Visites al bloc

  • 26.311

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

La gran sequera (1922-1926) (1 de 3)

L’economia de la Terra Alta, fins ben entrat el segle XX, es va caracteritzar per ser de subsistència, amb l’agricultura de secà com principal actor. Es tractava d’un sistema fràgil, on la supervivència de milers de famílies estava condicionada pel règim i resultat de les collites. La successió de dos o tres anys dolents podia col·lapsar el sistema, condemnant milers de famílies a la misèria i la fam. Durant la primera meitat de la dècada de 1920 es va viure un d’aquests col·lapses a conseqüència d’una llarga sequera. De ben segur que no fou la primera, però si és una de les més ben documentades.

Les basses, com la d’en Gaire de Gandesa, recollien l’aigua de les pluges i servien per abeurar els animals.

Les basses, com la d’en Gaire de Gandesa, recollien l’aigua de les pluges i servien per abeurar els animals.

Les primeres notícies sobre l’inici d’aquesta crisi les trobem a la premsa del territori l’hivern de 1922. A finals d’any, el Correo de Tortosa feia esment de la precària situació que es vivia a Gandesa, on la font pública estava a punt d’esgotar-se, obligant als seus veïns a cercar l’aigua en pous i basses, amb els perills sanitaris que això podia comportar. Aquella era la primera senyal d’alarma d’una situació que s’aniria agreujant al llarg de 1923.

Al febrer trobem nous indicis de la situació a la premsa del territori, on s’assenyalava que l’estat dels camps encara era prou bo, però que els efectes de la sequera s’hi començaven a notar. L’arribada de la primavera no va anar acompanyada de pluges, si més no suficients per esvair el perill de la sequera, que es va anar agreujant. Ho posen de manifest les mesures aprovades per alguns ajuntaments, com el de Vilalba dels Arcs, que a finals de juliol va acordar, davant l’escassetat d’aigua, que es procedís a la neteja de totes les basses del seu terme, per provar d’obtenir el major rendiment possible de l’aigua que encara hi havia acumulada.

En la mateixa sessió, celebrada el 29 de juliol, es donava compte de la processó que els veïns del poble havien organitzat aquell mateix dia, traient al carrer la imatge de la Verge dels Dolors, per implorar el seu favor i demanar el benefici de l’aigua, que tanta falta feia al poble. Els precs a la Verge no van ser atesos i la tardor tampoc va dur les pluges que havien de regar els camps de la comarca i omplir les basses, pous i cisternes per abastir la població.

El març de 1924 les notícies publicades a la premsa tortosina eren ja alarmants, informant del greus perjudicis que estaven patint les collites i també de l’esgotament de la provisió d’aigua de boca a poblacions com Vilalba, d’on es deia que les reserves de les cisternes existents a les cases, únic mitjà per proveir-se d’aigua potable, s’estaven començant a esgotar.

A primers de maig, en plena primavera, l’estació en que es produeix el gruix de les precipitacions a la comarca, la sequera continuava castigant els conreus i la població. El 3 de maig el Correo de Tortosa informava de la situació amb el titular Crítica situación del partido de Gandesa. A l’article s’afirmava que els efectes de la seca estaven provocant un creixent flux migratori de gent que abandonava els pobles per cercar un mode de subsistència a les ciutats. La gravetat de la situació, s’afirma, havia forçat la mobilització dels polítics locals, encapçalats per l’alcalde de Gandesa, Llorenç Mañà, i el delegat governatiu del districte, designat pel Directori Militar de la Dictadura, el capità Fernando Suárez de Figueroa. Per trobar solucions a la crisi, ambdós van convocar una assemblea del municipis del partit per prendre acords i elevar-los al govern.

El territori es mobilitza

El diumenge 11 de maig de 1924 Gandesa va acollir l’assemblea que havia de debatre les possibles solucions a les terribles conseqüències de la seca, i elevar-les al govern del Directori Militar. És a través de les cròniques publicades per la premsa tortosina  que coneixem els resultats d’aquella assemblea.

Atès que l’arribada de les esperades pluges era una qüestió que estava fora de l’abast de l’administració, l’objectiu de l’assemblea era aconseguir la concessió d’obres públiques al districte per tal de donar feia, i sou, als centenars de pagesos que, sense collites, estaven abocats a la misèria. En aquest sentit, es va aprovar sol·licitar a l’Estat i a la Mancomunitat, que encara no havia estat dissolta per la Dictadura, que procedissin a la subhasta immediata de vuit obres públiques que ja feia temps que estaven projectades.

La més important d’aquestes obres, tant pels llocs de feina que podia crear com pels beneficis que reportaria a llarg termini, era la línia secundària del ferrocarril, entre Gandesa i Móra d’Ebre, que havia d’enllaçar les línies principals de la Val de Zafàn (Puebla de Híjar – Sant Carles de la Ràpita) i MZA (que enllaçava Alacant i Barcelona amb Madrid). També es va demanar la subhasta de sis trams o carreteres que ja estaven projectades, les de Gandesa a Prat de Comte; de Gandesa a Horta de Sant Joan; de Bot a Prat de Comte; d’Ascó a Batea; de Batea a Nonasp i de Flix fins a Lleida. La darrera petició només afectava als municipis del partit que actualment formen part de la Ribera d’Ebre, i no era altra que la demanda, a través de Riegos del Ebro, de la construcció de canals d’irrigació als seus termes municipals.

Finalitzada l’assemblea, el delegat governatiu es va traslladar fins a l’estació de Móra la Nova per lliurar aquelles peticions, en mà, al propi Miguel Primo de Rivera, aprofitant el seu pas per la població en el tren que el duia a Barcelona. Les demandes també van ser elevades al subsecretari del Govern i al Governador provincial.

Els rentadors, com aquests de Corbera d’Ebre, també eren un punt d’abastiment d’aigua.

Els rentadors, com aquests de Corbera d’Ebre, també eren un punt d’abastiment d’aigua.

El resultat de l’assemblea va provocar la reacció de les autoritats més properes, les provincials. Quatre dies després el Ple de la Diputació tractava l’assumpte. A les actes d’aquella sessió es recull l’exposició de la situació que en feu un dels diputats del districte, en Joan Batista Foguet Marsal:

en tonos sombríos expone la situación del Distrito de Gandesa, del que se ven obligados a emigrar muchos de sus habitantes por la ruina en que se encuentra todo él por la pertinaz sequía que agosta sus fértiles campos. Entiende que la única manera de solucionar tan gravísimo conflicto es apoyando las gestiones que viene realizando el Delegado gubernativo de aquel Distrito, quien con una tenacidad digna de toda loa procura que el Gobierno lleve a cabo en aquellas comarcas, obras públicas en la mayor extensión que permita el Erario nacional, único medio de evitar tanta miseria.

Mentre les autoritats estudiaven la possibilitat de concedir les obres demanades, la situació al territori continuava empitjorant. El capellà de Vilalba, mossèn Escolà, descrivia en la Memòria de la seva parròquia quina era la situació del poble a finals de juny de 1924.

A causa de la sequía se ha perdido de tal manera la cosecha del sembrado que en muchas fincas no se ha cogido nada, dejándose sin segar, en otras se ha …….. [il·legible] sin poderse hacer gavillas, dejándolo en montoncitos y ……. [il·legible] con borrasas y en muy pocas partidas se han podido formar gavillas (garbes) y fueron estas muy pocas. Por este motivo han emigrado muchas familias enteras y muchos jóvenes en busca de trabajo.

La gravetat de la situació al poble feu que l’Ajuntament, pocs dies abans de les festes patronals de Sant Llorenç, acordés suprimir la part civil de la Festa Major a causa de la misèria que es patia a la població.

 David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>