EDITORIAL ANDORRA






         Actualitat literària

15 de desembre de 2015

Berta Oromí, exposa a la Sala la Cuina de la Seu d’Urgell


 

Aquarel·les de Berta Oromí que va realitzar pel llibre Flaixos de llum blanca, de la Pilar Burgués exposades a la sala d’exposicions La Cuina de la Seu d’Urgell.

La Berta Oromí va acompanyar els texts de Flaixos de llum blanca de la Pilar Burgués amb unes aquarel·les delicioses. Era evident que entre elles, la Pilar i la Berta, hi havia una sintonia, casi podríem dir simbiosi, que al llegir el llibre és descobreix de seguida.
Després d’un any d’aquell treball i recuperada dels problemes al colze, ha exposat una col·lecció de pintures acríliques sobre paper i tela a la sala d’exposicions La Cuina de la Seu recollint els colors, matisos i llums canviants de la vora del Segre a través de les dotze estacions de l’any.
Però, com a pròleg d’aquestes obres ens presenta totes les aquarel·les que va fer (no totes es van publicar) pel llibre de la Pilar Flaixos de llum blanca.
La presentació de l’exposició que es pot llegir a la paret de la sala diu així:

DE LA PARAULA AL COR

La Berta Oromí va acceptar de bon grat la proposta d’il·lustrar el llibre FLAIXOS DE LLUM BLANCA de la Pilar BURGUÉS. Amb l’apassionament amb què aborda tots els reptes, professionals i personals, la Berta es va capbussar en els instants de dolor, d’esperances i d’humor que la Pilar deixava al descobert en els seus relats, fins a sentir-los co a propis i transformar-los en unes imatges que es fonien en simbiosi perfecta amb les paraules. El resultat és d’una bellesa i d’una complicitat que corprèn el lector i enforteix l’amistat de les autores contra l’adversitat compartida.

Aquella experiència, que pot contemplar en un espiar de l’exposició, va servir a la Berta d’excusa perfecta per abandonar temporalment la tècnica del gravat i retornar als colors purs i festius que sempre han niat als seus pinzells. Als colors i a la natura. Va triar un paisatge proper i senzill, de topografia familiar, allunyat en aparença de qualsevol espectacularitat: la riba del riu Segre a tocar de la Seu.
Al llarg d’un any, la Berta ha anat cada dia, amb la insistència i la puntualitat d’un moviment astral, a contemplar i prendre apunts al natural del mateix lloc del riu, una petita llengua de terra envoltada d’aigua que s’ha convertit, gràcies a aquest interès quasi científic, en l’òrgan vital del paisatge. Una varietat de matisos, que s’enriquien en cada passejada, li proporcionaven una sensació de sorpresa joiosa, com si hagués descobert una espècie vegetal nova cada dia. Fascinada per l’evolució d’aquell òrgan viu, que es transformava davant dels seus ulls, ha congelat el temps en el moment precís dels equinocis i dels solsticis i l’ha traslladat als quatre llenços que puntegen l’exposició. Sense distraccions de cap mena. Sense concessions. Sense abstraccions. Naturalesa i captura del temps en estat pur, amb la voluntat vehement i gens senzilla de fer-los perdurables.
I després d’aquest esforç exultant i esgotador, com si colgues espantar el perfil de quedar-se varada en l’escull de terra i grava, la Berta ha continuat caminant al llarg de la riba per convidar-nos a seguir la roda de les estacions, que no s’atura mai en el petit tram del riu. Amagat entre la  vegetació o resplendent sobre la superfície de l’aigua, hi ha un món infinit de detalls, d’espurnes de llum, de reflexos, de sorpreses florals, de tonalitats que s’estrenen i es marceixen, de cristalls de gel que s’encenen i s’apaguen…Un munt de regals intensos de vida.
Joan Peruga

Exposició Berta Oromí Bach

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

© 2019 EDITORIAL ANDORRA   Hosted by BlogsCat