Visites al bloc

  • 24.406

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

Horta de Sant Joan, les eleccions municipals de 1901

El sistema electoral de la Restauració, malgrat la incorporació del sufragi universal masculí a partir de 1890, es caracteritzava per la manca de garanties democràtiques. Les reclamacions electorals eren habituals, denunciant abusos reals o figurats. Tot era lícit per derrotar l’adversari polític. A Horta de Sant Joan, les eleccions municipals de novembre de 1901 van donar pas a un seguit de reclamacions per part dels candidats derrotats.

Val a dir, que el sistema electoral de l’època cridava als electors a les urnes cada dos anys, per tal de renovar la meitat del consistori. Les darreres eleccions municipals s’havien celebrat el maig de 1899, quan es van renovar cinc dels deu regidors que conformaven el consistori, d’acord amb la legislació vigent.

Durant el bienni 1899-1901 l’ajuntament havia estat presidit per Tomàs Terrats Vilaret, acompanyat dels regidors Josep Grau Subirats, Antoni Galindo Garcia, Josep Taüll Grau, Josep Guimerà Sebastià, Manel Boldó Lluís, Jaume Zaragoza Ferràs, Joaquim Guimerà Sebastià, Salvador Berengué Monge i Gregori de Gand Camps.

L’alcalde, Tomàs Terrats, exercia el càrrec des de 1890. Per una semblança biogràfica publicada al Diario de Tortosa el desembre de 1898, podem deduir que es tractava d’un cacic modèlic, adaptat als cànons del sistema polític del moment.

L’article, signat per Joan Meix, començava dient Horta es para Terrats algo más que su pueblo natal, es su Marquesado, su feudo vitalicio. No era pas una crítica, i menys si tenim en compte que el diari era l’òrgan del partit liberal, si no una lloança. De fet, afegia que Terrats ho era tot al poble: alcalde, secretari i recaptador d’impostos municipals, afirmant que está a la altura de su cargo por su probada competencia administrativa y tiene además un carácter activo y trabajador, no se aviene a ser uno de tantos Alcaldes de cartón.

Ajuntament d'Horta de Sant Joan

Ajuntament d’Horta de Sant Joan

Un home actiu i decidit, imbuït d’autoritat que, segons l’article, basava el seu poder en el control de prop de quatre-cents vots, que posava a disposició dels candidats ministerials de torn quan li ho demanaven. Es tractava, doncs, d’un alcalde disciplinat i fidel al sistema creat pels dos grans partits de la Restauració, fet que li garantia la continuïtat al càrrec tot i ser carlí, segons afirmava el redactor de l’article. Tot un demòcrata, doncs, des de la peculiar perspectiva que les oligarquies polítiques del moment tenien del que havia de ser un sistema democràtic.

Malgrat tot, però, la gestió de Terrats al capdavant de l’ajuntament d’Horta, després d’una dècada a l’alcaldia, devia comptar amb nombrosos opositors al poble. Opositors que es feien sentir cada cop que l’ocasió ho permetia, com foren les eleccions municipals celebrades la primera quinzena de novembre de 1901.

Les reclamacions electorals

Un mes després de la celebració de les eleccions, el 17 de desembre, la Comissió Provincial de la Diputació de Tarragona va donar compte de l’expedient electoral d’Horta de Sant Joan. A l’expedient hi constaven diverses protestes que s’havien presentat a les meses electorals dels dos districtes de que constava el municipi.

Al primer districte la protesta la va presentar un dels interventors, Pau Socada Grau, abans de l’inici de les votacions. L’objecte de la protesta era denunciar la constitució, al seu parer il·legal, d’aquella mesa electoral, que presidia l’alcalde Tomàs Terrats. Una presidència que no havia d’exercir donat que en aquells moments es trobava immers en un processament judicial que implicava la seva suspensió del càrrec.

Sembla ser que la protesta de Socada va ser analitzada per tots els membres de la mesa del primer districte, que la van rebutjar per tres vots contra un, amb l’abstenció de l’implicat, procedint a la seva constitució i l’inici de les votacions.

Al segon districte la protesta la van presentar dos dels interventors, Ferran Martínez i Joaquim Ferràs. En aquest cas el motiu de la protesta era la presència a la mesa, com a auxiliar, del secretari municipal, enviat allí per l’alcalde. Es tractava de Cristòfol Ruiz, nomenat secretari interí de l’ajuntament el 30 de setembre arran de la dimissió del seu predecessor, Gabriel Vallespí. En el moment de les eleccions, doncs, el nou secretari duia poques setmanes al càrrec. En tot cas, igual que havia passat al primer districte, la majoria de la mesa va desestimar la protesta per considerar-la injusta.

A més d’aquestes dues protestes formulades abans de l’inici de les votacions, a l’expedient en constaven dues més presentades en el moment de l’escrutini.

Al primer districte la protesta la va signar Miquel Tiñena Monllaó, que era un dels candidats i també hi estava com interventor. La seva protesta incloïa tres punts. El primer era la votació en aquell districte de Clement Blanch Griell, exregidor i fiscal municipal des del juny de 1899, que actuava com interventor del segon districte, on li corresponia votar. El segon era la reiteració de la protesta presentada per Pau Socada respecte a la presidència de la mesa, i el tercer era la reclamació que al districte es proclamessin tres candidats, enlloc de dos, al·legant que a les eleccions de 1899 se n’havien escollit dos i ara tocava que en fossin tres.

Val a dir que Miquel Tiñena havia quedat en tercera posició al recompte, sumant 66 vots, per darrera de Jaume Zaragoza Ferràs i Joan Carbó Fontanet. La mesa, però, va desestimar totes les protestes de Tiñena i va proclamar regidors pel primer districte a Zaragoza i Carbó.

Al segon districte la protesta respecte a l’escrutini la va tornar a presentar Pau Socada, que reclamava la nul·litat del recompte al·legant que els membres de la junta electoral que l’havien dut a terme, només el podien fer al primer districte. Afegia, a més, seguint el raonament de Tiñena, que aquell any al segon districte s’havien d’escollir dos regidors, i no pas tres.

Com en el cas anterior, Socada, a més d’interventor també era candidat al districte, quedant en quarta posició, darrere d’Antoni Galindo Garcia, Manel Membrado Gil i Salvador Andilla Moreras. El predient de la mesa va fer cas omís a les protestes, proclamant regidors als tres primers candidats.

Abans de continuar amb el debat de la qüestió, es va procedir a la lectura de tres instàncies enviades a la Comissió Provincial sobre aquest assumpte. La primera d’elles l’havia escrit l’alcalde, Tomàs Terrats, negant tots els fets denunciats i defensant el sistema de repartiment dels regidors a escollir, dos al primer districte i tres al segon, que comptava amb l’acord previ de l’ajuntament i la Junta local del Cens electoral. Afegia, a més, que el seu processament encara estava en fase d’instrucció, de manera que la seva suspensió del càrrec no s’havia fet efectiva.

El segon escrit el signava Antoni Galindo Garcia, un dels candidats electes al segon districte, que, amb arguments similars als de Terrats, defensava la validesa dels resultats de les eleccions de novembre. Finalment, la tercera instància la signava Joaquim Torres Pujol, veí d’Horta, reclamant l’anul·lació de les eleccions afegint, a les protestes presentades per Tiñena i Socada, la denúncia de coaccions  durant l’escrutini, donat que al local on es feia s’havien personat sis agents de la Guàrdia Civil que havien impedit l’accés a la sala de molts veïns que ho van demanar mentre es feia el recompte dels vots.

Com succeïa normalment en aquests casos, el debat de la qüestió entre els diputats provincials va ser breu. Cal tenir en compte que tots ells formaven part del sistema, i les seves decisions, salvant algunes excepcions, es caracteritzaven per provar de salvaguardar-lo sempre que els era possible. Per això, entenent que les instància de Terrats i Galindo responien satisfactòriament a tots els extrems denunciats, es va acordar desestimar les peticions d’anul·lació de les eleccions, verificant els resultats i confirmant als cinc candidats proclamats per les meses.

Així doncs, el gener de 1902 Tomàs Terrats va tornar a ser escollit alcalde d’Horta de Sant Joan, fet que ens fa sospitar que els cinc nous regidors eren propers a ell. De fet, dos d’ells, Antoni Galindo i Jaume Zaragoza, repetien i d’entre els nous sabem que Manel Membrado havia estat nomenat, el juny de 1901, com a jutge municipal, càrrec que, normalment, l’Estat atorgava a homes que gaudien de la confiança dels caps polítics. Dels altres dos, Joan Carbó i Salvador Andilla, no en sabem gairebé res.

L’acord de la Comissió, però, no fou acceptat pels opositors locals, que el mateix mes de gener de 1902 van presentar un recurs d’alçada davant la Diputació. Recurs que va ser resolt al juliol, desestimant les protestes i ratificant l’acord que havia sancionat les eleccions d’Horta atorgant-li, un cop més, l’alcaldia a Tomàs Terrats.

De fet, Terrats va estar-se al capdavant de l’ajuntament fins, com a mínim, el 1911, és a dir, vint-i-un anys seguits fent d’alcalde d’Horta de Sant Joan.

 David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>