BONES FESTES A TOTHOM
BONES FESTES A TOTHOM
Des d’aqui, us volem agrair tot el que heu fet en aquest any 2016 que ha sigut dur però res comparat amb el 2017 en que ja estarem a tocar de la nostra fita, un Referèndum per aconseguir la Independència del nostre país.
Ha sigut un any intens, de treball, d’esforç, d’alegries, de germanor, de patiments, les hem tingut de tots els colors, com bons catalans que som. I, encara seguim al peu del canó, simbòlicament parlant.
En aquests dies que ara arriben, us volem desitjar uns bons retrobaments amb els vostres familiars, amics i coneguts per tal de gaudir d’aquestes festes on la solidaritat, la comprensió, la generositat i l’amor són presents a les nostres llars. Si heu de viatjar, compte en les carreteres i sinó, compte amb els torrons!
Des de l’ANC VENDRELL us volem regalar un petit recull del que representa la nostra tradició del tió.
El nostre tió tan estimat que marca l’inici d’aquestes festes nadalenques.
El tió era un tros de fusta que es cremava els dies de Nadal fins a Cap d’any. Era una forma de mantenir la casa calenta, reunir als familiars i, en el solstici d’hivern, es feia un ritual que els feia, segons la tradició, comunicar-se amb els avantpassats i els hi demanaven fertilitat pels conreus i protecció. Tot plegat, utilitzaven el foc, un element que simbolitza la purificació i la natura i obra portes al món espiritual. Mentre es cremava s’oferia aliments als avantpassats. Aquesta era una forma simbòlica de donar-li ofrenes als avantpassats perquè els ajudessin i els protegeixin. Els aliments físicament parlant, segurament se’ls menjava les criatures més petites de la casa, perquè estiguessin ben alimentats (en aquella època no hi havia abundància que hi en aquest segle) . Les cendres es tiraven als conreus, als estables o a casa en concepte de protecció.
Per atiar un tió encès a la llar de foc, per animar el foc removent els tions, i per tal de no cremar-nos, ens ajudem d’un atiador o d’una branca. La pèrdua d’un dels elements, la llar de foc, ha desvirtuat el ritus; segurament, colpejar el Tió emula el fet d’atiar-lo quan cremava.
