«

»

set. 26

Els trens perduts (2 de 3)

El segon pla de ferrocarrils secundaris

La voluntat del territori per dotar-se de ferrocarril per no quedar al marge dels mercats després de l’ensulsiada del projecte de 1888, es va posar de manifest l’estiu de 1902.

El 16 d’agost el diari tortosí La Verdad informava d’un projecte per construir un ferrocarril, descrit com econòmic, entre Gandesa i Móra d’Ebre. L’objectiu era facilitar l’exportació dels productes de la comarca i també dels del Baix Aragó, per la línia del directe Barcelona-Madrid. La notícia afirmava que es tractava d’una iniciativa privada, sense cap suport de les administracions públiques.

Vista general de Corbera d'Ebre abans de la Guerra Civil

Vista general de Corbera d’Ebre abans de la Guerra Civil

El projecte no va prosperar, però possiblement va ajudar a ressuscitar els projectes primigenis de la Diputació de Tarragona. Dos anys després, el 8 de setembre de 1904, el Butlletí Oficial de la Província publicava una proposta de Pla de ferrocarrils secundaris que havia confeccionat la Jefatura de Obras Públicas de la Diputació. El pla incloïa tres línies de ferrocarrils secundaris, una de Tarragona a Artesa de Segre, una altra de Garcia a Tarragona i una tercera que havia d’enllaçar Gandesa amb l’estació de Móra la Nova, passant per Corbera d’Ebre. L’extensió d’aquesta darrera línia havia de ser de 25 quilòmetres.

Aquesta tercera línia va topar amb l’oposició d’una part del territori, concretament de Tortosa, que quedava exclosa de les línies projectades. El 27 de setembre la premsa d’aquella ciutat recollia les queixes de la Cambra Agrària de Tortosa, plantejades en relació a l’escassa viabilitat del projecte donat que es tractava d’una àrea poc poblada i, a més, només seria efectiu si es construïa un pont sobre l’Ebre. En aquest sentit apuntaven que la construcció del pont seria molt més cara que la de la pròpia línia fèrria.

Com alternativa a la proposta provincial es proposava un altre traçat, que havia d’enllaçar Roquetes amb Flix, passant per diverses poblacions de la Terra Alta, i que permetria enllaçar les línies de Tarragona-València i de Barcelona-Madrid. Una proposta que consideraven molt més adient per al desenvolupament econòmic del conjunt del territori i que no necessitava de cap nou pont sobre l’Ebre.

Per tal de pressionar en aquest sentit, al novembre l’ajuntament tortosí va remetre el seu projecte al ministeri. En la seva defensa s’argumentava una millor vertebració del territori, facilitant, a més de l’exportació dels productes agraris, la dels productes refractaris de les mines del Pinell de Brai i del guix i la calç de Benifallet. La seva proposta, doncs, havia de dinamitzar l’economia de dos districtes, el de Tortosa i el de Gandesa.

El projecte tortosí preveia una línia de 50 quilòmetres que aniria de Tortosa a Xerta per arribar fins Prat de Comte seguint la riba del Canaleta i, des d’allí, arribar a Flix passant per Bot i Gandesa.

En el seu escrit, l’alcalde de la capital ebrenca, Antonio de Ramon, assegurava que amb el pressupost del projecte de la Diputació, que entenia incloïa el pont de Móra d’Ebre, es podia fer tota la línia del Roquetes-Flix.

Estació de Flix, a prop de la fàbrica de la Societat Electroquímica

Estació de Flix, a prop de la fàbrica de la Societat Electroquímica

Cal suposar que, finalment, cap de les dues propostes va acabar prosperant. Si més no, així es pot interpretar a partir d’una notícia apareguda a la premsa tarragonina. El desembre de 1906 el Diario del Comercio informava de l’adquisició d’un salt d’aigua prop de Casp per part de la Societat Electroquímica de Flix. L’objectiu d’aquella operació econòmica era poder abastir d’energia elèctrica els pobles veïns i, més endavant, alimentar un ferrocarril elèctric entre Casp i Móra d’Ebre, que havia de passar per Batea, Gandesa i Corbera, segons el rotatiu. Sembla ser que es tractava d’una iniciativa privada, posant de manifest el fracàs del projecte provincial de 1904.

És possible que les discrepàncies entre les autoritats provincials i l’ajuntament de Tortosa acabessin per excloure el projecte de Gandesa del pla de ferrocarrils secundaris. Així ho indicaria el fet que l’estiu de 1908, quatre anys després de la presentació del pla, la premsa tortosina informés de les gestions del nou diputat del districte de Gandesa, el republicà Joan Caballé, davant el ministre de Foment per tal d’incloure la línia Gandesa-Móra d’Ebre al pla de ferrocarrils secundaris i també per aconseguir la dotació pressupostària per la construcció del pont entre Móra d’Ebre i Móra la Nova.

Els mitjans també van donar compte de les gestions del diputat entre possibles inversors privats, informant de la seva visita al territori acompanyat de dos banquers francesos.

Malauradament, per segon cop, el projecte d’enllaçar Gandesa amb el node ferroviari de Móra la Nova no va reeixir. El territori continuava exclòs de la xarxa ferroviària, amb la línia de la Val de Zafán aturada des de 1897 i sense cap projecte sòlid a la vista.

David Tormo i Benavent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>