Visites al bloc

  • 24.412

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

La fil·loxera a la Terra Alta (1 de 2)

La fil·loxera (Daktulosphaira vitifoliae) és un insecte fitòfag que s’alimenta de la saba de les rels dels ceps, fins a provocar-los la mort. Originària d’amèrica del nord, va arribar a Europa durant la segona meitat del segle XIX, escampant-se per tot el continent i provocant un greu crisi agrícola al sector vitivinícola.

La primera notícia sobre la seva presència al continent és de 1863, quan va ser localitzada al municipi francès de Pujaut, a la regió del Llenguadoc-Rosselló. Dos anys després es localitzava un altre focus a Portugal i, a poc a poc, la plaga s’anava escampant per tota Europa, assolant les vinyes.

A Catalunya el primer focus es va detectar a la província de Girona el 1878, alguns mesos després de la seva detecció a Màlaga, el primer punt infectat a l’estat espanyol. El seu avenç pel país va ser lent, però implacable. El 1887 va arrasar el Penedès, per arribar, dos anys després, al Bages, i el 1893 a la Conca de Barberà.

La gravetat dels danys provocats per aquesta plaga feu que el govern de l’Estat reaccionés davant els primers brots detectats al país, i el 30 de juny de 1878 aprovava una Llei per a la defensa contra la fil·loxera. Tres anys abans ja havia prohibit la importació de ceps, per tal d’evitar el contagi des de l’estranger, però la mesura no havia aconseguit aturar la plaga.

Acudit sobre la fil·loxera, èbria del vi i xampany de les vinyes destruïdes

Acudit sobre la fil·loxera, èbria del vi i xampany de les vinyes destruïdes

La llei va promoure la creació de Comissions provincials per a la defensa contra la fil·loxera, que a Tarragona es va constituir el 30 d’agost de 1878. L’objectiu de les comissions era detectar qualsevol brot de la plaga i establir les mesures necessàries per evitar la seva expansió. De fet, per finançar el combat de la fil·loxera, es va crear un nou arbitri que havien de recaptar els ajuntaments i transferir a les caixes provincials.

Els efectes d’aquestes mesures a la nostra comarca no s’han documentat fins una dècada després. La primera dada documentada fins al moment correspon a l’ajuntament de Vilalba dels Arcs, que l’11 de desembre de 1887 va acordar la constitució de la Junta municipal de defensa de la fil·loxera. Cal suposar que aquesta mesura es va aplicar a la resta de municipis de la comarca.

Uns mesos després, possiblement arran de l’arribada de la plaga a la província per la zona del Penedès, la Comissió provincial va establir, el 30 de juliol de 1888, l’obligació a tots els ajuntaments de traslladar informes quinzenals sobre la presència d’aquest insecte al seu terme municipal. En aquest sentit, el 5 d’agost d’aquell any, l’alcalde de Vilalba del Arcs informava al ple de l’enviament del primer d’aquests informes on es feia constar que los viñedos de este término no presentan señales de estar filoxerados ni atacados de enfermedad.

Tot i que la plaga encara trigaria deu anys a fer-se present a la Terra Alta, les mesures impulsades des de la Diputació provincial van mobilitzar les autoritats del territori. Així, el 26 de novembre de 1888 l’alcalde de Gandesa, va convocar a tots els alcaldes de la zona a una reunió per tractar la possibilitat de crear un viver de vinyes americanes. Cal suposar que es tractava d’una mesura preventiva, per facilitar la renovació dels ceps de la comarca abans que arribés la plaga. No hem documentat cap altra notícia al respecte, pel que és possible que la iniciativa no arribés a prosperar, perdent així l’oportunitat d’evitar que la fil·loxera arruïnés les vinyes de la comarca.

La vinya a la comarca abans de la fil·loxera

Abans de l’arribada de la fil·loxera a Europa la vinya no era pas el principal conreu de la Terra Alta . La major part de la superfície conreada estava dedicada als cereals, que servien per alimentar els animals i també les persones. El segon conreu en importància eren les oliveres. De fet, els excedents de l’oli, un cop cobertes les necessitats de cada casa, eren el principal producte de venda de la comarca.

La vinya, doncs, era el tercer conreu en extensió, i la majoria de famílies la conreaven per a l’autoconsum, tot i que, a poc a poc, es va anar fent un lloc com a producte per a la seva comercialització. Possiblement, aquest salt, de producte d’autoconsum a producte comercial, va ser possible gràcies a la presència de la fil·loxera a d’altres zones vinícoles del país.

Les dades que tenim sobre la superfície de vinya conreada per aquest període es corresponen, d’una banda, al càlcul fet per la Diputació de Tarragona l’abril de 1887 per aplicar als propietaris una taxa de 0,25 cèntims per hectàrea de vinya conreada, destinada al combat de la fil·loxera a la província. De l’altra, al treball de recerca realitzat per Emili Morera cap el 1900 per documentar l’obra de Francesc Carreras Candi Geografia General de Catalunya.

14 - Fil·loxera taula

Aquestes dades, recollides amb només tretze anys de diferència, confirmarien la hipòtesi de l’expansió del conreu de la vinya a l’ombra dels estralls que la fil·loxera estava provocant a d’altres zones del país. En aquest curt període de temps, el nombre d’hectàrees dedicades a aquest conreu es va incrementar un 50% de mitjana, amb casos d’un creixement extraordinari com els de Batea, Horta de Sant Joan o Caseres, on va passar de ser un conreu gairebé testimonial a tenir, de ben segur, un cert pes específic en l’economia local. Només als termes de Bot, la Fatarella i la Pobla de Massaluca els efectes d’aquesta mena de febre de la vinya van ser testimonials o inexistents.

Aquest increment del conreu de la vinya va anar lligat a la seva comercialització, si més no això semblen indicar les informacions aparegudes a la premsa de l’època. Una comercialització que començaria a ser important durant la dècada de 1890.

Es pot creure, a manca d’estudis més acurats, que la plaga va proporcionar l’oportunitat per dur al mercat un producte que, fins aleshores, es considerava d’autoconsum. La demanda dels mercats urbans, mancats dels proveïdors tradicionals a causa de la plaga, feu esperonar el comerç del vi a la Terra Alta.

David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>