EDITORIAL ANDORRA






         Actualitat literària

18 d'abril de 2015

Vindrà molta gent? Presentació “El síndic Cairat, el meu padrí”, escrit per la seva néta


 

Teresa Cairat i Lluís Viu de l’Editorial Andorra a la presentació d’El Síndic Cairat, el meu Padrí, al vestíbul de l’edifici del Consell General d’Andorra la Vella

El cel estava gris, la pluja queia suaument mentre començaven a arribar les primeres persones, cada vegada més, el cel s’anava destapant i uns raigs de sol il·luminaven la gran esplanada que hi ha davant de l’edifici “fastuós” del Consell General d’Andorra.

La sala estava preparada per rebre la gent, uns cent cadires esperaven i la pregunta era: Vindrà molta gent?

Aquesta vegada no ha confirmat ningú, la resposta: No ho sé, no se sap mai quan organitzes un acte quanta gent vindrà, si vé poca gent sempre hi ha l’excusa que aquesta tarda està plovent.

Però no va caldre cap excusa perquè poc a poc i com la pluja intermitent va començar a arribar gent i més gent i les persones de l’organització anàvem amunt i avall buscant més cadires perquè tothom es pogués assentar.

Finalment tothom assentat i amb el cel radiant va començat l’acte organitzat per l’Editorial Andorra de la presentació del llibre de la Teresa Cairat “El Síndic Cairat, el meu padrí” editat per aquesta editorial que treballa per la cultura des de fa més de quaranta-set anys com va dir l’editor Lluís Viu, que va presentar l’acte, ell rebésnet de síndics, la Isabel Escudé de Sant Julià, filla de Síndics i l’autora Teresa Cairat, néta del Sindic Cairat del qual ha fet una biografia entranyable.

El Síndic actual Vicens Mateu va encetar el parlament, homenajant la figura del Síndic Cairat, ell és l’autor del pròleg del llibre.

La figura del Síndic Cairat va aplegar vora dos-centes persones, moltes de Sant Julià d’on era fill, un home estimat i respectat. Una senyora gran va dir: Jo el vaig conèixer, era molt petita, volia que li diguessim padrí no síndic, era un gran home.

Si llegiu el llibre us ratificarà aquesta afirmació, un llibre deliciós, un retrat d’un home valent, honrat, patriota, en paraules de la seua néta i autora de la seua biografia, un llibre que feia temps tenia al cap i la jubilació li ha permès escriure: Tenia la necessitat d’escriure este llibre que vol ser un homenatge al meu padrí, l’estimava molt.

En una entrevista Andreu Buenafuente va dir que la cultura és una pedra a la sabata pels polítics i, efectivament, la cultura ha de ser incòmoda pel poder polític, per això l’editor va acabar el seu parlament dient que moltes vegades el govern no legisla a favor de la cultura i a la terúlia del pica-pica el mòssen de Sant Julià que també hi era, va dir: l’editor ha tirat una xineta, com diu l’evangeli: Qui tinga orelles que escolto. Doncs això, que escoltin i que s’ho prenguin amb esportivitat! Tots hi guanyarem.

Va sortir el sol després d’una pluja suau que va assaonar la terra, en una tarda alegre que va reunir molta gent, entre ells alguns polítcs, en faltaven molts, on eren? els va fer cosa la pluja?!! en un acte cultural: La presentació d’un llibre, El Síndic Cairat, el meu padrí, un dels molts que es van comprar per Sant Jordi, l’editorial va estar estar a la Plaça del poble d’Andorra la Vella tot el dia.

Ja podeu comprar en llibre online des de la web de l’editorial fent click aquí.

Els Síndics Cairat


I aquí per a veure els comentaris que n’ha fet el Diari d’Andorra.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

© 2019 EDITORIAL ANDORRA   Hosted by BlogsCat