«

»

nov. 21

Ramon Monner, mestre i botiguer a Corbera d’Ebre (1 de 2)

Malgrat la precarietat econòmica en que van viure molts professionals de la docència al llarg del segle XIX, la figura del mestre era un dels referents en la vida local dels pobles. Alguns, pel seu caràcter, aprofitaven aquella circumstància per implicar-se en aspectes locals que anaven més enllà de la seva feina. Aquest és el cas de Ramon Monner Hurtado, que fou mestre de nens a Corbera d’Ebre durant gairebé tres dècades.

Nascut a Benissanet el 29 d’agost de 1840, fill d’un propietari d’aquesta població riberenca, als vint-i-cinc anys va ingressar a l’Escola Normal de Tarragona, on el juliol de 1868 va obtenir el títol de mestre superior.

Pocs mesos després, a la primavera de 1869, en ple Sexenni Democràtic, obtenia la seva primera destinació, com a mestre interí, a l’escola del Pinell de Brai. No sabem quan temps hi va estar treballant, però el setembre de 1872 guanyava la plaça de propietari de l’escola de nens de Corbera d’Ebre.

Aleshores tenia trenta-dos anys, i possiblement ja havia contret matrimoni amb la seva esposa, Mariana Pellisa Mauricio, de qui no en tenim gaire informació. Amb ella va tenir, com a mínim, dos fills: Carles i Pío Monner.

De la seva tasca professional durant la primera dècada llarga d’exercici a Corbera no en saben gairebé res. Les primeres dades són de 1889, quan ja duia disset anys al capdavant de l’escola del poble.

La inspecció de 1889

L’11 d’octubre d’aquell any les escoles de Corbera van rebre la visita de l’inspector provincial, el Sr. Lluís Santa Maria Gil. L’informe d’aquella visita, que solia ser anual, es conserva a l’arxiu de la Universitat de Barcelona.

L’inspector va visitar les dues escoles del poble, la de nois, regentada per Ramon Monner, i la de noies, on exercia la mestra Antònia Olarí Borràs. D’ella sabem que ocupava la plaça de Corbera des del 1864, i que hi va exercir fins al moment de la seva jubilació, que li fou concedida el 1897, és a dir, que va exercir com a mestra de Corbera durant trenta-tres anys.

Grup d'infants al carrer del Doctor Ferran de Corbera d'Ebre

Grup d’infants al carrer del Doctor Ferran de Corbera d’Ebre

Un dels apartats de l’informe avaluava als mestres. De Ramon Monner, que aleshores tenia quaranta-nou anys i en feia vint-i-un que feia de mestre, es deia que la seva conducta, capacitat i aptitud eren bones, però tan el seu cel per l’ensenyament com els resultats dels seus alumnes es qualificaven de regulars. Com veurem tot seguit, és possible que la massificació que patia a la seva escola, un fet comú en aquell període, tingués alguna cosa a veure amb aquesta qualificació.

Segons l’informe, l’escola estava situada en una planta baixa, formada per una única sala que es descrivia com a molt petita i poc higiènica. Aquella única aula havia d’acollir els 182 alumnes que estaven matriculats a l’escola, tot i que l’inspector assenyala que l’assistència mitjana era d’entre 80 i 125. Pel que fa a les seves edats, l’informe diu que només 96 dels matriculats tenien l’edat escolar reglamentària (entre 6 i 10 anys). De la resta, 27 eren menors de 6 anys, i 59 superaven els 10 anys.

Aquesta tampoc era una situació extraordinària. La manca d’escoles bressol i l’elevat absentisme escolar, principalment quan hi havia feina al camp i els nois i noies havien d’ajudar a la família, feia que els pares enviessin els fills a les escoles abans de l’edat reglamentària, i que hi continuessin anant després de superar-la. Així, el que havien d’aprendre en els quatre anys d’ensenyament reglat, que gairebé ningú complia de forma íntegra per haver de col·laborar en l’economia familiar, ho feien en sis o set anys.

El fet que l’inspector fes esment del nombre d’alumnes i les seves edats no era gratuït. Tot apunta a que alguns pares havien presentat queixes per la massificació de l’aula, i així ho recull l’inspector en el seu informe. Al respecte, recomanava al mestre que, donades les reduïdes dimensions de la sala de l’escola, procurés evitar que els menors de sis anys hi assistissin, per evitar sobrepassar la capacitat del local. En tot cas, l’informe també recomanava a l’ajuntament que ampliés el local, o bé creixent sobre el pati adjacent als baixos que acollien l’escola, o bé amb la construcció d’un nou edifici escolar que donés cabuda a tots els alumnes.

Cap de les dues parts, ni el mestre ni l’ajuntament, que aleshores presidia Pere Masot Tarragó, proper al carlisme, va fer cas de les recomanacions de l’inspector. Començava així un conflicte entre el mestre i l’alcalde, que fins al moment, segons algunes notes de premsa publicades anys més tard, havien estat amics i correligionaris.

David Tormo i Benavent

2 comments

  1. Núria Pellissa i Morera

    No hi ha dubte que la nostra història és molt emocionant. Cal que sàpigues que el pare de la teva bes-àvia Mariana de nom Cinto Pellissa Margalef, era fill de Josep Pellissa i Pàmies del Ginestar. Aquest que lluitava amb els Carlins fou agafat presoner, torturat i finalment assassinat. Tot i que la família va pagar el rescat, el van assassinar igualment. No m’estranya que en Ramón Monner fos Carlí.
    Tu i jo ens hauriem de reunir i parlar-ne. No vens mai a Barna? Jo visc propet i hauriem de seguir el fil
    Núria

    1. David Tormo Benavent

      Molt bones sra. Pellisa. Moltes gràcies pel seu comentari però, tot i que la meva besàvia era una Pellisa, na Maria Pellisa Domènech,era filla de Vilalba dels Arcs, on va nèixer el 1862.
      Crec, que vostè fa referència a la Mariana Pellisa citada a l’article què, en tot cas, es besàvia, entre d’altres, del sr. Anton Monner, a qui crec que vostè adreçava aquest comentari. L’article sobre el seu avantpassat és obra meva, no pas del sr. Monner, a qui conec i amb qui comparteixo l’estima pel nostre passat. En tot cas, moltes gràcies per la informació i el comentari. Resto a la seva disposició per allò en que li pugui ser d’utilitat.
      David Tormo i Benavent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>