcials.

L’epidèmia a la comarca

La premsa de l'època es va omplir d'il·lustracions sobre el còlera i els seus efectes entre la població

La premsa de l’època es va omplir d’il·lustracions sobre el còlera i els seus efectes entre la població

La primera notícia de contagis a la província de Tarragona es va publicar a La Gaceta el 7 de juliol, amb un total de 12 infectats (o invadidos, com es deia aleshores) i 8 morts, amb casos localitzats a Amposta, Xerta, Freginals, Sant Carles de la Ràpita i Tarragona.

La primera reacció a la comarca la documentem el 19 de juliol, quan el Ple de l’ajuntament de Vilalba dels Arcs va dictar l’establiment d’un punt de control sanitari al Molí del Vent, atenent així al dictamen de la Junta Local de Sanitat. Allí es controlarien a les persones arribades des de poblacions afectades pel còlera i es procediria a fumigar-les. Val a dir, però, que desconeixem si aquest mètode tenia cap mena d’efectivitat.

Les primeres dades d’afectats per la malaltia a la comarca es van publicar a La Gaceta el 26 de juliol, tot i que desconeixem la data exacta de l’informe municipal. Es tractava d’un infectat i una víctima mortal – essent impossible saber si es tractava de la mateixa persona, o de dues – a Prat de Comte.

La proximitat de la malaltia va provocar la reacció de les autoritats locals de la comarca. Un cop més, prenem els acords de l’ajuntament de Vilalba dels Arcs com a referent. A primers d’agost es va acordar suspendre les festes de Sant Llorenç, com a mesura preventiva, així com l’adquisició de medicaments per combatre l’epidèmia en cas que aparegués al poble, a més de proveir de carn a les famílies més pobres per millorar la seva alimentació i capacitat per resistir la malaltia. Finalment, s’acordà establir torns de vigilància a l’entrada del poble per evitar l’entrada de qualsevol persona o mercaderia si abans no havia estat inspeccionada i prèviament fumigada.

No és fins a la segona quinzena d’agost que La Gaceta publica noves dades d’infectats a la comarca. Entre el 23 d’agost i el 6 de setembre, en quatre ocasions, es donen dades de malalts i difunts a Gandesa, amb un total de 31 infectats i 5 defuncions.

En aquelles mateixes dates apareixen a la premsa tortosina dues notícies més relacionades amb l’epidèmia a la comarca. El 26 d’agost el Correo de Tortosa informava de la publicació a Bot de l’opuscle Instrucciones acerca del cólera, obra del metge de la població Cristòfol Loscos Naguila. L’obra constava de set capítols on es tractava des de consells higiènics fins a la diagnosi i tractament de la malaltia i es podia adquirir, per dues pessetes, a casa de l’autor.

Dos dies després, el mateix diari informava d’algunes defuncions a Horta de Sant Joan a causa del còlera. Afegia que, dos dies abans, un llamp havia impactat a l’església poc abans que es celebrés una missa per pregar a Sant Salvador que deslliurés al poble de l’epidèmia sense que es produïssin, però, danys personals.

No tenim més notícies dels efectes de la malaltia fins a mitjans de setembre, quan La Gaceta publica dades sobre Caseres. Entre el 6 i el 26 de setembre es van publicar tres partes d’aquesta població, amb un total de 10 infectats i 5 víctimes mortals.

Publicacions que coincideixen amb l’etapa final de l’epidèmia a la major part dels pobles de la província. N’és un clar exemple la informació publicada per La Verdad el 21 de setembre, informant que a Gandesa s’havia acordat celebrar la festa major d’agost, ajornada a causa de l’epidèmia, els dies 26, 27 i 28 de setembre, un cop s’havia declarat el poble lliure del còlera.

A primers d’octubre, però, es van registrar nous casos a la comarca, en aquest cas a Vilalba dels Arcs, segons publicava el Correo de Tortosa el 8 d’octubre, afirmant que havia provocat algunes víctimes.

El 1885, doncs, el còlera va afectar algunes poblacions de la comarca, com a mínim va provocar víctimes a Caseres, Gandesa, Horta de Sant Joan, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs. Sense disposar de dades exactes, si sabem que, com a mínim, hi va haver 42 infectats i 11 morts arran de l’epidèmia. Sense estudis locals més acurats, és impossible establir els efectes reals de la malaltia a la comarca, a banda del possible pànic que va provocar entre els seus habitants entre el juliol i el setembre d’aquell any.

 David Tormo i Benavent

1 comment

  1. Francisco Cabrera Castillo

    A través del Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona (accesible por internet), se puede hacer un seguimiento exhaustivo de la epidemia de cólera que se cita en este artículo, tanto a nivel provincial, como comarcal o local, con estadísticas y medidas profilácticas adoptadas por las distintas Autoridades: Como curiosidad se puede citar la orden de “blanquear” (pintar con cal) las fachadas de los inmuebles y algunas dependencias municipales (prisión y otras).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>