Home » General » Recerca arqueomètrica

Recerca arqueomètrica

L’anàlisi químic de més de 200 mostres de ceràmica fenícia trobades a diferents jaciments ibers de Catalunya demostra l’existència d’un important comerç amb les colònies fenícies andaluses durant la primera edat del ferro o preibèric (segles VII-VI aC). Un dels jaciments inclosos en aquest estudi és la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès), a on ha estat possible identificar, per exemple, àmfores provinents de les colònies fenícies del Cerro del Villar i de Toscanos (província de Màlaga).

Video de la noticia a Rtv Vilafranca

En aquest emblemàtic jaciment penedesenc, on es recuperen nombroses dades sobre els inicis de la vinya i el vi al territori, també s’han documentat productes del centre del Mediterrani, com gerres i una petita ampolla, provinents de l’àrea de Cartago (Tunísia). Aquest estudi de l’equip d’arqueometria de la Universitat de Barcelona ARQUB forma part de la tesi doctoral de l’arqueòloga Eva Miguel Gascón, investigadora de l’equip científic de Font de la Canya, i ara s’estan començant a donar a conèixer els resultats a la comunitat científica.

Ara per ara no disposem de dades analítiques sobre els continguts d’aquests recipients ceràmics, però tot sembla indicar que les àmfores fenícies contenien, majorment, vi. Les dades arqueològiques suggereixen que són els fenicis els qui introdueixen el consum del vi durant el segle VII aC o primera edat del ferro a Catalunya, a través de les terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i el Penedès Històric. La fundació posteriorment de la colònia focea d’Empúries suggereix una introducció de la vinya i el vi per la zona de l’Empordà de la mà dels grecs a partir del segon quart del segle VI aC, influència que esdevindrà molt important en època ibèrica.

Els recipients amfòrics d’origen fenici recuperats a les diferents sitges de la Font de la Canya aporten llum sobre els intercanvis comercials dels seus habitants amb els fenicis, que devien buscar, posteriorment, la complicitat dels indígenes per cercar els indrets idonis per a la plantació de la vinya (com a cultiu de rendiment ajornat) i així transmetre’n el complex sistema d’elaboració. Sembla lògic pensar, doncs, que primerament es va introduir al Penedès el consum del vi fenici i després, paulatinament, es va adoptar el cultiu de la vinya.

Durant el proper mes de juliol es presentarà el llibre-guia Font de la Canya, un centre de mercaderies a la Cossetània ibèrica i origen de la vinya, editat per l’Institut d’Estudis Penedesencs i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès. En aquesta publicació, de caràcter divulgatiu, es donen a conèixer bona part de les troballes efectuades durant les excavacions dels anys 1999-2014.

Vitis vinifera carbonitzada (segle VII aC) TFC11-SJ182-UE1674

Més informació:

https://independent.academia.edu/EvaMiguelGascón

visualitza l’article del Journal of Archaeological Science: Reports, aqui

Qui són aquests mercaders fenicis? L’arribada de productes fenicis a Font de la Canya, un enfoc des de l’arqueometria.

Eva Miguel Gascón (Universitat de Barcelona)

A Font de la Canya ha estat possible identificar una connexió entre els habitants d’aquest jaciment i els fenicis, que serien els comerciants mediterranis per excel·lència durant la primera edat del ferro. Però, exactament d’on venien aquests materials fenicis? Les matèries primeres que s’utilitzen per fabricar la ceràmica (argila, fragments de roca, etc.) poden variar d’un lloc a un altre en la seva composició, en la seva proporció i en la manera de preparar-les. L’arqueometria estudia, a través de diferents tècniques químiques i mineralògiques, tots aquests components que ens permeten indagar sobre on s’ubicarien els centres productors que van fabricar aquests objectes i les seves peculiaritats tecnològiques.

Al jaciment ibèric de la Font de la Canya es du a terme un estudi arqueomètric que fins ara ha pogut identificar dotze produccions diferents de ceràmica fenícia. Les analítiques realitzades (fluorescència i difracció de raigs X, microscòpia òptica i microscòpia electrònica) han permès constatar que hi ha una tendència en el consum d’aquest tipus de material. Per regla general, les àmfores provenen de les colònies fenícies situades a la costa de Màlaga i Granada. No obstant això, altres formes analitzades, com les gerres tipus Cruz del Negro i un ungüentari, s’haurien fabricat a l’àrea de Cartago (Tunísia). També resulta interessant apuntar el fet que per a aquesta fase no es troben materials produïts a l’illa d’Eivissa, qüestió que canviarà radicalment en època púnica. Un altre aspecte que s’ha pogut estudiar és la temperatura a la qual s’estima que s’haurien cuit aquestes ceràmiques, podent constatar la presència de peces que no haurien superat els 800 ºC i altres que anirien més enllà dels 1000 ºC.

Mercat ibèric. Dibuix Francesc Riart
Mercat ibèric. Dibuix Francesc Riart

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Descarrega’t la Guia de la Font de la Canya

Instagram

Sorry:

- Instagram feed not found.

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos i rebre notificacions

Categories

%d bloggers like this: