«

»

gen. 30

L’assassinat de l’alcalde d’Arnes (1896)

El dia de Reis de 1896, cap a les set del matí, Josep Dols Alcoverro va sortir de casa seva, possiblement al número 18 del carrer Major, per anar fins a la venta de Prat de Comte. Hi va marxar a peu, per anar-hi a buscar el cotxe de cavalls que, enllaçant Gandesa amb Tortosa, hi feia parada i l’havia de dur fins a la capital ebrenca. Mai no hi va arribar.

Dos dies després de desaparèixer, dues noies, que vivien en un molí prop d’Horta de Sant Joan, en van trobar el cadàver, en un racó del camí de Prat de Comte. Van ser elles les que van donar l’alerta al jutjat d’Horta, i es van iniciar les diligències per esbrinar que havia passat.

Aquesta era la informació amb la que El Correo de España, periódico ilustrado de los intereses españoles de Buenos Aires, introduïa l’article Sobre el asesinato de un alcalde publicat l’1 de març de 1896.

Com bé deia el titular, el motiu de la notícia no era pas l’ús de la violència, excessivament usual en la societat de finals del segle XIX, tant a la Terra Alta com a la resta del país, si no que la víctima fos una autoritat municipal. Josep Dols era l’alcalde d’Arnes des de primers de 1890, és a dir, que fou el darrer alcalde de la població escollit d’acord amb la llei electoral de 1877, basada en el sufragi censatari.

També fou el primer president del consistori escollit d’acord amb la nova llei electoral, aprovada el juny de 1890, que establia el sufragi universal masculí (per al femení caldria esperar fins al 1933). Aquelles eleccions, celebrades el maig de 1891, van renovar completament els consistoris, enlloc de només canviar-ne la meitat dels membres, que era l’habitual. Així doncs, Josep Dols va ser reelegit en aquesta convocatòria.

Vista general d'Arnes

Vista general d’Arnes

Desconeixem si ho tornà a ser el maig de 1893, quan es van celebrar noves eleccions municipals per renovar la meitat del consistori, o bé  a les del maig de 1895. En tot cas, va continuar com alcalde, acompanyat de vuit regidors més, tal com establia la legislació per un poble que, segons les dades del cens de 1887, tenia 1.409 habitants.  El febrer de 1895 formaven part d’aquest govern, a més de l’alcalde, Josep Povill Villagrasa, Francesc Beltrán Povill, Tomàs Torné Lluís, Vicenç Foz Bonet, Vicenç Samper Celma, Felip Povill Villagrasa, Vicenç Torné Gil i Domènec Muñoz Almestoy.

L’article publicat a l’Argentina ens proporciona més informació de com van anar les coses en els dies posteriors al crim. Segons es deia, el jutjat d’Horta va donar compte del cas al de Gandesa, que es feu càrrec de la seva instrucció.

En aquest punt, el redactors fan una lloança de la professionalitat i perícia del jutge instructor de Gandesa. Es tractava de Joan Meix Huguet, que era el jutge municipal de Gandesa i que estava actuant com a regent del jutjat d’Instrucció establert a la ciutat com a capital del partit judicial. Segons els articulistes, el jutge es va traslladar fins al lloc dels fets i, després d’inspeccionar-lo, va tenir clar qui n’havia estat l’autor i també els seus possibles encobridors o instigadors.

En aquest punt, sense menystenir la possibilitat que es tractés, únicament, d’un recurs propagandístic del diari per enaltir la professionalitat del cos jurídic espanyol entre els emigrats a l’Argentina, cal considerar altres possibilitats. D’una banda és possible que, efectivament, en Joan Meix tingués unes dots excepcionals per resoldre aquesta mena de qüestions; de l’altra, també ho podria ser que, en un comarca com la nostra, el jutge d’Instrucció tingués informació sobre les filies i fòbies dels càrrecs municipals, dels seus enemics polítics i de les possibles disputes que tinguessin amb alguns dels seus veïns.

En tot cas, el diari argentí continuava el seu relat insinuant que les conclusions del jutge havien facilitat el lliurament, de forma voluntària, de Josep Borràs Celma, més conegut com a Breda, a les dependències judicials. Allí, tot i les negatives inicials, hauria confessat ser l’autor material del crim.

Un cop més, segons el diari, la perícia del jutge l’hauria convençut que el mòbil d’aquell crim, tot i la confessió de l’autor, no havia estat el robatori, ni tampoc una venjança personal. Convenciment que el va dur a emetre dues ordres de detenció, una contra un tal Picardias, i l’altre contra un ric propietari d’Arnes, de cognom Fortuño.

El primer, mosso de mules, va ser detingut a la bassa d’Arnes, mentre abeurava els animals, però el segon s’havia fet fonedís i, en el moment d’escriure l’article, encara no havia estat detingut. Els redactors es demanaven si l’origen d’aquell crim havia estat el caciquismo prepotente imperante.

El ric propietari d’Arnes, el tal Fortuño, era en Joan Fortuño Gabaldà, del que no s’ha localitzat massa informació entre la documentació consultada. Si que sabem que el juny de 1894 havia recorregut davant la Comissió Provincial un acord de l’ajuntament que presidia Josep Dols, pel qual havia estat destruïda una canalització que, travessant el carrer Portal Nou, duia aigua fins a un molí de la seva propietat. La Comissió li va donar la raó al reclamant, ordenant a l’ajuntament la reconstrucció de la canalització i recomanant al Governador un escrit d’amonestació a l’alcalde per la seva gestió en aquell assumpte.

Ni a la premsa ni a la documentació provincial hi trobem cap altra disputa entre ambdós veïns, ni cap més indici del motiu de la seva suposada enemistat.

En tot cas, els diaris del territori no van fer gaire esment del cas fins al novembre de 1896, quan es va celebrar el judici. Aleshores la premsa tortosina va reproduir un article del Correo de la Província, amb la crònica del judici celebrat a l’Audiència de Tarragona a primers de mes.

El judici va seure al banc dels acusats a Josep Borràs i Joan Fortuño, que cal suposar que va acabar sent localitzat. Segons el diari, l’acusació particular, exercida per Manel Valls, que inicialment havia sol·licitat la cadena perpètua per a Joan Fortuño com a instigador del crim, en les seves conclusions va demanar-ne l’absolució, al·legant que no s’havia pogut demostrar la seva participació. Una petició que coincidia amb la del fiscal. El tribunal, vista la coincidència, va dictar, doncs, sentència absolutòria per a Fortuño.

La sort de Josep Borràs no fou pas la mateixa. Tant la fiscalia com l’acusació particular van demanar que es tinguessin en compte els agreujants de traïdoria i execució d’un delicte en despoblat. Per contra, la defensa va provar d’introduir la defensa pròpia com alleujant dels actes confessats per Borràs. Segons el cronista la sentència del tribunal, condemnant a l’acusat a mort, va sorprendre tothom.

Pocs mesos després, el març de 1897, el Correo deTortosa informava del dictat del Tribunal Suprem, que havia rebaixat la pena imposada per l’Audiència de Tarragona a cadena perpètua.

La documentació existent no recull quins foren els motius de l’assassinat de Josep Dols, tret de la insinuació sobre el paper dels enfrontaments caciquils o de la defensa pròpia argumentada per l’advocat de Borràs. En tot cas, que un ric propietari de la població, amb relacions i contactes, fos assegut al banc dels acusats, tot i el canvi d’actitud de l’acusació particular, ens duu a pensar que, possiblement, el rerefons d’aquella mort tingués molt a veure amb qüestions polítiques i disputes pel control de la població.

 David Tormo i Benavent

3 comments

  1. Josep Gironès

    La violència a la Terra Alta al llarg de molts anys era pa del dia, sobretot al llarg del segle XIX i bona part del XX.
    Hi ha crims documentats i altres que romanen en la memòria popular i no tots van ser jutjats.

  2. Anton Monner i Estopinyà

    Una notícia ben interessant que no coneixia. Investigar és una fortuna inapel·lable per la ciència del coneixement. Felicitats, David, per la teva extraordinària tasca!

  3. Francisco Cabrera Castillo

    Joan Fortuño Gabaldà, había sido durante varios bienios Juez de Paz de Arnes (1872-74, 1883-85, 1887-89) y Alcalde de esta Villa con anterioridad al asesinado José Dolz Alcoverro (1885-1888).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>