Art Prosaica i poemes barats II

CANÇONETA BREU E PLANA
Cançoneta per a la espurlent dama,
d’encisadora prestància
i fugissera omnipresència,
a qui l’univers deu tota sa fama.

COM AQUELL POETA
Jo sóc aquell eixarreït vailet,
el qui no vol un premi que gran el faça,
només una calor que el guardi de la glaça,
e una sang del gust del carlet.

LA DAMA DEL BRUGIT
Entrampat a la vora del teu ribatge,
cercant esvair la boira d’aqueix paratge,
que isola la llum de la vostra imatge,
e sentenciat sense indult a un miratge.

Art Prosaica i poemes barats

SA FERA

E jo com aqueixa fera ferida,
qui malda per trobar allò que calmi el patiment.
Cercant allò que l’alliberi del turment,
car la vostra sageta l’ha deixat dolida.

SA CONILL

E jo com lo conill qui cerca sa conilla,
i amb complaença és fustigat per les espines,
car color de sa sang li recorda a la pubilla,
a la qual li complagué donar ses regnes.

SA CA

E jo com lo ca esfereïdor,
qui s’ha allunyat de sa manada,
e travessa l’obaga en la matinada,
cercant tendresa que alleugi sa dolor.

Començant el treball de fi de grau!

Molt bé, el meu projecte de recuperació de la passió pel meu ofici com a divulgador, defensor i manipulador del passat comença amb un pla de xoc! Com ja he dit i repetit, m’interessa la història de la dona en el Japó on el patriarcat encara no havia avançat fins a extrems humiliants. Tampoc, però, m’agrada anar gaire lluny, perquè hi ha poca informació i em veuria obligat a fer treball més propi d’un arqueòleg que d’un historiador. Per a mi el període que va de mitjans de l’època Asuka (590~) fins a finals de l’època Nara (760~) és perfecte per molts motius. Per què és el període més brillant de la història imperial japonesa, quan es funda l’imperi. Ben cert és que, acabat el període Nara, ve un període de segles anomenat Heian que és el més estable de la història japonesa, al final del qual el poder imperial cau i entrem en l’època dels shoguns, els samurais… Però, encara que el període Heian sigui el més estable, els seus emperadors no tindran tan poder com els Nara, i serà una època de lenta però continuada decadència del poder de l’estat. El període Asuka/Nara és el naixement de quelcom nou i dinàmic, d’un nou estat on les dones tindran un paper destacable. Aquest paper, però, el perdran a a partir i durant el període Heian. L’època de les grans lleis, de la formació d’una cort i un govern burocràtic amb un poder gegant, que arribarà al seu màxim exponent durant el regne de l’emperador Shomu, molt influenciat per les dones del seu voltant (fins a punts inimaginables: aquesta és la merda que vull remoure). De fet, els homes seran els qui s’encarregaran de rebentar el país per inculcar ses lleis, però les dones son les que portaren estabilitat i continuïtat a les innovacions dels homes, que d’altre manera haguessin estat anecdòtiques, sempre i quan no fossin elles mateixes les que innovaven. Vull discutir allò que han proposat alguns/nes historiadors/res sobre com el poder de la dona fou proporcionalment invers a la centralització i racionalització de la cort, remarcant el seu paper fonamental en els temps justament més brillants de l’administració imperial. És clar, això es diu pensant en el període Heian, època de pèrdua de grans llibertats per part del sexe femení i de gran estabilitat de la cort. Del que no s’adonen, però, és que el paper de la dona es va anar degradant al mateix pas que el de l’estat. Només si entenem el període Heian (794-1195) com un temps de decadència de la cort i no d’estabilitat sense inconvenients (visió tradicional) ho podem entendre. Al cap i a la fi: durant l’època de l’emperador Shomu la ex-emperadriu Gensho tenia un gran poder, la seva esposa Komyo governava conjuntament amb ell amb la mateixa força, la seva filla fou feta hereva en detriment de candidats masculins i l’administració era laica! Com podem dir, doncs, que el poder de l’estat fou contrari a la llibertat femenina mentre passava això en la època més brillant de l’estat imperial! Quines raons, doncs impulsen la caiguda del poder femení? Aquí vull entrar: parlem de l’època on el budisme patriarcal entraria amb més força, coexistint amb una religió pseudo-matriarcal com el shinto antic. Això ha portat a pensar que la caiguda de la dona hauria estat ràpida, posat que durant el període Heian el budisme ja no donà cops tan forts. Molt bé: sabem que no fou així! Malgrat el gran impacte del budisme el shinto original encara era fort en aquesta època, i no es tornaria clarament patriarcal fins al segle XI, ben entrats en l’època Heian. Que hem de pensar doncs? La espasa budista fou clavada a l’època Nara, però la ferida no va començar a sagnar fins que no la varen treure de la pell, a l’època Heian, desprès d’una contaminació progressiva del simbolisme femení shinto que hauria perdurat en el període Nara. Per això és una època increïble: perquè és completament contradictòria! La època de major poder de l’estat i de major entrada del budisme, els dos grans factors de degradació de la dona, fou una època sorprenentment bona per a les dones! També és l’època en què Japó va començar a ser tal, a ser Nihon, l’època en què foren construïts els grans temples…

Aquí teniu l’índex, els apunts no els penjo que no vull que em robin. No m’he pogut estar de fer una portada, malgrat que començar la casa pel sostre no sigui propi d’un professional (͡° ͜ʖ ͡°)

portada

PORTADA2