Home » El jaciment

El jaciment

El jaciment protohistòric de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès, Barcelona) va ser descobert per l’arqueòleg veí d’Avinyonet Xavier Esteve, quan l’any 1997 el cim d’aquesta elevació és completament desbrossat, rebaixat i anivellat amb maquinària pesant per tal d’aconseguir una superfície planera, idònia per a la verema mecanitzada de la vinya.

Planta arqueològica i vistes aèries
Planta arqueològica i vistes aèries

Els anys 1998 i 1999 el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya promou dues intervencions d’urgència en el jaciment per tal d’avaluar la naturalesa de les restes posades posat al descobert, així com excavar algunes estructures afectades per actuacions d’excavadors clandestins. L’any 1998, mitjançant l’arqueòleg Joan Garcia, es va dur a terme treballs de prospecció i excavació orientats a valorar la quantitat d’estructures existents i la potència estratigràfica mitja. Es va realitzar una planta arqueològica on s’ubicaren els indicis de les diverses sitges, alhora que es va detectar i excavar parcialment una estructura de combustió.[1] Durant el 1999 es va realitzar una segona intervenció preventiva en el jaciment, ara dirigida per David Asensio Vilaró (Món Iber Rocs, SL/Universitat de Barcelona),  motivada pels danys efectuats per les intervencions d’excavadors furtius, però, a més, es va dur a terme una excavació en extensió.

vista-aerea-font-de-la-canya
Vista aèria de Font de la Canya, any 2010

A partir de l’any 2000, però, les intervencions en aquest jaciment passen a l’àmbit de les excavacions programades del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, en el marc d’un projecte de recerca sobre Economia, producció agrícola i la seva comercialització a la Cossetània durant l’Edat del Ferro (s. VII-I aC), dirigit pel Dr. Joan Sanmartí i Grego, Catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i continuen de forma ininterrompuda fins a l’actualitat.[2]

L’any 2012 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès van aprovar el Pla Director de Font de la Canya, que definia les característiques generals de l’estudi d’ordenació del conjunt arqueològic i establia un pla de recerca encaminat a la recuperació i potenciació del jaciment de Font de la Canya.

vista-aèria
Vista aèria de Font de la Canya, any 2011, imatge cedida pel Cos d’Agents Rurals de l’Alt Penedès.

El Consell Comarcal de l’Alt Penedès, l’any 2013 a petició de l’Ajuntament d’Avinyonet i previ informe favorable de l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, ha declarat el jaciment com a Bé Cultural d’Interès Local, que li atorga una especial protecció legal amb l’objectiu de promoure diferents intervencions destinades a condicionar-lo i a donar-lo a conèixer com a element d’interès turístic i enoturístic. A finals de mateix any 2013, l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès ha iniciat les visites guiades i altres activitats com el taller ArqueoVitis al jaciment de Font de la Canya.

Font de la Canya itinerari de visita

Wikipedia castellano


[1]    GARCÍA TARGA, J. “Turó de la Font de la Canya-El Pujolet (Avinyonet, Alt Penedès): treballs inicials de prospecció, planimetria i sondeig”, a GENERA, M. (Coord.) Actes de les Jonades d’Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001: La Garriga, Vol. 1, 2004, 284-291.

[2]    LÓPEZ, D. “Primers resultats arqueobotànics (llavors i fruits) al jaciment protohistòric del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès, Barcelona) segles VII – III a. n. e.” a Revista d’Arqueologia de Ponent, núm. 14. 2004, pp. 149-177.

ASENSIO, D., CELA, X., MORER, J.  “El jaciment protohistòric del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès): un nucli d’acumulació d’excedents agrícoles a la Cossetània (Segles VII-III aC), Fonaments, 12, Universitat de Barcelona, 2005, 177-195.

ASENSIO, D.; JORNET, R.; LÓPEZ, D.; MORER, J.; POU, J. “Una aportació sobre aspectes d’explotació agrícola a Catalunya en èpoa ibèrica. El cas de la Cossetània i el campo de sitges del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès), a BOLÒS, J.; JARNE, A.; VICEDO, E. Condicions de vida almón rural. Cinquè congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local, núm. 5. Diputació de Lleida – Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida, 2006, pp. 689-700.

LÓPEZ, D. L’agricultura protohistòrica des d’una perspectiva arqueobotànica (llavors i fruits). Estudi de l’assentament del Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès). Treball del Diploma d’Estudis Avançats (D. E. A.). Universitat de Barcelona, 2006.


2 comentaris

  1. En una vinya aun vaig currar esta el terra ple de pesas de ceramica y el pages me va enseñar el esquelet de un peix enorme impres en una roca. Una pasada esta zona del penedes

Respon a davot Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Descarrega’t la Guia de la Font de la Canya

Instagram

Sorry:

- Instagram feed not found.

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos i rebre notificacions

Categories

%d bloggers like this: