Visites al bloc

  • 25.541

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

La gran sequera (1922-1926) (2 de 3)

Promeses polítiques

Gairebé tres mesos després de la celebració de l’assemblea de Gandesa, el Governador provincial, Alfonso Alcayna, va visitar el partit, passant per Gandesa, Corbera d’Ebre, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, per tal d’avaluar quina era la situació al districte. A Gandesa, va rebre una comissió formada pels alcaldes d’Ascó, la Fatarella, Vilalba i Batea, així com pels presidents locals d’Unión Patriótica, el partit creat per donar suport a la Dictadura. La comissió va reclamar el suport del Governador en la seva petició al ministeri de Foment per tal que es subhastés i executés de forma immediata un dels projectes sol·licitats, el de la carretera entre Ascó i Batea, passant per la Fatarella i Vilalba.

La font de Bingaubó de la Fatarella el 1922. Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya.

La font de Bingaubó de la Fatarella el 1922. Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya.

Els reunits van acordar traslladar-se a Madrid per tractar l’assumpte directament amb el govern, alhora que s’enviava, aquell mateix dia, un telegrama al ministeri exposant la situació amb els següents termes: Ante imposibilidad vida, debido a pertinaz sequía y pavorosa emigración, de no acudir pronto con alguna obra pública, quedará la comarca convertida en un erial, mayormente cuando algunos de esos pueblos están en un completo abandono de vías de comunicación.

La premsa del territori va cobrir la visita del Governador, incloent en les seves cròniques descripcions de la situació que es vivia als pobles del districte. El Correo de Tortosa descrivia la situació de Vilalba amb el següents termes:

hoy, por efecto de la pertinaz sequía, que perdura desde hace más de tres años, durante los cuales han sido nulas las cosechas, se queman las plantas, se secan los árboles, se mueren los viñedos, los manantiales se agotan y los campos, abandonados ya por sus dueños, emigrados, no fructificarán sino hasta después de muchos años y prolongados esfuerzos, y se alimentan los otros con el ímprobo trabajo de arrancar la corteza del pino y cortar los olivos para venderlos por leña, que es el único y urgente remedio que queda si no se quiere llegar al inconcebible extremo de diezmarse el vecindario y la producción de los pueblos de esta comarca.

I el quinzenari gandesà, El Llamp, descrivia així la situació general del districte i d’alguns dels seus pobles:

exposant aquest quadro fosc, negre, quadro de misèria, que representa aquesta comarca davant de la pèrdua de totes les collites, dels ceps, de molts arbres, que son morts ja, degut a la manca de pluges i escasitut d’aigües en general. (…) … va visitar la nostra Gandesa, prenent nota personalment dels quadros de misèria que per arreu hi ha; pel camp, ont els arbres i les plantes son morts de seca i cremats pel foc del sol; per dintre la població, ont la poca gent que hi ha quedat no pot dissimular la crisi espantosa que pateix. (…) … horroritzat de l’espectacle que ofereix el poble de Pobla de Masaluca, ont hi ha quasi la meitat de les cases tancades, per haver marxat llurs habitants a cercar treball. (…) Iguals característiques de misèria presencià el general Alcayna a Villalba.

Les cròniques asseguraven que a Gandesa les fonts públiques s’havien esgotat i l’aigua potable per al consum dels veïns s’havia d’anar a buscar, amb carros carregats amb bocois, als pous del terme, situats a tres quilòmetres de la població. A la Pobla de Massaluca encara era pitjor, ja que s’havia d’anar a buscar l’aigua a l’Ebre. En aquest cas, el Governador va prometre l’enviament de camions cisterna per fer el transport, assegurant que els despeses les assumiria la Diputació.

La sequera persisteix

Malgrat les promeses de col·laboració i la súpliques de les comissions locals, la majoria de les obres reclamades al govern no van ser adjudicades. Un cop més la comarca va haver de fer front, sense ajuda de les institucions estatals, als greus problemes que l’afectaven. Problemes que es van anar agreujant, car les pluges van continuar sense fer acte de presència al territori.

Així, el setembre de 1924, la premsa tortosina informava de la pèrdua d’un 80% de les collites del raïm i d’ametlles a causa de la sequera; alhora que donava fe de la seva expansió a d’altres pobles, com és el cas de Bot, on es deia que tot estava ja sec, el riu, les basses, els barrancs, els pous i també les cisternes.

La font i els rentadors de Vilalba dels Arcs el 1922. Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya.

La font i els rentadors de Vilalba dels Arcs el 1922. Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya.

La misèria, doncs, s’estengué per tot el partit, deixant, com a única sortida l’emigració cap a les ciutats industrials en busca d’un salari per poder sobreviure. Les dades del padró de Vilalba de 1924, confeccionat el gener de 1925, dibuixen quina devia ser la situació general a la comarca. Segons el padró, en aquells moments un 14,5% de la població havia deixat de residir al poble, tot i que hi continuava empadronada.

Les dades aportades per la premsa, eren encara més preocupants, afirmant, el març de 1925, que  la meitat de la població obrera del partit s’havia vist obligada a emigrar per la crisi derivada de la sequera.

El gener de 1925 els mals provocats per la sequera es van veure agreujats pels efectes d’una intensa gebrada, que va trencar les branques de molts arbres, secs i debilitats per la falta d’aigua. Segons la premsa, un dels termes més afectats per aquesta desgracia afegida va ser el de Vilalba.

Si, segons sembla ser, l’hivern de 1925 va ser especialment cru, la primavera d’aquell any no fou millor per als interessos agraris del territori. Les notícies sobre els efectes de la sequera es continuaven succeint a la premsa: De Gandesa, de Batea, de Villalba, de La Pobla, .. etc. Diàriament i com si fos en processó contínua, la nostra gent del camp, abandonant tot lo més preuat, i a la recerca dels mitjos per defensar-se la vida acudeix a les grans ciutats, escrivien els cronistes de El Llamp l’abril d’aquell any.

 David Tormo i Benavent

3 comments to La gran sequera (1922-1926) (2 de 3)

  • Roger Caballé

    Hi ha estadística o coneixement de la destinació majoritària del que emigraren de Vilalba?
    I dels altres llocs de Terra Alta?
    Roger

    • David Tormo Benavent

      El cert és que no dispossem d’estadístiques de la comarca, però pel que fa al cens de Vilalba de 1924, recordo que, allà on estava indicat, la majoria dels censats de dret, però no de fet, és a dir els absents, estaven a la ciutat de Barcelona i, en menor mesura, a Tarragona i Reus.

  • magda vidal borras

    En estos anys mon iaio feia la mili a Capitania a Barcelona i havia moltes xiques de Vilalba que servien a cases importants de la ciutat, van marxar fins i tot less filles de cases mitjanes del poble, perque les penuries erem molt grans.

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>