set. 08

Els Voluntaris de la Llibertat i el carlisme al districte de Gandesa durant el Sexenni (1868-1872)

El 18 de setembre de 1868 el general Prim i l’almirall Topete iniciaven a Cadis un alçament militar que desembocaria en la Revolució de Setembre, la Gloriosa, que donaria peu al Sexenni Democràtic. A pobles i ciutats, centenars d’homes es van llençar al carrer per reclamar  transformés la societat, nodrint milícies populars armades que van ser conegudes com els Voluntaris de la Llibertat. Llegeix la resta de l’entrada »

ag. 11

Batea i Bot cap el 1842, segons el Diccionari de Pascual Madoz

El 1846 va començar la publicació del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, una obra de setze volums impulsada per Pascual Madoz i que es va allargar fins el 1850. L’obra proporciona informació sobre totes les poblacions que formaven part del regne d’Espanya. Llegeix la resta de l’entrada »

jul. 28

L’assassinat de Rosa Serres Figueres (2 de 2)

Un assassinat per tapar-ne un altre

L’afició de Domènec Suñé Gironès, el Tou, a la fatxenderia, explicant a tots aquells que el volien escoltar que havia participat en un assassinat molt important i que, de fet, podia matar qui volgués perquè gaudia de la protecció d’un home de molta importància al partit, va acabar costant-li la vida. Llegeix la resta de l’entrada »

jul. 14

L’assassinat de Rosa Serres Figueres (1 de 2)

L’1 de desembre de 1885 la tràgica notícia de l’assassinat de Rosa Serres Figueres va sacsejar la societat gandesana i terraltina. La víctima era l’esposa de l’advocat i diputat provincial Tomàs Valls Vaquer i fou comès a plena llum del dia, en un camí i mentre anava acompanyada de dues amigues. Llegeix la resta de l’entrada »

juny 30

Arnes cap el 1842, segons el Diccionari de Pascual Madoz

El 1846 va començar la publicació del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, una obra de setze volums impulsada per Pascual Madoz i que es va allargar fins el 1850. L’obra proporciona informació sobre totes les poblacions que formaven part del regne d’Espanya. Llegeix la resta de l’entrada »

juny 16

El Club Esportiu Gandesa (1930-1936) (2 de 2)

El novembre de 1931 el club feia una nova passa endavant en la seva evolució i consolidació participant al Campionat Provincial de la temporada 1931-1932. Ho feia en l’anomenat grup de Gandesa, possiblement en referència a l’encara vigent partit judicial de Gandesa – la divisió comarcal no s’aprovaria fins el 1936 – on havien de jugar quatre equips: el JD Flix, el JD Miravet, el Bon Humor del Pinell i CE Gandesa. Llegeix la resta de l’entrada »

juny 02

El Club Esportiu Gandesa (1930-1936) (1 de 2)

Les primeres notícies sobre un equip de futbol a Gandesa són de setembre de 1922 quan El Llamp informava de la victòria del SC Gandesa sobre el CD Móra d’Ebre en la disputa de la copa Ciutat de Gandesa. Possiblement es tractés de l’equip vinculat al Casal Gandesà, que en aquell dia va alinear a Prades a la porteria; R. Valls, S. Valls i Fontanet a la defensa; Álvarez, Llebaria i Monner al mig camp i Borràs, Alcoverro, Senabre i Pascual a la davantera. Llegeix la resta de l’entrada »

maig 19

Regiones Devastadas: Notes sobre l’actuació a Corbera d’Ebre

Els estralls que la Guerra Civil va provocar arreu de l’estat van dur al govern de Burgos a crear la Dirección General de Regiones Devastadas el gener de 1938, quan el conflicte encara no havia acabat. L’objectiu era actuar allà on la guerra havia fet més mal i el front de l’Ebre va ser un dels territoris triats, establint a Tortosa l’oficina que havia de gestionar la reconstrucció del territori. Llegeix la resta de l’entrada »

maig 05

La guerra dels Set Anys a la Terra Alta (1833-1840) (2 de 2)

Els setges de Gandesa

Amb l’evacuació de les seves poblacions d’origen, les milícies locals van ser reorganitzades formant el 1r Batalló Lleuger de Gandesa, enquadrades en set companyies que agrupaven als voluntaris dels pobles. Quatre d’elles van ser destinades a la defensa de Gandesa. En total sumaven uns 500 voluntaris comandats per Gaietà Arrea, el jutge de Primera Instància del jutjat de Gandesa, amb la col·laboració dels capitans Tomàs Tarragó, de Vilalba dels Arcs, Pau Figueras, de Batea, i Ciril Franquet, d’Aldover i escrivent de la baronessa de Purroy. Llegeix la resta de l’entrada »

abr. 21

La guerra dels Set Anys a la Terra Alta (1833-1840) (1 de 2)

El març de 1830 Ferran VII promulgava la Pragmàtica Sanció, aprovada gairebé quaranta anys abans pel seu pare Carles IV. Aquesta mesura en derogava una d’anterior per la qual les dones no podien accedir al tron. Així, doncs, Ferran VII restablia la llei castellana recollida al segle XIII a las Partidas, que preveia que una dona assolís la corona quan no hi havia germans barons. Llegeix la resta de l’entrada »

Entrades anteriors «