Home » General » Un àpat després d’enterrar a un noi?

Un àpat després d’enterrar a un noi?

La Sitja 204 de la Font de la Canya va posar al descobert la deposició primària d’un individu jove (10-11 anys) possiblement de sexe masculí (l’estudi antropològic va ser dut a terme per l’arqueòloga Marta Merino). És aquesta la raó que ens hem de preguntar si les restes faunístiques van ser processades d’alguna manera especial.

L’estudi de la fauna ha permès conèixer que l’espectre faunístic segueix la representació habitual en aquesta cronologia i en aquest jaciment, dominada per la tríada domèstica (bous, ovelles, cabres i porcs). L’absència d’elements esquelètics sencers i en connexió anatòmica, llevat el tronc d’un caprí (ovella o cabra) fa pensar que les restes òssies recuperades són el rebuig de pràctiques alimentàries; i en cap cas, van ser tenir el mateix tractament que la inhumació de la mateixa sitja. De fet, així ho evidencia el fet que més d’una quarta part dels ossos hagin estat bullits. Cal destacar que en bous i porcs destaquen els elements pertanyents al cap.

Gràcies a aquest estudi hem pogut saber també que els ossos d’origen animal va ser llençats després de la deposició de l’individu, possiblement com a conseqüència d’un àpat que hauria tingut lloc després d’inhumar al jove. Aquesta dada pot venir confirmada pel fet que les restes òssies de mamífers es van localitzar just al nivell superior de la inhumació, i per la pràctica absència de mossegades per part de carnívors o altres agents.


Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Descarrega’t la Guia de la Font de la Canya

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos i rebre notificacions

Categories

%d bloggers like this: