Home » Posts tagged 'penedès'

Tag Archives: penedès

Un àpat després d’enterrar a un noi?

La Sitja 204 de la Font de la Canya va posar al descobert la deposició primària d’un individu jove (10-11 anys) possiblement de sexe masculí (l’estudi antropològic va ser dut a terme per l’arqueòloga Marta Merino). És aquesta la raó que ens hem de preguntar si les restes faunístiques van ser processades d’alguna manera especial.

L’estudi de la fauna ha permès conèixer que l’espectre faunístic segueix la representació habitual en aquesta cronologia i en aquest jaciment, dominada per la tríada domèstica (bous, ovelles, cabres i porcs). L’absència d’elements esquelètics sencers i en connexió anatòmica, llevat el tronc d’un caprí (ovella o cabra) fa pensar que les restes òssies recuperades són el rebuig de pràctiques alimentàries; i en cap cas, van ser tenir el mateix tractament que la inhumació de la mateixa sitja. De fet, així ho evidencia el fet que més d’una quarta part dels ossos hagin estat bullits. Cal destacar que en bous i porcs destaquen els elements pertanyents al cap.

Gràcies a aquest estudi hem pogut saber també que els ossos d’origen animal va ser llençats després de la deposició de l’individu, possiblement com a conseqüència d’un àpat que hauria tingut lloc després d’inhumar al jove. Aquesta dada pot venir confirmada pel fet que les restes òssies de mamífers es van localitzar just al nivell superior de la inhumació, i per la pràctica absència de mossegades per part de carnívors o altres agents.

Recerca arqueològica a la tardor de 2017

Aquest any 2017 es tanca el cicle quadriennal 2014-2017 dels projectes de recerca i les subvencions que atorga el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya mitjançant la Universitat de Barcelona a les excavacions a la Font de la Canya. Per aquesta raó principal, enguany, l’activitat de recerca estarà més centrada en els laboratoris que no pas en el treball de camp.

Durant els mesos d’hivern s’ha continuat amb les tasques de laboratori i de processament de dades de les excavacions realitzades els darrers anys. Paral·lelament s’han fet diverses conferències de la Font de la Canya en diversos congressos i seminaris, focalitzant els aspectes d’enomarketing i enoturisme.

Durant el mes d’octubre es procedirà a finalitzar l’excavació arqueològica de la zona 1 o espais de magatzem del segle III aC i procedir a la seva adequació a la visita i l’itinerari del jaciment. També s’extraurà el màxim de terra possible de la zona sud del jaciment, amb l’ajuda de retroexcavadores i remolcs, on se situa la zona d’hàbitat de la primera edat del ferro. L’objectiu es preparar aquesta zona de cara al següent període quadriennal d’excavacions arqueològiques entre els anys 2018 i 2021 i conèixer de primera mà com vivia i s’organitzava la primera comunitat de viticultors del Penedès.

Paral·lelament, la major part dels esforços, com dèiem, s’invertiran en els treballs de laboratori de neteja, siglat, classificació, inventari, dibuix i fotografia de materials ceràmics, però també lítics, metàl·lics, així com la continuació de tasques relacionades amb les analítiques, com els estudis de llavors i fruits, de carbons de fusta i, altres de noves, com els estudis del pol·len fòssil i dels residus que es poden identificar a dins dels recipients arqueològics.

Finalment, la notícia més rellevant de l’activitat de la Font de la Canya d’enguany és, juntament amb la presentació del conte infantil La Kesse i el Kosse a la Font de la Canya dels autors Georgina Castells i Sergi Segura, la imminent inauguració i obertura al públic del Centre d’interpretació de la Font de la Canya: DO Vinifera.

Un Centre d’interpretació que contindrà, probablement, la col·lecció arqueològica sobre la cultura ibèrica més important del Penedès, amb unes 160 peces exposades. Un petit museu, que esperem serveixi per donar a conèixer la cultura dels nostres avantpassats i esdevingui un revulsiu per dinamitzar i potenciar els aspectes relacionats amb la cultura, la identitat, el patrimoni, l’enoturisme i l’economia de proximitat.

La Font de la Canya obre per setmana santa

Durant el cap de setmana de setmana santa la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès obre les seves portes per ampliar l’oferta sobre el patrimoni arqueològic i cultural del Penedès. Les visites, comentades per l’equip d’arqueologia, comencen al matí (11h) i a la tarda (17h), a excepció de diumenge que l’horari és només de matí.

El lloc de trobada és a la rectoria de Sant Pere d’Avinyó, que esdevé la zona de recepció de visitants, zona de serveis, àrea de tallers i on es troben els laboratoris d’arqueologia, que es podran conèixer durant la visita comentada.

La cooperativa d’arqueologia ArqueoVitis sccl gestiona les activitats en aquest jaciment d’època ibèrica, considerat per la recerca científica l’origen del vinya i el vi en aquest territori. Aquest mes d’abril la Font de la Canya i la cooperativa ArqueoVitis tenen programades diverses activitats:

-Divendres dia 21 d’abril: Presentació del conte il·lustrat La Kesse i el Kosse a la Font de la Canya, dels autors Georgina Castells i Sergi Segura. Serà presentat a Vilafranca del Penedès, a la seu de l’Institut d’Estudis Penedesencs, de la mà de l’arqueòleg convidat Xavier Esteve.

-Divendres dia 21 d’abril: Participació de la Font de la Canya amb la ponència: Descobrint la història per construir nous relats, dins el Seminari d’enoturisme de referència a Catalunya: Vívid enoConference, que tindrà lloc al Silken Park Hotel San Jorge de Calonge-Sant Antoni (Baix Empordà). Més informació i venda d’entrades a enoMarketing.cat.

-Diumenge dia 23 d’abril: Venda de llibres de la Font de la Canya (la guia i el conte) al centre històric de Vilafranca del Penedès i al Winefest de la mostra Microvi d’Avinyonet del Penedès.

-Dissabte dia 29 d’abril: Vista comentada i tast de vins en àmfores a la Font de la Canya en el marc de la mostra Microvi d’Avinyonet del Penedès. La visita serà conduïda per l’arqueòleg Dani López i tindrà com a eix principal les àmfores trobades a la Font de la Canya. Es tastaran sis vins dels cellers Porcellànic, Loxarel, Parés Baltà i Vital (del ceramista Joan Carles Llarch). Més informació i venda d’entrades a EnoturismePenedes.cat.

Durant el mes d’abril es donaran a conèixer noves activitats i nous horaris d’apertura. Les excavacions arqueològiques en aquest emblemàtic jaciment penedesenc es durant a terme durant el mes d’octubre de 2017.

Arqueologia de la mort

A la campanya arqueològica del present any, es va documentar el segon enterrament a la Font de la Canya. L’excavació i documentació del qual va anar a càrrec de la Marta Merino, l’antropòloga del projecte!

Aquest enterrament es va registrar a l’interior d’una sitja envoltat per una gran quantitat de tovots i molt material orgànic (llavors i carbons). El cos es trobava col·locat amb cura a un dels laterals i cobert parcialment per diversos tovots.

Pel que fa al propi cos sabem que es tractava d’una persona de sexe masculí d’entre 8 i 9 anys i pels seus ossos llargs (húmer, cúbit, radi, fèmur, tíbia i peroné) i que mesurava al voltant de 1,38 cm d’alçada.

A través de l’estudi, que actualment s’està cursant, comencem a conèixer altres dades com, per exemple, que patia anèmia (falta de ferro) i que en un moment de la seva vida va patir malnutrició, malalties que deixen diferents marques en els ossos i a les dents.

A mesura que avanci l’estudi antropològic es podran anar desvetllant més dades sobre aquest nen que va habitar Font de la Canya durant el període conegut com primera edat del ferro i que avarca aproximadament els segles VII-VI aC.

A la recerca d’allò que no es veu

A la campanya arqueològica del mes de maig del 2016, hem realitzat una neteja de sediments paral·lela als treballs d’excavació. Amb la qual, recuperem petits fragments ceràmics, metàl·lics, ossis i lítics que durant l’excavació passen desapercebuts per la seva petita mida. Per recuperar aquestes restes hem utilitzat el sistema de flotació, en el qual una cuba s’omple d’aigua i es col·loca una malla a l’interior. En aquesta cuba s’introdueixen les terres extretes de l’excavació, descendent al fons tota la terra menor a 1 mm de diàmetre. A la malla queden les restes majors a 1 mm, de les quals separem les restes amb un interès arqueològic. Al col·locar les terres en aigua, les restes orgàniques floten. Per poder recuperar-les, apliquem una corrent d’aigua contínua a la cuba on trobem les terres, i a la sortida d’aquesta aigua col·loquem una columna de garbells on queden les restes orgàniques, principalment carbons i llavors. Ambdues són molt útils per realitzar estudis sobre l’agricultura i l’alimentació dels habitants del Turó Font de la Canya en antiguitat. És gràcies a aquests tipus de restes que s’ha pogut documentar els primers indicis de cultiu de raïm i elaboració de vi a Catalunya. Aquests treballs s’han pogut realitzar gràcies a les infraestructures disponibles a Sant Pere d’Avinyó, on comptem amb una zona preparada per fer aquestes feines.

Durant la campanya s’han pogut tractar per aquest mètode un gran volum de terres, gairebé 2000 litres. Gràcies a aquest treball hem pogut recuperar un gran nombre de restes ceràmiques, metàl·liques, òssies i lítiques, a més de nombroses llavors de cereals, que ens aporten informació sobre les activitats econòmiques i comercials que s’efectuaven al jaciment.

 

Descarrega’t la Guia de la Font de la Canya

Instagram

Sorry:

- invalid media id
- Instagram feed not found.

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos i rebre notificacions

Categories

%d bloggers like this: