Visites al bloc

  • 25.933

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

La Milícia Nacional al districte de Gandesa durant el Bienni Progressista (1854-1856) (1 de 3)

El pronunciament militar dels generals O’Donnell i Dulce a Vicálvaro el juny de 1854 va posar fi a una dècada de governs moderats, retornant el poder als liberals progressistes. Aquests, amb el general Espartero presidint el nou govern,  van restituir, entre d’altres, la Constitució progressista de 1837 i la Milícia Nacional.

La Pepa, la Constitució de 1812 va contemplar, entre d'altres, la creació de la Milícia Nacional

La Pepa, la Constitució de 1812 va contemplar, entre d’altres, la creació de la Milícia Nacional

Aquesta institució, hereva dels sometents medievals, va prendre cos durant la guerra del Francès, quedant recollida en la Constitució de 1812. La milícia va ser concebuda com un cos armat popular, que s’havia d’encarregar de vetllar per la seguretat de l’ordre interior del país i la defensa de la Constitució. Un contrapoder de l’Exèrcit, que s’havia de limitar a la defensa exterior de la pàtria, deixant el control de l’interior als milicians.

El cos, doncs, va ser un instrument dels progressistes per assolir i defensar els seus objectius polítics tan contra els liberals moderats, com contra els defensors del retorn a l’Antic Règim. La seva dissolució i reaparició, doncs, va anar lligada a l’alternança en el poder d’ambdós grups. Alternança que, en la majoria dels casos, fou fruit d’un pronunciament militar, i no pas de la voluntat de les urnes.

Com a cos popular, n’havien de formar part els homes útils d’entre 16 i 60 anys, que s’hi podien incorporar de forma voluntària. N’estaven exclosos els malalts, alguns càrrecs públics (civils o militars) i aquells que eren sospitosos de ser antiliberals o moderats.

Els pobles del districte de Gandesa, com els de la resta del país, van comptar amb les seves milícies durant tot el segle XIX, participant en les diverses guerres carlines i altres alçaments. Tot plegat, però, no en tenim massa informació.

Aquest article, a través de la informació que consta a les actes de la Diputació de Tarragona, vol aportar algunes dades que permetin, en un futur, aprofundir en la composició, mobilització i actuació de la Milícia als nostres pobles.

La constitució de les milícies locals

El juliol de 1854 el nou govern va restablir la Milícia Nacional amb la voluntat de comptar amb una força popular que li donés suport. Cal suposar que tots els pobles del districte de Gandesa van fer cas de les ordres del govern, constituint les seves milícies amb la incorporació dels partidaris del progressisme de cada localitat.

De la constitució formal de cada milícia local no en tenim gaires dades, tret d’aquells casos en que es van plantejar queixes a la Diputació per tal de depurar alguns dels voluntaris que s’hi havien incorporat. Això és el que va passar a Miravet, Caseres i la Fatarella.

El 30 de novembre de 1854 Antoni Fàbregas Pedrola va impulsar la redacció d’un informe per part de l’ajuntament de Miravet per l’expulsió de dos membres de la milícia local, Tomàs Sastre i Antoni Borrell, per ser considerats carlins. L’informe va arribar al Ple de la Diputació l’11 de gener de 1855, constant la filiació carlina de tots dos, afegint, a més, que Sastre havia, fins i tot, estat empresonat a Gandesa per la seva col·laboració amb la causa tradicionalista.

Davant d’aquest informe, i tenint en compte que a la milícia sólo deben incluirse los que presten garantías de moralidad, honradez y adhesión a las instituciones liberales, el Ple va acordar l’exclusió de tots dos de la milícia.

El 2 de març següent es va tractar una queixa presentada per dos veïns de Caseres, Josep Peris i Miquel Tarragó, sobre las informalidades de que adolece el alistamiento de la M.N. de esta villa, y los insultos que sufre una parte del vecindario. Per tal de prendre mesures al respecte, el Ple va acordar demanar a l’ajuntament un llistat amb tots els membres de la milícia local. Hi havia de fer constar qui d’ells ja en formaven part el 1843, quan va ser mobilitzada per enfrontar-se al pronunciament moderat que va deposar a Espartero; també aquells que eren sospitosos de ser carlins i, finalment, demanava una llista dels membres de la milícia de 1843 que ara no en formaven part i els motius de la seva exclusió.

A més d’aquesta petició, el Ple va acordar prevenir a l’alcalde de Caseres que a fin de evitar la repetición de abusos que se han denunciado a esta Corporación y ceden en menoscabo de la benemérita fuerza ciudadana, disponga que por ningún motivo se permita usar las armas fuera de los actos del servicio a la Milicia Nacional, ni menos que rebajando el brillo de su honroso uniforme se mezcle en cuestiones de pueblo que tiendan a propagar la discordia. És a dir, que s’evités que els membres de la milícia, abusessin de la seva posició per resoldre conflictes personals o familiars, i encara menys per treure’n profit davant persones o famílies considerades desafectes.

A les actes del Ple de la Diputació no consta cap altra referència al cas de Caseres. Cal pensar, però, que l’ajuntament va fer el que li demanaven i que els abusos denunciats es van aturar.

El darrer conflicte amb membres d’una milícia del districte va ser tractat pel Ple el 26 d’agost de 1855. Aquell dia es va donar compte d’un escrit del capità de la milícia de Móra d’Ebre, Vicenç Ferrer, amb data de 7 d’agost, on donava trasllat de les prevencions transmeses el 28 de juliol pel Brigadier Governador del Maestrat en relació a la manca de respecte que el milicians de la Fatarella tenien per l’autoritat local, així com pel mal ús que feien de les seves armes, demanant a les autoritats del territori que es posessin d’acord per expulsar a todos aquellos sujetos de malas costumbres, procesados o desafectos. Per tal de poder actuar al respecte, el Ple va acordar demanar informe al sotsinspector de milícies de la província.

Quatre dies després, el Ple tractava un altre escrit del capità de la milícia de Móra d’Ebre, donant compte d’una ordre del Governador militar del cantó de Gandesa per tal que, en virtut de l’ordenat per Comandant General del Maestrat, es disposes a l’expulsió d’alguns dels membres de la Milícia Nacional de la Fatarella que por sus malas costumbres o desafección no inspiran confianza a las autoridades.

Val a dir que aquesta informació es contradeia amb la que el sotsinspector havia remés al Ple, segons la qual a la Fatarella no s’havia constituït la Milícia Nacional. Afegint-hi el fet que, segons la legislació vigent, els únics amb potestat per expulsar membres de la milícia eren les autoritats civils, i no les militars, es va ordenar al capità Ferrer que s’abstingués de fer res al respecte.

Desconeixem, doncs, si a la Fatarella hi havia Milícia Nacional com a tal, o bé si alguns veïns s’havien investit com a força armada local, al marge del cos de milicians, o si totes aquelles queixes i denuncies no tenien cap fons de veritat.

David Tormo i Benavent

Aquest article va ser publicat a la revista electrònica d’Història Militar A Carn, núm. 27 de gener de 2015 

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>