Visites al bloc

  • 26.283

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 25 subscriptors

Lo benefici de l’aigua. La Fatarella 1905

En una societat agrícola l’aigua era, i encara ho és, un dels béns més preuats. Sense ella, tots els esforços esmerçats en el treball de la terra podien resultar estèrils i provocar la misèria de moltes famílies.

Aquesta era la situació de la Terra Alta fins fa ben poc. Una comarca eminentment agrícola, marcada per l’absència de grans rius, i per un règim pluviomètric més aviat escàs. Les pluges eren la única garantia per evitar que la misèria arruïnés la majoria de les llars del territori.

Si a la realitat agrícola hi sumem el gran pes que tenia l’església catòlica al territori, com a la resta del país, no és estrany, doncs, que a tots els pobles existissin processons, precs i celebracions religioses per obtenir dels seus patrons el benefici de l’aigua.

El 10 de juliol de 1905 el diari catòlic tortosí Correo Ibérico publicava un article del seu corresponsal a la Fatarella amb la crònica de les celebracions realitzades aquell any per demanar aquesta benedicció als patrons locals.

Façana de l'església de Sant Andreu l'any 1922, procedent del fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya

Façana de l’església de Sant Andreu l’any 1922, procedent del fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya

Segons el corresponsal, del qual desconeixem la identitat, les rogatives per aconseguir el benefici de la pluja es feien al poble des de temps immemorials. Es tractava d’un seguit d’actes que es celebraven al mes de juny i s’allargaven algunes setmanes.

Les rogatives començaven amb onze dies de Santa Missa, durant els quals es resaven lletanies majors, cal suposar que a l’església parroquial de Sant Andreu. Finalitzat aquest període de resos començava la segona part de les rogatives consistent en la visita als diferents santuaris o ermites existents al terme municipal.

La primera era la que es feia al santuari de Sant Francesc Xavier, tal i com l’esmenta el cronista, que el descriu com de elegante construcción, distante tres horas, situado entre enormes y solitarios peñascos.

L’article incloïa la cita d’un antic manuscrit que es conservava al poble on es descrivia, en català, com era aquesta processó fins a l’ermita de Sant Francisco: Al següent dia se fa la profesó de rogativa a la ermita de S. Francisco, pera lo cual se toquen les campanes ben dematí, y acudeixen la mitad dels homens del poble que estaran avisats de ante má (per un alguacil) y los demes que vullguen ana voluntaris: no se permet ninguna dona, ni tampoc cap chic sino porte gambeto. Tots preparats y descalsos, lo sacerdot portant lo Sant Cristo que esta dalt al cap del alta majó, com es costum, entone lo Miserere en to baix y al surti de la Iglesia prenen cada hu una caña … que ya s’tenen prevengudes por ordre dels señors del ajuntament …

Cal suposar, doncs, que la celebració d’aquell any també va complir amb els preceptes descrits al document citat a l’article. En tot cas, el corresponsal donava constància de la vestimenta del sacerdot, que duia hàbit talar amb estola morada, i una creu de set pams d’alçada.

En arribar al santuari, relata el cronista, es feia una missa i es tornava al poble immediatament. Allí, les dones, els nens i els avis s’aplegaven a la porta de l’església per rebre als peregrins. La seva arribada es descrivia com a commovedora i solemne, envoltada per un silenci respectuós que només trencava el so de les canyes o bordons dels peregrins quan picaven a terra.

La càrrega ideològica de la crònica, publicada per un diari catòlic, i la voluntat de transmetre la fe dels participants en aquella rogativa queda palesa en les paraules del corresponsal que descriuen l’arribada: La vista de estos peregrinos, en verdad que oprime y conmueve el corazón pues se les ve macilentos, decaídos, cubiertos de sudor y de polvo desde los pies a la cabeza, estando casi en ayunas y después de 6 horas de pesada marcha por sendas escabrosas y muy accidentadas, hombres fornidos en número de más de 400, al parecer insensibles, lloran y hacen llorar al escuchar de sus descoloridos labios el tristísimo canto del Miserere.

Seguint la tradició descrita al manuscrit citat, apenes se veu vindre la profesó se fa un bando per la Autoritat manant que ningú sia osat de anà per los carrés y que tinguen les portes tancades. Segons el cronista, la tradició es seguia complint, i després de rebre als peregrins, tothom es va recollir dins de casa seva, buidant els carrers del poble de tota vida.

L'ermita de Sant Bertomeu el 1922, fotografiada per Josep Salvany

L’ermita de Sant Bartomeu el 1922, fotografiada per Josep Salvany

Al dia següent es va visitar el segon santuari, el de Sant Bartomeu, situat a Camposines. Sembla ser que aquest peregrinatge es feia al matí, tornant de forma immediata al poble per, a la tarda, anar fins a la capella de la Verge de la Misericòrdia. Des de la capella es traslladava la imatge de la Verge a l’església parroquial, on s’havia d’estar durant nou dies. L’article afirma que cada barri del poble era l’encarregat d’un dels dies de la novena, període durant el qual tots els veïns del poble anaven a venerar la imatge de la Verge.

Les llargues jornades de rogatives van finalitzar el 17 de juny, amb una festa eucarística de la qual el cronista no donava cap més detall. En tot cas, per tal de donar sentit a tant sacrifici per la fe, l’autor tancava el seu relat afirmant que el poble va ser recompensat, pocs dies després, amb les pluges implorades a tots els patrons locals.

 David Tormo i Benavent

2 comments to Lo benefici de l’aigua. La Fatarella 1905

  • montse vilanova

    M’ ha agradat molt aquesta història d l’ aigua.

  • RRel

    A Horta de St Joan, també es van fer rogatives per demanar aigua. Desconec l’any i els detalls. A dia d’avui, han quedat les festes. Cada any, l’últim cap de setmana d’abril. Es va al convent de St Salvador en processó per donar gràcies

Leave a Reply to RRel Cancel reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>