A partir de la tardor del 2016 l’ensenyament d’escriptura i cal·ligrafia tradicionals haurà desaparegut de moltes de les aules de Finlàndia, i quedarà substituït per la mecanografia
notícia extreta de: el diari de l’educació
De vegades arriben cartes: Aricle Màrius carol a la Vanguardia opinión
La pobra lletra lligada: Aritcle Empar moliner ara.cat
Un ejercicio en cuestión: Article de Maite Gutiérrez a La vanguardia vida
Finlandia dejará de enseñar a escribir a mano a los niños: libertad digital
qué en penseu vosaltres?
Em sembla una mesura estupenda que com sempre arribarà aquí quan els nostres infants tinguin descendència. És a dir amb els nostres nets i les nostres netes.
Jo mateixa vaig passar un calvari amb el tema de la lletra lligada i tan bon punt vaig poder la vaig deixar de banda, podríem dir que amb les llenties i els cigrons és un dels meus traumes infantils.
L’escriptura i el fet d’escriure a evolucionat amb la història dels homes i les dones al ritme del seu nivell tecnològic i de complexitat social, primer pintaven les parets amb les mans per comunicar experiències, després varen començar a traçar símbols (entorn el IV mil·leni) sobre pedra i argil·la. Amb l’aparició dels primers estats apareixen les escriptures fetes pressionant una mena de punxo sobre unes llosetes d’argila. Hem d’esperar fins el 1800 a.C a l’antic Egipte perquè pareixin els primers alfabets que aparellen un símbol per un fonema.
Vist aixó hem de pensar que el fet d’escriure evoluciona i canvia segons les necessitats de cada societat…
Oi que avui dia seria absurd enviar una tauleta de pedra per felicitar el Nadal?
Com ho fem? Enviant un correu per email, o un whatsapp.
com s’escriuen?
Amb lletra lligada? Noooo!!!!!!!!!!
(Encara que a mi personalment encara m’emociona rebre una carta escrita a ma, que no vol dir amb lletra lligada)
Doncs potser la idea de Finlàndia no està tan fora de mare, ans al contrari crec que molt encertada…. hem d’anar amb el nostre temps i millor hem d’anar amb el temps futur dels nostres fills i filles….
Segur que les habilitats que proporcionen hores de pràctica per fer lletra lligada es poden substituir per altres activitats més creatives…. només cal pensar-les.
Per acabar només vull dir que aquest debat no té res a veure amb el fet de què els nens i nenes llegeixin i escriguin, i molt… Per tenir un esperit crític, i per tant una mica lliure, s’ha de llegir molt per conèixer moltes maneres diverses de pensament.