Visites al bloc

  • 26.469

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

Republicanisme i món agrari: la lluita contra la mosca de l’oliva (1911)

Durant la primera dècada del segle XX la mosca de l’oliva (dacus oleae), coneguda popularment com chichí, era una plaga que assolava els camps del districte de Gandesa. El juny 1911 el Centre Agrícola de Vilalba dels Arcs, creat dos anys abans pels sectors republicans locals, va impulsar una assemblea d’àmbit comarcal per tractar de trobar solucions a aquesta plaga.

El 9 de juny el Diario de Tortosa informava dels objectius d’aquesta convocatòria, que no eren altres que aplegar als representants de les administracions locals, els sindicats i les germandats de productors als locals del Centre per debatre, amb la presència de tècnics, la forma de combatre aquest insecte.

La reunió es va celebrar el diumenge 11 de juny, sota la presidència de Joaquim Paloma, mestre de la població i responsable de la comissió organitzadora de l’assemblea. Val a dir que aquest mestre va jugar un important paper en l’organització i dinamització del Centre Agrícola durant els anys que estigué destinat a l’escola de Vilalba. Una activitat que li suposà greus crítiques i atacs, tant per part del consistori municipal, governat pels sectors conservadors, com de la premsa del territori.

Oliveres del terme de la Fatarella el 1922 (Arxiu Salvany - Biblioteca de Catalunya)

Oliveres del terme de la Fatarella el 1922 (Arxiu Salvany – Biblioteca de Catalunya)

Coneixem el contingut dels acords presos a l’assemblea gràcies a la premsa, tot i que n’informaren un mes llarg després de la seva celebració. A les pàgines de El Restaurador es podia llegir, entre d’altres, que es va acordar la creació d’una comissió executiva que controlés l’aplicació efectiva de les mesures acordades. La més important d’aquestes mesures era la recomanació a tots els propietaris de les oliveres que collissin el fruit abans de la primavera. Una recomanació que es basava en la creença que les mosques ponien els seus ous en aquesta època, fet, però, que no era del tot cert.

Per fer efectiva l’aplicació d’aquesta mesura, s’acordà la creació, a cada municipi, d’una Lliga local encarregada d’aconseguir el compromís de tots els propietaris de complir aquesta recomanació. Per tal de conèixer quin era el grau d’adhesió a la proposta, cada municipi havia de formar un cens dels propietaris compromesos, que havien de signar un full acreditant-ho. L’objectiu era aconseguir, com a mínim, que la meitat dels propietaris del territori fessin cas de la recomanació aprovada a l’assemblea.

Amb aquest percentatge, es provaria d’impulsar l’aprovació, per part del govern estatal, d’una norma que sancionés l’obligació de fer la recol·lecció de les olives abans de la primavera, amb l’establiment de multes per aquells que ho incomplissin, incloent el decomís dels fruits com a mesura de salubritat pública. Els objectius dels assembleistes no estaven mancats d’ambició, car es proposaven anar més enllà del marc local, amb un intent d’influenciar la política agrària estatal. Una ambició que posa de relleu la força i la vitalitat que el republicanisme comarcal tenia en aquells moments.

Per tal de poder impulsar aquestes mesures preventives, l’assemblea també va acordar la sol·licitud d’ajudes i subvencions a les administracions provincial i estatal pel finançament de la campanya d’informació i difusió que calia endegar. En aquest sentit, des del Centre Agrícola de Vilalba es va sol·licitar una subvenció de 300 ptes. a la Diputació de Tarragona. El Ple d’aquesta en va donar compte el 6 de juliol, acordant traslladar-la a la comissió d’Hisenda per al seu estudi.

Per tal d’assegurar la continuïtat de la feina endegada, es va acordar celebrar una segona reunió, on s’avaluaria la feina feta, a Batea. Aquesta va tenir lloc el 6 d’agost, tot i que desconeixem el contingut dels seus acords o conclusions, car la premsa només recull la convocatòria, però no les decisions que s’hi van prendre.

Una de les poques imatges del local del Centre Agrícola de Vilalba dels Arcs, ja desaparegut

Una de les poques imatges del local del Centre Agrícola de Vilalba dels Arcs, ja desaparegut

Aviat, però, la iniciativa impulsada per Joaquim Paloma i el Centre Agrícola va topar amb alguns detractors. Aquests es van deixar sentir a través de la premsa. Deixant de banda l’efectivitat de les mesures adoptades, el fet que els òrgans de difusió de les crítiques al pla ideat per combatre la mosca de l’oliva fossin propers a la Lliga (La Veu de Catalunya) i als sectors catòlics (El Restaurador), ens fa pensar que el rerefons de les crítiques era més polític que no pas tècnic. El portaveu de la campanya contra les mesures adoptades era un propietari de Freginals, Agustí Martí, que publicà diversos articles rebatent les conclusions adoptades a l’assemblea, sense aportar, però, alternatives de cap tipus per combatre aquesta plaga. Aquesta manca d’alternatives, sumada a comentaris sobre la capacitat de Joaquim Paloma en aquestes qüestions: Ahí tiene una hermosa ocasión para lucir su talento el maestro de Villalba, que, según nuestros informes es más entendido en enfermedades de los muchachos que en las de los olivos, com es publicava a La Veu de Catalunya, semblarien confirmar la vessant política de les crítiques.

Malgrat aquests atacs, la iniciativa de l’assemblea va continuar endavant. Sis mesos després d’haver donat compte de la petició del Centre Agrícola, la Diputació, seguint les indicacions de la comissió d’Hisenda, va acordar traslladar la instància presentada al diputat Josep Mestres, cap de la Càtedra d’Agricultura de l’ens provincial, per tal que en fes un dictamen definitiu.

Pocs dies després la premsa informava de la visita de Mestres, que era republicà, a Vilalba per informar-se directament dels estralls provocats a la zona per la mosca de l’oliva. La seva visita va incloure una conferència, celebrada al Centre Agrícola, on va exposar als assistents els diferents tractaments i experiments realitzats a Espanya i l’estranger per combatre aquesta plaga, segons informava el Diario de Reus, el febrer de 1912.

A partir de la informació recollida, Mestres va confeccionar el seu dictamen, que fou presentat davant el ple de la Diputació el 22 de març. Abans d’aprovar la subvenció sol·licitada, les conclusions del diputat republicà encara van haver de superar una nova revisió de la comissió d’Hisenda, posant de manifest la lentitud i complexitat de la burocràcia administrativa. Aquesta no va resoldre la qüestió fins al novembre, divuit mesos després de la petició tramitada pel Centre Agrícola, aprovant la concessió de les 300 ptes. sol·licitades. Aleshores, però, tal i com feu constar el diputat Mestres, l’oportunitat per combatre la plaga de la mosca de l’oliva ja havia passat, i no tenia cap sentit atorgar els diners demanats. Malgrat tot, a proposta d’un altre diputat, Miquel Sas, de filiació carlina i representant del districte de Gandesa, es va acordar reservar aquells diners per aplicar-los en el moment que el diputat Mestres considerés oportú. No hem documentat si aquest moment es va arribar a concretar.

Desconeixem, doncs, si la iniciativa sorgida de l’associacionisme agrari d’arrel republicana del territori va arribar a arrencar. Val a dir, però, que el republicanisme, amb representació de totes les famílies de l’època (federalistes, unitaris, radicals, …), gaudia a la comarca d’una força social i política molt considerable ja a les primeries del segle XX, molt abans de la proclamació de la II República.

 David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>