Visites al bloc

  • 23.617

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 23 subscriptors

Els trens perduts (3 de 3)

La represa de la Val de Zafán, noves esperances per la Terra Alta

Els projectes ferroviaris per la Terra Alta van estar una dècada adormits després del fracàs de la inclusió de la línia de ferrocarril secundari entre Gandesa i Móra la Nova aturada el 1908.

La qüestió ferroviària va ressorgir la primavera de 1919, quan la premsa tortosina informava de la presència al territori d’un grup d’enginyers d’una important empresa de Madrid, es deia, que treballaven en les feines preliminars per un projecte de tramvia elèctric entre Móra d’Ebre i Sant Carles de la Ràpita.

Cal suposar que aquest nou projecte tampoc va fructificar, donat que després d’aquesta notícia la premsa territorial no recull cap altra informació al respecte.

No és fins un any després, a l’estiu de 1920 que els diaris van tornar a comentar un possible projecte de tren elèctric al territori. Aquest, però, havia d’enllaçar Reus amb Gandesa. Segons el Diario de Tarragona el projecte comptava amb l’aval del diputat del districte de Gandesa, el republicà radical Joan Pich i Pon, que estava organitzant una reunió de tots els ajuntaments interessats pel projecte que s’havia de celebrar al mes d’agost.

Desconeixem si l’esmentada reunió es va arribar a celebrar, però el cert és que, com en anteriors ocasions, el suposat projecte no va passar del seu anunci inicial a la premsa.

Sant Carles de la Ràpita i el seu port havien de ser el punt final de la línia de la Val de Zafán

Sant Carles de la Ràpita i el seu port havien de ser el punt final de la línia de la Val de Zafán

La primavera de 1922, vint-i-cinc anys després de l’aturada de les obres de la línia de la Val de Zafán, la premsa tortosina donava compte d’una proposta presentada al Congrés dels Diputats per Joan Caballé, que tornava a ser el diputat del districte de Gandesa. La proposta pretenia que s’aprovés la fusió de les línies de la Val de Zafán a Santa Carles de la Ràpita i de la Val de Zafàn a Tarragona en una de sola. El nou traçat proposat havia d’enllaçar Ariza amb Tarragona.

L’anunci va desfermar la reacció de les autoritats dels territoris afectats per la línia Val de Zafán a Sant Carles de la Ràpita, davant l’amenaça de la seva supressió. Entre el maig i l’agost de 1922 la premsa tortosina es va fer ressò de les resistències del territori a perdre un projecte que anhelaven des de ja feia seixanta anys.

Les seves queixes i contrapropostes per garantir l’execució de la línia que havia d’enllaçar la costa ebrenca amb l’Aragó no van tenir èxit. El 18 d’agost la premsa informava de la publicació a La Gaceta, el butlletí oficial de l’Estat, d’una llei que autoritzava la redacció dels projectes per enllaçar per ferrocarril Gandesa amb Tarragona, passant per Mont-roig i Reus, i Alcanyís amb Daroca, passant per Ariza. El finançament per aquests nous projectes s’havia de fer amb els fons pressupostats per finançar els replantejos i variants de la línia de la Val de Zafán.

Aparentment, doncs, Tortosa perdia el seu enllaç directe amb l’Aragó, i Gandesa i la seva comarca obtenia la seva sortida al mar i al mercat per Tarragona. En realitat, però, tot i el catastrofisme expressat per la premsa tortosina la mesura aprovada pel Congrés no va posar fi al projecte de la Val de Zafán.

El projecte aprovat l’agost de 1922 no es va executar, però, de forma immediata. L’11 de maig de 1924 els ajuntaments del districte de Gandesa, que patia una greu crisi econòmica i laboral a causa de la sequera, es van reunir per consensuar un seguit de demandes a l’Estat i la Mancomunitat per crear llocs de treball al territori. L’eix de les seves peticions eren la subhasta de diversos obres públiques projectades, entre les quals s’incloïa el ramal que havia d’enllaçar la Val de Zafán amb el MZA (Companyia de Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant) entre Gandesa i Móra d’Ebre.

La delicada situació econòmica del territori no va ser suficient per provocar l’inici de les obres d’aquesta línia. De fet, un any després, el maig de 1925, la premsa donava compte de la petició elevada des de l’ajuntament de Tarragona al subsecretari de Foment per tal que es donés prioritat a aquest ramal. La petició tampoc va ser escoltada, tal i com ho demostra que el novembre d’aquell any les autoritats del territori tornessin a reclamar l’inici d’aquestes obres com a mesura per alleujar la dramàtica situació econòmica de la comarca a causa de la sequera que ja feia tres anys que durava.

És possible que la causa dels endarreriments en l’execució d’aquesta petita línia, de només 25 quilòmetres, fossin les pressions exercides des de Tortosa per impulsar l’enllaç entre la capital ebrenca i Lleida per, des d’allí, poder dur els seus productes fins a la frontera francesa. La campanya per aconseguir-ho es va fer pública a la premsa l’abril de 1925 i les pressions per fer-la realitat es van intensificar el gener de 1926.

L'estació de Bot, tot i el seu paper durant la batalla de l'Ebre, no va entrar en funcionament fins després de la Guerra Civil

L’estació de Bot, tot i el seu paper durant la batalla de l’Ebre, no va entrar en funcionament fins després de la Guerra Civil

La proposta tortosina no excloïa el ramal de Gandesa a Móra d’Ebre, però prioritzava l’execució de la línia de la Val de Zafán, imprescindible per poder arribar fins a Lleida. Sense la línia principal, el ramal secundari no tenia gaire sentit; com tampoc ho tenia l’execució de l’enllaç entre Bot i Gandesa, donat que el replanteig del projecte de la Val de Zafán no contemplava el seu pas per la capital comarcal.

La campanya promoguda des de Tortosa prioritzava aquest enllaç que, segons la premsa, va començar a prendre cos l’abril de 1926, quan el ministeri de Foment va aprovar el pressupost per executar el replanteig de la variant de Bot a Gandesa. Les notícies publicades afirmaven que l’estudi es faria en diversos trams i la subhasta de les obres es faria de forma immediata. Aquests estudis, però, no van començar fins al setembre de 1927, i un any després l’alcalde de Gandesa es tornava a adreçar al ministeri per demanar l’execució d’aquell ramal.

Tres anys després de l’aprovació dels pressupostos per fer l’estudi del ramal que havia d’enllaçar Bot amb Gandesa, el febrer de 1929, l’alcalde de la capital comarcal va tornar a reclamar l’execució de l’obra. Les seves peticions tampoc van ser ateses.

La darrera reclamació documentada és del març de 1934. El reclamant era Joan Caballé, que havia estat diputat del districte de Gandesa en diverses ocasions, i demanava al ministre d’Obres Públiques que, paral·lelament a l’execució de les obres de la Val de Zafán, es duguessin a terme les del ramal de Bot a Gandesa i de al línia d’enllaç entre Gandesa i Móra d’Ebre, passant per Corbera.

David Tormo i Benavent

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>