Visites al bloc

  • 24.526

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

La inspecció escolar de 1864: visita a les escoles d’Horta de Sant Joan i Caseres

Després de passar per les escoles de Gandesa l’inspector provincial, Manuel Villegas, va continuar la seva visita al districte, traslladant-se a Horta de Sant Joan.

Horta de Sant Joan

 L’inspector va arribar a Horta de Sant Joan el 28 de maig de 1864. Aleshores, la població tenia 2.300 habitants i dues escoles, una per cada sexe.

L’escola de nens estava en un edifici municipal al carrer del Lleó. El seu estat era bo, i amb una superfície de 50 m2, tenia una capacitat teòrica de 70 alumnes.

La matrícula de l’escola era de 60 alumnes, indicant que hi assistien tots regularment, excepte en els períodes de la collita i la sembra, en que la xifra baixava fins a la meitat. Dels matriculats, quaranta-quatre tenien l’edat reglamentària, nou eren menors de sis anys i set en tenien més de deu.

Vista del carrer del Lleó, actualment del Dr. Messeguer, als anys seixanta del segle XX

Vista del carrer del Lleó, actualment del Dr. Messeguer, als anys seixanta del segle XX

L’escola estava a càrrec de Salvador Subirats Rel, de 47 anys, amb dinou anys d’experiència docent, els mateixos que duia al capdavant de l’escola d’Horta. D’ell no en sabem gaire cosa, excepte que va continuar exercint a Horta fins el 1882, és a dir, que s’hi va estar trenta-set anys com a mestre.

Pel que fa a l’avaluació que en feu l’inspector, només li va atorgar bona nota en la seva conducta. Pel que fa als resultats acadèmics es va limitar a anotar “algunos” a la fitxa d’inspecció, mentre que considerava mitjana la seva capacitat i regular la seva instrucció, aptitud i zel per l’ensenyança.

L’escola de nenes també estava al carrer del Lleó, al primer pis del núm. 20. No s’indica, però, si totes dues escoles estaven al mateix edifici. Si que diu que l’estat era bo, i que tenia una capacitat teòrica per 89 alumnes.

La matrícula del centre era de 78 alumnes, indicant, com en el cas dels nens, que totes hi anaven regularment, excepte en els períodes de la collita i la sembra, quan passaven a ser prop de cinquanta. De les matriculades, trenta-quatre tenien l’edat reglamentària, vint eren menors de sis anys i vint-i-quatre en tenien més de deu.

Al capdavant de l’escola hi estava Teresa Castañé Mompell, nascuda a Beseit (Terol), de 46 anys d’edat. En feia onze que estava a l’escola d’Horta, els mateixos que tenia d’experiència docent. Possiblement, abans de la presa de possessió oficial, el maig de 1853, ja exercia com a mestra a la població, on sembla ser que estava casada amb Antoni Carceller. Va estar-se a l’escola fins el març de 1867, sense que es coneguin els motius de la seva marxa, ni la seva destinació com a mestra.

Pel que fa a les qualificacions de l’inspector, no eren gaire afalagadores. Només va considerar bona la seva conducta. Els resultats acadèmics, la capacitat i la instrucció eren qualificats d’escassos, mentre que de l’aptitud i el zel per l’ensenyança deia que eren pocs.

Caseres

Des d’Horta, Manuel Villegas es va traslladar a Caseres, on feu la visita d’inspecció el 31 de maig. Aleshores el poble tenia 598 habitants i dues escoles, una per cada sexe.

L’escola de nens estava al principal del núm. 7 del carrer Major, prop de la plaça. El seu estat es considerava bo, amb una capacitat teòrica de 26 alumnes.

La matrícula del centre era de 39 alumnes, amb una assistència mitjana de trenta. Dels matriculats, vint-i-sis tenien l’edat reglamentària, només n’hi havia un menor de sis anys i dotze en tenien més de deu.

L’escola era regentada per Marià Grau Pallarès, de 26 anys d’edat, amb tres anys d’experiència i un al capdavant del centre. Poca cosa més sabem d’aquest mestre, a excepció de les qualificacions de l’inspector, que foren força positives. Excepte el zel per l’ensenyança, que va qualificar com de “bastante”, la resta d’aspectes a avaluar van ser considerats bons.

La fitxa de l’inspector no indica on estava l’escola de nenes, només diu que es trobava al centre del poble, en un local dolent, que amenaçava ruïna. De fet, la sala de l’escola estava a les golfes de l’edifici. Tot plegat, feu que l’inspector adrecés una recomanació a l’alcalde per cercar una altre local on instal·lar-la.

En aquest espai rebien classe les 47 alumnes matriculades, tot i que l’assistència mitjana era de trenta-quatre. De les matriculades, només disset tenien l’edat reglamentària, catorze tenien menys de sis anys i setze en tenien més de deu.

Al capdavant de l’escola hi havia Brígida García Royo, de 27 anys, que en feia dos que s’havia fet càrrec del centre, el mateixos que tenia d’experiència docent. D’ella sabem que havia nascut a la Portellada (Terol), cursant els seus estudis a Saragossa i les pràctiques a l’escola de Maella, abans de guanyar la plaça de Caseres on, possiblement, hauria treballat un any abans com a interina. Tot plegat, es va estar en aquella escola durant quaranta-set anys, fins a la seva jubilació, el 1907, quan tenia setanta anys.

Val a dir, que en el seu cas, l’inspector no va anotar cap tipus d’avaluació respecte als resultats educatius, ni tampoc a les seves aptituds docents i personals, a la fitxa d’inspecció de l’escola. La documentació consultada no ens permet establir els motius d’aquesta manca de zel per part de Manuel Villegas.

David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>