Inicis

HISTÒRIA DEL FESTIGAILESBIÀPEPE MARI

El Festigailesbià neix amb les Olimpíades de Barcelona, l’any 1992. No és que tingui res a veure amb els actes olímpics, però si és un any en què a Barcelona es movien moltes coses i hi havien inquietuds i ganes de fer.

El Festigailesbià és una iniciativa d’un grup de gent del Casal Lambda, que neix amb aquell esperit de les funcions de fi de curs escolar i de fet aquesta és encara l’ànima que volem que conservi el festival. La primera edició es fa dins el mateix local del Casal Lambda, al Passeig de Picasso, a l’estiu, abans de les vacances i hi participen tot un grup de joves del Casal entre els quals n’hi havien uns que, dos anys més tard, s’unirien com a grup teatral amb el nom de THE CHANCLETTES. Doncs si, els orígens de les nostres estimades Chanclettes és el Festigailesbià i es tractava, com ara, simplement de passar-ho bé, cadascú prepara una actuació amb allò que creu que li surt més bé i, endavant, uns fan un play-back clàssic, uns altres una performance, algú canta en directe o fa un ball, … el millor de cada casa, vaja. Els gèneres musicals també eren i són d’allò més variat, gairebé mai ha faltat una folklòrica de pro, ni una diva del pop, eurovisives variades o un cuplet amb picardia.

IMG-20150411-WA0020   Ens havíem quedat en la primera edició de l’any 1992 i els anys següents es va  repetir la festa amb la mateixa estructura. La forma que se li va donar era la d’un  concurs on el públic present votava les actuacions i on els premis eren més aviat  simbòlics. Des d’aquell primer any no s’ha deixat de celebrar mai. Les edicions  dels anys 1993, 1994 i 1995 es seguien fent a l’estiu, a la sala d’actes del Casal  Lambda, amb escenaris improvisats com el que es va fer una vegada a la seu del  carrer Ample, amb unes caixes de cerveses, però sempre amb les millors ganes de  passar-ho bé.

El gran salt del Festigailesbià es produeix l’any 1996, el festival surt de la seu del Casal i per primera vegada es puja a un escenari de debò, concretament aquell any es fa ja al Casinet d’Hostafrancs, on podem dir que el Festigai es troba a casa seva. Es va fer aquesta edició no com un acte independent sinó com a fi de festa del tradicional Ball del Casal Lambda que ja sabeu que es celebra un cop al mes. Aquella edició, així com les de 1997 i 1998 van ser dirigides per Les Chanclettes, que també hi actuaven ara ja com a professionals i fora de concurs, evidentment. De fet el Festigailesbià té molt que agrair al grup teatral The Chanclettes i a tots els seus membres en les seves diferents composicions, doncs sempre que se’ls ha demanat una col·laboració, un cop de ma, una ajuda, sempre ens l’han donada i especialment, cal dir-ho, el seu director, en Josep María Portabella.

L’any 1996 la persona encarregada d’organitzar el Festigailesbià era el Josep Riera, membre alhora de Les Chanclettes. Després les edicions de 1997 i 1998 les va organitzar el Germà León.

Com a curiositat podem dir que les edicions de 1996 i 1997 van perdre el caràcter de concurs, essent només d’exhibició per part dels participants. L’any 1998 va recuperar la forma de concurs i així segueix en l’actualitat.

L’edició de 1999 és important per tres motius, un per que les persones que l’organitzen, sempre pel Casal Lambda, es clar, són el Josep María Ferrer i la nostra estimada Araceli Moreno, que per sort encara continua. Aquestes persones donen un nou impuls al Festigailesbià i de fet el segon motiu pel que és important aquesta edició és per que ells independitzen la festa dels balls del Casal, aquest any el Festigai té entitat acte propi, ¡VISCA LA INDEPENDÈNCIA! També els premis que es donen als guanyadors deixen de tenir caràcter simbòlic i, gràcies als patrocinadors que es busquen, ja són premis força importants. El tercer motiu pel que es recordarà aquesta edició de 1999, que per cert va presentar el grup teatral “Sóc Grasa, i què?”, és per que es va celebrar al centre Cívic La Bàscula, per que al Casinet d’Hostafrancs estaven realitzant un seguit d’obres que, de fet, ens van tenir exiliats dos anys.

L’any 2000 el Festigailesbià es va fer, com sempre fins llavors a l’estiu, al Centre Civil Les Basses i el presentador va ser Esperpéntica. Era la novena edició.Instantánea 47 (24-08-2015 21-58)

L’any 2001 hi ha un terratrèmol al Festigailesbià. Coincideixen el 25è aniversari del Casal Lambda amb el 10è aniversari del Festigai. D’entrada podem dir que varem poder tornar al Casinet d’Hostafrancs desprès de dos anys d’obres, però es va canviar la data tradicional de l’estiu per la tardor, concretament el 21 d’octubre, cosa que tothom va agrair molt per que la calor de l’estiu no lliga bé amb els maquillatges elaborats dels participants!!!

L’any 2001 les Chanclettes van tornar a actuar per celebrar aquell 10è aniversari amb un recull dels seus millors moments absolutament genial. També va ser l’any en que es va estrenar com a presentar el nostre estimat David Matamoros, amb el seu estil personal i el seu enginyós sentit de d’humor. Però sobretot aquella edició serà sempre recordada pels seus guanyadors, EL GRUP DE MUNTANYA DEL CASAL, amb la seva posada en escena del Llac dels Cignes absolutament genial i inigualable… Qui no recorda aquell munt de cignes omplint l’escenari, saltant, ballant i finalment morint…

L’any 2002 es consolida el Festigai a la tardor i el David Matamoros com a presentador i també VAN NÉIXER UNES ESTRELLES!!! LES CLÒNIQUES MARCIANES!!!

L’edició de 2003 va ser la que va tenir menys participants de totes, de fet és l’única vegada que el festival ha estat a punt de no celebrar-se, doncs la mort inesperada d’un dels seus organitzadors, el Josep María Ferrer va deixar tothom molt desanimat i sols gràcies a l’empenta que en l’últim moment va tenir l’Araceli Moreno, pensant que li ho devia al Josep María, va fer que finalment es fes el Festigai 2003.

L’any 2004, en canvi, es va assolir el sostre dels 15 participants, que es va mantenir en 2005, si be aquesta 14ena edició va tenir l’absència del presentador habitual, el David Matamoros, i va ser presentada pels integrants del grup teatral Compañia Anti-estética que hi van aportar una gran frescor.

Arribem així a la 15ena edició del Festigailesbià, l’any 2006, que serà recordada com la més llarga, atès que l’organització va voler retre homenatge a tots els participants d’edicions anteriors, tant concursants com convidats fora de concurs, amb l’emissió de diferents vídeos que recollien parts de les seves actuacions i també uns vídeos que ens van preparar Les Chanclettes amb els seus millors gags i tot plegat potser si que va resultar una mica llarg. Es varen lliurar també guardons de reconeixement a diferents persones que havien tingut una participació destacada al Festigailesbià, entre ells al Joan Anton Verge i al Marc Llorens, altrament conegut al festival com a Dorothy Lamarc. L’edició fou presentada novament pel David Matamoros, que tornava així a la “titularitat” amb el seu habitual “savoir faire” i també hem de destacar les actuacions de les artistes convidades, les CLONIQUES MARCIANES.

L’edició de 2007 és segurament la més sonada. El David Matamoros, que ja venia col.laborant amb l’Araceli en l’organització del Festigai, agafa llavors la iniciativa, ajudat per la mateixa Araceli i també pel Marc Llorens, que s’incorpora com a ajudant i tot plegat dona una nova empenta per intentar nous reptes: es vol donar volada al Festigailesbià, buscar un local amb millors condicions que el Casinet d’Hostafrancs, millors premis, es vol incorporar la figura del jurat professional que valori els concursants juntament amb el públic, al 50% i finalment aconseguir l’assistència d’alguna figura famosa i popular que presideixi el jurat i actuï al festival. També es volia recollir prou diners com per poder fer una aportació a la lluita contra la SIDA.

Tot plegat un munt de feina, però el resultat va ser sens dubte espectacular. Es va aconseguir com a local el Palacio del Flamenco, una sala molt bonica amb un escenari i uns equips de so i llums professionals. Es va instaurar el Jurat i va ser MOLT DIVERTIDAMENT presidit per LA TERREMOTO DE ALCORCÓN, amb la presència també de les Feldene Flesh i de les nostres estimades THE CHANCLETTES, que una vegada més venien de seguida quan se’ls hi va demanar.

Va ser una edició memorable, presentada pel David Matamoros, ajudat en aquesta ocasió per la Dorothy Lamarc, que retirada com a concursant estava molt contenta de fer de “noia florero”, el somni de la seva vida. Hi va haver 15 grups participants i l’actuació final de The Chanclettes i de la Terremoto de Alcorcón, que encara ressona en el nostre record amb el seu crit de “SUBIDOOOON!!!”.

Com també hem de fer una mica de crítica, cal dir d’aquesta 16ena edició que amb 15 grups participants, els convidats ja esmentats i les actuacions també fora de concurs del cantant Tony Brass, la companyia de ball de Juan García i la desmesuradament llarga animació d’una doctora Clítoris que segurament no pertanyia a la seguretat Social atès el temps que dedicava als “pacients”, tot plegat van fer novament que la durada del festival tornés a ser excessiva.

Arribat el moment de preparar la 17ena edició del Festigailesbià, l’any 2008, els organitzadors designats en aquesta ocasió pel Casal Lambda, l’Araceli Moreno i el Marc Llorens, es van haver de replantejar el concepte del Festival després de l’extraordinària edició de l’any anterior. Hi havia novetats que valia la pena mantenir, com la figura del jurat professional que valori als concursants al 50% amb el vot del públic. També buscar figures populars per integrar aquest jurat seguia sent un fet positiu. Però calia tornar a l’esperit del Festigailesbià de sempre, de la festa més boja de l’any, una barreja de cutrisme i glamur, en definitiva, de festival de fi de curs. I per això, el primer era tornar a casa, al nostre estimat Casinet d’Hostafrancs on fàcilment ens envoltava aquest esperit que volíem retrobar, i així ho varem fer. El segon tema importantíssim era reduir la durada del festival a un temps raonable i per això era imprescindible controlar el nombre i la durada de les actuacions, tant de concursants com de convidats. Per això varem tenir la sort de comptar com a director del show amb la feina impecable del Dani Claramunt.

Tot plegat la 17ena edició del Festigailesbià, que varem titular com “Tornem a Casa”, ens va sortir rodona. Varem reduir la durada a poc més de dues hores i mitja, varem tenir 10 participants i un munt de premis valuosos, varem comptar amb l’animació del grup teatral “Cia. Anti-estètica”, amb l’actuació de l’emergent grup de tecno-pop barceloní BARB@ZUL i amb la dolça interpretació de la Debora. Va ser una edició de recuperació de l’esperit original, amb un petit homenatge als 25 anys de la desaparició de l’artista OCAÑA com a acte reivindicatiu i amb molt suport i caliu del públic. En la presentació de la festa s’estrenava la popular DOROTHY LAMARC, coneguda de tots per haver sortit del propi Festigai, on havia concursat moltes vegades.

Però la edició de 2008 es recordarà sobretot per la seva guanyadora, la incomparable MONTSE POPPERS, amb la seva versió cantada i catalana del cuplet clàssic dels anys 20 del Paral•lel, La Vaselina, i pel fabulós premi que es va endur, un fantàstic CREUER per a dues persones per el Mar Mediterrani!!! No va estar gens malament!!!

Ara preparem la 18ena edició del Festigailesbià, assolim la majoria d’edat i volem que sigui ven sonada, pel que us encoratgem a que us apunteu a participar, a col•laborar o a que aporteu idees o qualsevol altra iniciativa. ENTRE TOTS HEM DE FER EL MILLOR FESTIGAILESBIÀ DE LA HISTORIA!!!