Visites al bloc

  • 22.945

Subscripcions

Introduïu el vostre mail per rebre-hi notificacions d'entrades noves

Uneix altres 23 subscriptors

Les eleccions municipals durant la II República a la Terra Alta (2 de 2)

Gandesa

En el conjunt de la comarca hi ha dues poblacions de les que no hem localitzat les dades electorals al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya. Un és Gandesa, i l’altre la Pobla de Massaluca. Mentre que d’aquest últim no en sabem res, del primer en tenim notícies gràcies a la premsa. Continue reading Les eleccions municipals durant la II República a la Terra Alta (2 de 2)

Les eleccions municipals durant la II República a la Terra Alta (1 de 2)

L’adveniment de la República va arribar de la mà d’unes eleccions municipals, les celebrades el 12 d’abril de 1931. Aquelles, però, van ser unes eleccions convocades pel darrer govern monàrquic, l’anomenada dictablanda, encapçalat per l’almirall Aznar. Durant els cinc anys en que la República es va desenvolupar en un marc democràtic, a Catalunya només es van celebrar unes eleccions municipals, les de gener de 1934. Continue reading Les eleccions municipals durant la II República a la Terra Alta (1 de 2)

El Centro Unión Republicana de Batea (3 de 3)

Els Fets d’Octubre i la Guerra Civil

Els efectes involucionistes sobre la política reformista dels primers anys de la República soferts durant l’anomenat Bienni Negre van provocar tensions socials i polítiques arreu del país. Batea no es va deslliurar d’aquell clima, si més no, així ho apunten dues de les informacions que hem pogut documentar. Continue reading El Centro Unión Republicana de Batea (3 de 3)

El Centro Unión Republicana de Batea (2 de 3)

Els primers anys

Malauradament, ni la premsa ni la documentació que es conserva a l’Arxiu Històric Provincial, ens aporta gaire informació més sobre els primers anys de vida de l’entitat. A l’arxiu només es conserven les actes que, en teoria, s’havien d’enviar anualment per notificant els canvis de junta i els balanços econòmics. Diem en teoria per què, tot i que és possible que part d’aquesta documentació s’hagi perdut, només es conserven algunes d’aquestes actes. És així com coneixem als integrants d’algunes de les Juntes Directives. Continue reading El Centro Unión Republicana de Batea (2 de 3)

El Centro Unión Republicana de Batea (1918-1936) (1 de 3)

L’ensulsiada de la Primera República va provocar, també a les nostres terres, un retorcés del republicanisme. No va ser fins a les primeries del segle XX que aquest moviment polític va tornar a ser protagonista al territori, especialment a partir de l’any 1907, amb la victòria del candidat republicà de la Solidaritat Catalana al districte de Gandesa, en Joan Caballé i Goyeneche. Continue reading El Centro Unión Republicana de Batea (1918-1936) (1 de 3)

Gandesa cap el 1842, segons el Diccionari de Pascual Madoz

El 1846 va començar la publicació del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, una obra de setze volums impulsada per Pascual Madoz i que es va allargar fins el 1850. L’obra proporciona informació sobre totes les poblacions que formaven part del regne d’Espanya. Continue reading Gandesa cap el 1842, segons el Diccionari de Pascual Madoz

1889 Horta de Sant Joan a través el padró municipal (2 de 2)

Activitat econòmica

Pel que respecta a les dades que aporta el padró per a l’anàlisi de l’activitat econòmica local, primer cal escatir als infants dels adults. Seguint el paràmetres de l’època, els primers serien els compresos entre els 0 i els 9 anys, és a dir 584 nois i noies. Així doncs, la població adulta del padró de 1889 seria de 1.737 persones, de les quals 883 eren homes i 854 dones. Continue reading 1889 Horta de Sant Joan a través el padró municipal (2 de 2)

1889 Horta de Sant Joan a través el padró municipal (1 de 2)

La voluntat dels governants per conèixer el nombre de persones i poblacions sobre les que estenien el seu poder és remunta, com a mínim, al 3000 aC amb la civilització babilònica. A casa nostra ens podem remuntar als fogatges medievals, als que van succeir els primers censos reials al s. XVIII. Continue reading 1889 Horta de Sant Joan a través el padró municipal (1 de 2)

Notes sobre la Tercera guerra carlina a la Terra Alta

La revolució de setembre de 1868 i l’exili d’Isabel II va tenir efectes contradictoris entre el carlisme. D’una banda el triomf de la revolució, de tall liberal progressista, era una amenaça contra al catolicisme que impregnava l’ideari carlí, que va veure com esdevenia un referent per molts dels que rebutjaven el progressisme, incrementant el seu suport social al país. Continue reading Notes sobre la Tercera guerra carlina a la Terra Alta

Caseres, Corbera i la Fatarella cap el 1842, segons el Diccionari de Pascual Madoz

El 1846 va començar la publicació del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, una obra de setze volums impulsada per Pascual Madoz i que es va allargar fins el 1850. L’obra proporciona informació sobre totes les poblacions que formaven part del regne d’Espanya. Continue reading Caseres, Corbera i la Fatarella cap el 1842, segons el Diccionari de Pascual Madoz