Home » Posts tagged 'Universitat de Barcelona'

Tag Archives: Universitat de Barcelona

Jornades de portes obertes al DO Vinífera

Aquest diumenge dia 17, en el marc de la tercera edició del mercat al carrer (Street Market) d’Avinyonet del #Penedès, s’obriran les portes del Centre d’Interpretació del jaciment ibèric de la Font de la Canya. L’exposició permanent porta el títol de DO Vínifera. Tracta principalment sobre la història d’aquest centre de mercaderies i l’arqueologia de la vinya i el vi. Més de 150 peces arqueològiques exposades per primera vegada al públic.

El Centre estarà obert de les 10:00 a les 14:00 ininterrompudament perquè tothom qui vulgui pugui visitar-lo i veure el resultat de les tres fases d’execució que s’hi han dut a terme durant els anys 2015, 2016 i 2017 i que han estat produïdes per l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès amb el suport de la Generalitat de Catalunya, Fons europeus (FEDER) i la Diputació de Barcelona. Les dues últimes fases han estat encarregades a la Cooperativa Arqueovitis que és qui també en farà les visites guiades a partir del gener del proper 2018.

A més de l’horari d’obertura, a les 11:00 i a les 13:00 es duran a terme dues visites guiades per a qui vulgui saber una mica més de l’origen del vi al Penedès i dels tresors que amaga el Jaciment de la Font de la Canya, molts dels quals els podem trobar en aquest centre. Les visites seran dirigides per la Cooperativa Arqueovitis.

Diumenge, 17 desembre de 2017
De 10:00 a 14:00
c/ Carme, 1 bis Avinyó Nou
08793
Avinyonet del Penedès
Servei de cultura, joventut i turisme
Local social municipal d’Avinyó Nou
93 897 00 00 ext 4

 

 

Excavació arqueològica a la Font de la Canya

Avui dilluns dia 9 s’han iniciat les tasques d’excavació arqueològica a la Font de la Canya, que s’allargaran fins el dia 20 d’octubre. Un dels objectius és finalitzar l’excavació arqueològica de la zona 1, on es troben els recintes del segle III aC, per integrar-los a l’itinerari de visita del jaciment.

Un altre objectiu és preparar la zona 2, on se situen els recintes més antics del segle VII aC, de cara al següent període quadriennal d’excavacions arqueològiques entre el 2018 i 2021. Per procedir a la seva futura excavació, enguany es continuen els treballs d’extracció del sediment aportat als anys 70 del segle passat, amb l’ajuda de maquinària. L’excavació d’aquestes cases permetrà, en un futur pròxim, conèixer de primera mà com vivia i s’organitzava la primera comunitat de vitivinicultors del Penedès.

Un cop finalitzats els treballs d’excavació, la major part dels esforços s’invertiran en els treballs de laboratori de neteja, siglat, classificació, inventari, dibuix i fotografia de materials ceràmics, però també lítics com els molins fariners.

La Font de la Canya participa a la Ruta dels Ibers que organitza el Museu d’Arqueologia de Catalunya per aquest proper cap de setmana. Dissabte 14 d’octubre a les 11h s’oferirà una visita a la Font de la Canya per conèixer les darreres troballes de les excavacions arqueològiques i un tast de vins al mateix jaciment. Activitat gratuïta. No cal inscripció.

La recerca a la Font de la Canya és possible gràcies a les subvencions del Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès i la Diputació de Barcelona. Així mateix, compta amb el suport de la cooperativa ArqueoVitis, l’empresa Mon Iber Rocs i la Finca la Gramanosa.

Un àpat després d’enterrar a un noi?

La Sitja 204 de la Font de la Canya va posar al descobert la deposició primària d’un individu jove (10-11 anys) possiblement de sexe masculí (l’estudi antropològic va ser dut a terme per l’arqueòloga Marta Merino). És aquesta la raó que ens hem de preguntar si les restes faunístiques van ser processades d’alguna manera especial.

L’estudi de la fauna ha permès conèixer que l’espectre faunístic segueix la representació habitual en aquesta cronologia i en aquest jaciment, dominada per la tríada domèstica (bous, ovelles, cabres i porcs). L’absència d’elements esquelètics sencers i en connexió anatòmica, llevat el tronc d’un caprí (ovella o cabra) fa pensar que les restes òssies recuperades són el rebuig de pràctiques alimentàries; i en cap cas, van ser tenir el mateix tractament que la inhumació de la mateixa sitja. De fet, així ho evidencia el fet que més d’una quarta part dels ossos hagin estat bullits. Cal destacar que en bous i porcs destaquen els elements pertanyents al cap.

Gràcies a aquest estudi hem pogut saber també que els ossos d’origen animal va ser llençats després de la deposició de l’individu, possiblement com a conseqüència d’un àpat que hauria tingut lloc després d’inhumar al jove. Aquesta dada pot venir confirmada pel fet que les restes òssies de mamífers es van localitzar just al nivell superior de la inhumació, i per la pràctica absència de mossegades per part de carnívors o altres agents.

A la recerca d’allò que no es veu

A la campanya arqueològica del mes de maig del 2016, hem realitzat una neteja de sediments paral·lela als treballs d’excavació. Amb la qual, recuperem petits fragments ceràmics, metàl·lics, ossis i lítics que durant l’excavació passen desapercebuts per la seva petita mida. Per recuperar aquestes restes hem utilitzat el sistema de flotació, en el qual una cuba s’omple d’aigua i es col·loca una malla a l’interior. En aquesta cuba s’introdueixen les terres extretes de l’excavació, descendent al fons tota la terra menor a 1 mm de diàmetre. A la malla queden les restes majors a 1 mm, de les quals separem les restes amb un interès arqueològic. Al col·locar les terres en aigua, les restes orgàniques floten. Per poder recuperar-les, apliquem una corrent d’aigua contínua a la cuba on trobem les terres, i a la sortida d’aquesta aigua col·loquem una columna de garbells on queden les restes orgàniques, principalment carbons i llavors. Ambdues són molt útils per realitzar estudis sobre l’agricultura i l’alimentació dels habitants del Turó Font de la Canya en antiguitat. És gràcies a aquests tipus de restes que s’ha pogut documentar els primers indicis de cultiu de raïm i elaboració de vi a Catalunya. Aquests treballs s’han pogut realitzar gràcies a les infraestructures disponibles a Sant Pere d’Avinyó, on comptem amb una zona preparada per fer aquestes feines.

Durant la campanya s’han pogut tractar per aquest mètode un gran volum de terres, gairebé 2000 litres. Gràcies a aquest treball hem pogut recuperar un gran nombre de restes ceràmiques, metàl·liques, òssies i lítiques, a més de nombroses llavors de cereals, que ens aporten informació sobre les activitats econòmiques i comercials que s’efectuaven al jaciment.

 

La restauració arqueològica

Enguany, durant la campanya d’excavacions al Turó Font de la Canya, s’ha comptat amb la presència continua in situ de l’arqueòloga i restauradora de l’equip, Mireia Sabaté, per anar intervenint, quan calia, sobre les peces que s’anaven descobrint i recuperant. Un treball valuós per la seva conservació un cop emergeixen del subsòl.

Per a qualsevol peça, ja sigui ceràmica, os o metall, sortir de sota terra és un trauma. Hem de tenir en compte que durant centenars o milers d’anys aquests materials s’han conservat en un tipus d’ambient, tant a nivell d’humitat, temperatura, exposició al sol, a la contaminació i a l’acidesa del seu entorn i s’hi ha adaptat. És per això que, un cop es recupera un material, cal tractar-lo amb les mesures de prevenció que calgui per a què pateixi els mínims canvis possibles i que la seva adaptació al nou medi que tindrà (laboratoris, museus, magatzems, etc.) siguin el més progressius i estables possibles.

Cada peça és única i per això cal adaptar cada tractament de neteja, embalatge, sistema d’emmagatzematge i intervenció de restauració a cada objecte i material. I poder-ho fer com abans millor un cop trets del subsòl, ens garanteix menys degradacions, la necessitat de menys intervencions i una vida més llarga de cada peça.

Descarrega’t la Guia de la Font de la Canya

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos i rebre notificacions

Categories

%d bloggers like this: