RSS Feed

‘articles, escrits’ Category

  1. Conseqüències de l’acceleració del temps educatiu

    desembre 15, 2014 by ampatufet

    Més, abans i més ràpid no són sinònims de millor, i educar per la lentitud significa ajustar la velocitat al moment i a la persona.

    Interessant aricle de Joan Domènech Francesch publicat a Graó

    Qué en penseu?

     


  2. El llibre No vull anar a l’escola

    novembre 6, 2014 by ampatufet

    L’educació a casa i les escoles alternatives són opcions d’aprenentatge que, malgrat constituir una pràctica consolidada a casa nostra, encara són grans desconegudes.

    El llibre No vull anar a l’escola ens ofereix una visió fresca i desinhibida d’aquests moviments educatius, a partir d’una redacció original que fuig del model divulgatiu tradicional i busca submergir el lector en un món vivencial ple d’olors, emocions, sensacions i sentiments.


  3. Què en penseu ?

    octubre 21, 2014 by ampatufet

    Vet aquí un conte per pensar-hi …

     

    ImatgeCuando yo era chico me encantaban los circos, y lo que más me gustaba de los circos eran los animales. También a mí como a otros, después me enteré, me llamaba la atención el elefante.Durante la función, la enorme bestia hacía despliegue de su peso, tamaño y fuerza descomunal… pero después de su actuación y hasta un rato antes de volver al escenario, el elefante quedaba sujeto solamente por una cadena que aprisionaba una de sus patas a una pepequeña estaca clavada en el suelo.

    Sin embargo, la estaca era sólo un minúsculo pedazo de madera apenas enterrado unos centímetros en la tierra. Y aunque la cadena era gruesa y poderosa me parecía obvio que ese animal capaz de arrancar un árbol de cuajo con su propia fuerza, podría, con facilidad, arrancar la estaca y huir.El misterio es evidente: ¿qué lo mantiene entonces?, ¿por qué no huye?

    Cuando tenía cinco o seis años, yo todavía confiaba en la sabiduría de los grandes. Pregunté entonces a algún maestro, a algún padre, o a algún tío por el misterio del elefante. Alguno de ellos me explicó que el elefante no se escapaporque estaba amaestrado. Hice entonces la pregunta obvia: “Si está amaestrado ¿por qué lo encadenan?”. No recuerdo haber recibido ninguna respuesta coherente. Con el tiempo me olvidé del misterio del elefante y la estaca… y sólo lo recordaba cuando me encontraba con otros que también se habían hecho la misma pregunta. Hace algunos años descubrí que por suerte para mí alguien había sido lo bastante sabio como para encontrar la respuesta: el elefante del circo no escapa porque ha estado atado a una estaca parecida desde que era muy, muy pequeño. Cerré los ojos y me imaginé al pequeño recién nacido sujeto a la estaca. Estoy seguro de que en aquel momento el elefantito empujó, tiró y sudó tratando de soltarse. Y a pesar de todo su esfuerzo no pudo. La estaca era ciertamente muy fuerte para él. Juraría que se durmió agotado y que al día siguiente volvió a probar, y también al otro y al que le seguía… Hasta que un día, un terrible día para su historia, el animal aceptó su impotencia y se resignó a sus destino.

    Este elefante enorme y poderoso, que vemos en el circo, no escapa porque cree –pobre– que NO PUEDE. Él tiene registro y recuerdo de su impotencia, de aquella impotencia que sintió poco después de nacer. Y lo peor es que jamás se ha vuelto a cuestionar seriamente ese registro. Jamás… jamás… intentó poner a prueba su fuerza otra vez…

    Vamos por el mundo atados a cientos de estacas que nos restan libertad… condicionados por el recuerdo de «no puedo»… Tu única manera de saber, es intentar de nuevo poniendo en el intento todo tu corazón…


  4. Educació emocional ??

    octubre 21, 2014 by ampatufet

    Per començar a donar-vos feina, us adjuntem un article de la Raquel Font, que des del projecte Emoeduca’t  ens presenta què és aixó de l’educació emocional.

    Permanezcan atentos a sus pantallas, proximamente más …. 

     

     

    Mama, papa, vull ser feliç!

    Els heu preguntat mai als vostres fills què els agradaria ser quan siguin grans? Quin tipus de resposta esperàveu? Potser que vol ser bomber o mestre, pilot, futbolista, metge… Però com creieu que us sentiríeu si la resposta fos: «Mama, papa, vull ser feliç». Imagineu-vos per un moment el vostre fill o filla donant-vos aquesta resposta. Quina plenitud, oi? Doncs precisament proporcionar-nos més felicitat o benestar tant a nosaltres mateixos com també als que ens envolten és un dels principals objectius de l’educació emocional, que a més a més també ens serveix de prevenció davant conductes no desitjables com consum de drogues, violència, depressió…

    I què és exactament això l’educació emocional? Es tracta d’un procés d’aprenentatge -sí, sí, s’aprèn-, que es pot començar en qualsevol moment de la vida però com més petits, millor, i que no s’acaba mai, és a dir, que sempre es pot millorar. Gràcies a l’educació emocional, a base d’entrenament, desenvolupem el que se’n diuen competències emocionals que són un conjunt de coneixements, habilitats, capacitats i actituds necessàries per poder prendre consciència de les nostres emocions, comprendre-les i expressar-les i regular-les de forma apropiada.

    Com la majoria de coses, és millor començar a aprendre’n abans d’agafar mals hàbits que després haguem de desaprendre o sigui que l’àmbit familiar és ideal per començar a treballar l’educació emocional. Els pares tenim l’oportunitat d’anar educant emocionalment els nostres fills pràcticament des del naixement perquè fins i tot els nadons acabats de néixer són capaços de percebre l’estat emocional de la mare, que anirà familiaritzant l’infant amb un tipus d’emocions més positives o unes altres.

    Això sí, primer hem de ser emocionalment intel·ligents nosaltres, els pares. I l’educació emocional en l’àmbit familiar consisteix en ajudar els pares a desenvolupar les competències emocionals perquè després nosaltres puguem ajudar els nostres fills a connectar amb les seves emocions. És impossible ensenyar els nostres fills a regular la ràbia, si nosaltres no n’hem après abans. De tot plegat n’anirem parlant a partir d’ara en aquest blog.