Visites al bloc

  • 25.694

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

La Milícia Nacional al districte de Gandesa durant el Bienni Progressista (1854-1856) (2 de 3)

Les conseqüències de l’assalt carlí a Batea

Per la premsa de l’època sabem que a finals de maig de 1855, coincidint amb l’alçament del carlisme a diferents punts de l’Estat, es va produir l’entrada d’una  partida a Batea. Així ho va reproduir el 5 de juny el Diario de Córdoba, citant informació publicada a la premsa madrilenya: La facción que apareció en Batea, província de Tarragona, capitaneada por el esclaustrado don Gaspar Gil, se hallaba el 27 en las inmediaciones de Horta, dirigiéndose según parece a los puertos de Beceite.

Les diverses fonts consultades, i els testimonis que citarem a continuació, no deixen clar quina va ser la data exacta del fet, ni tampoc les seves conseqüències. El cert és, però, que l’amenaça carlina l’estiu de 1855 era una realitat, i que la Diputació va proveir fons econòmics per facilitar, si calia, la mobilització de totes milícies locals per combatre un enemic amb força arrelament al país, i també a les zones properes del Baix Aragó i el Maestrat.

Els fets de Batea van donar lloc a un altre tipus de conflicte, de tipus intern, al sí de la milícia local. El 4 de juny, el Ple de la Diputació donava compte de dos escrits adreçats el 30 de maig des d’aquella població, quan el possible enfrontament amb els carlins ja s’havia esdevingut.

El primer el signaven Tomàs Alcorisa, Miquel Bes, Batista Bonfill i altres membres de la milícia que no s’esmenten a l’acta. L’escrit denunciava que el capità de la milícia local, Pau Figueras, que també era vocal de la Diputació, no era a la població, afegint que no es coneixia el seu parador. Vista la situació, el Ple va acordar que es procedís a l’elecció d’un nou capità per comandar la milícia, donades les greus circumstàncies.

El segon escrit el signava Miquel Joan Monlleó, i en ell sol·licitava que es proporcionés als milicians els mitjans necessaris per fer front a les circumstàncies que s’estaven vivint. El Ple va acordar respondre que els mitjans els hi havia de proporcionar l’alcaldia, d’acord amb la circular aprovada tres dies abans, on s’establien els mecanismes per finançar als milicians, i de la que en parlarem més endavant.

Dos dies després d’atendre les peticions de la milícia de Batea, el Ple va haver de tornar-ne a parlar. En aquest cas es tractava d’un escrit de l’alcalde, queixant-se de la multa de 1.000 rals que li havien imposat per no haver informat de l’entrada d’una partida carlina a la població el darrer 25 de maig. El Ple va acordar traslladar l’assumpte al Governador, que era qui tenia potestat en aquella matèria.

El 18 de juny la milícia de Batea torna a aparèixer a les actes de la Diputació. En aquest cas es donava compte d’un escrit de Pau Figueras, capità de la Milícia Nacional local, demanant explicacions per la seva substitució. El Ple va acordar sol·licitar-li la documentació necessària per aclarir el succeït i, si s’esqueia, retornar-li el seu càrrec.

La resposta va arribar un mes després, i va ser tractada el 14 de juliol, davant la reclamació de Figueras que li fos restituït el càrrec, i també l’honor i la bona reputació, perduts arran de les queixes d’uns quants milicians per l’entrada dels carlins a Batea el 19 de maig. Data que no coincideix amb la que feu constar l’alcalde al seu escrit, però tot sembla indicar que els fets van succeir a la segona quinzena del maig de 1855.

Davant les reclamacions de Figueras, el Ple va acordar donar trasllat de tota la documentació al jutjat de primera instància de Gandesa per tal que instruís un expedient i establís la veritat del fets exposats. Un cop enllestit l’expedient s’havia de remetre a la Diputació. És possible que la liquidació del govern progressista un any després, el juliol de 1856, interrompés aquest procés judicial, que no torna a aparèixer a les actes de la Diputació.

El finançament de la Milícia 

El juny de 1855, un any després de la seva restitució com a cos armat popular, l’imminent amenaça d’una aixecament carlí va forçar a la Diputació a l’aprovació de mesures extraordinàries per finançar la Milícia Nacional. Aquest cos esdevingué l’única força armada capaç de fer front als carlins, i la seva mobilització i trasllat allà on fos l’enemic, anant més enllà de les funcions bàsiques de defensa local, implicava un seguit de despeses que calia pressupostar i pagar.

L’1 de juny el Ple aprovava una derrama de 302.638,17 rals per fer front a aquesta despesa. Els fons per proveir aquest increment pressupostari havien de sortir dels pobles de la província, repartint la quantitat de forma proporcional en base a la seva quota de la contribució provincial. En tot cas, l’acord indicava que l’esforç fiscal seria menor per als pobles que comptessin amb Milícia Nacional, i que els membres i familiars de la milícia estarien exempts del pagament en els repartiments municipals.

Recreació dels uniformes que, en teòria, havien de lluir els membres de la Milicia Nacional

Recreació dels uniformes que, en teòria, havien de lluir els membres de la Milicia Nacional

El finançament de la Milícia requeia, principalment, sobre aquells municipis que no en tenien, i que per defensar-se necessitaven la mobilització dels milicians d’altres pobles; però també sobre aquells veïns que no en formaven part, castigant als suposats desafectes al nou règim amb el sosteniment de la força armada que el defensava.

Un mes abans d’aquesta mesura, el Ple ja havia tractat algunes propostes locals per establir arbitris i taxes per al manteniment de la Milícia Nacional local. Aquest fou el cas de l’ajuntament de Vilalba, que va sol·licitar que li fos autoritzada la imposició d’un arbitri especial per a la Milícia. El 3 de maig el Ple aprovava la seva petició, posant com a condició que es confeccionés el corresponent plec de condicions.

Els fons previstos per la despesa aviat van començar a fer servei. L’alçament de les partides carlines entre el maig i el juny de 1855 va provocar la mobilització dels milicians de diferents pobles del districte. En tenim constància per les peticions d’autorització que van fer els ajuntaments per poder pagar als seus milicians.

La primera reclamació que va tractar el Ple va ser el 25 de juny, i procedia de l’ajuntament de Benissanet; acordant-se autoritzar el pagament de 257 rals entre els milicians, per la seva mobilització el mesos de maig i juny.

El 7 i el 13 de juliol van ser tractades les reclamacions de Riba-roja d’Ebre i Flix. En tots dos casos la petició va ser denegada, indicant que els pagaments als milicians només es podien fer quan eren mobilitzats per actuar fora de la seva població, no pas en la defensa de les seves llars, que sembla ser era el que havien fet les milícies d’ambdós pobles.

El 26 d’agost el Ple aprovava el pagament de les despeses de la milícia sol·licitats pels ajuntaments de Vilalba dels Arcs (5.369 rals), Caseres (1.898 rals), Gandesa (5.125 rals) i Flix (4.938 rals), sense indicar, però, si es corresponien a despeses ordinàries de manteniment o fruit de la seva mobilització fora dels seus pobles. Quatre dies després, s’aprovaven les despeses de la Pobla de Massaluca (3.680 rals), indicant que es corresponien a la seva mobilització a causa de l’alçament de partides.

El 17 de setembre trobem la darrera autorització de pagament per un poble del districte, en aquest cas a favor de l’ajuntament de Batea (2.460 rals), per la mobilització de la seva milícia seguint les ordres del comandant del districte de Gandesa. A l’octubre encara es va tornar a denegar el pagament reclamat per l’ajuntament de Riba-roja, pels motius ja exposats.

A més de la mobilització de les seves respectives milícies, els ajuntaments també van haver d’assumir certs serveis relacionats amb la situació bèl·lica que es vivia al territori. Aquest és el cas del de Vilalba dels Arcs, al qual el Ple indicava, en sessió celebrada l’11 de juny, que era el responsable del servei de bagatges i allotjaments de tropes i animals. Calia, doncs, que ho repartís entre els veïns, que havien de posar les seves bèsties a disposició del servei, indicant que aquest es bases en el nombre d’animals existents a cada casa. És a dir, el que tenia quatre animals, havia de complir quatre torns del servei de bagatges.

El 1856 la situació va començar a canviar, i la Diputació va anul·lar alguns dels acords anteriors. Així, el 21 de gener el Ple acordava informar l’ajuntament de Vilalba dels Arcs de la suspensió dels gravàmens sobre els aiguardents i licors, que s’havien aprovant el maig anterior pel sosteniment de la Milícia local. Cinc mesos després, el 21 de juny, és denegava a l’ajuntament de Corbera d’Ebre l’ús d’aquest mateix arbitri per a finançar les despeses dels seus milicians.

 David Tormo i Benavent

 

1 comment to La Milícia Nacional al districte de Gandesa durant el Bienni Progressista (1854-1856) (2 de 3)

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>