Manifest ecologista per la independència de Catalunya

Manifest

Manifest ecologista per la independència de Catalunya i per l’obertura del procés constituent d’una república catalana

El nostre país està sent trasbalsat per una veritable revolta democratitzadora que reclama més capacitat de participació política en els assumptes públics i, alhora, un major empoderament ciutadà en la gestió dels béns i dels patrimonis que són comuns. L’ecologisme, que no ha estat aliè a aquest impuls democràtic, tampoc hi pot quedar ara al marge.

Les que subscrivim aquest manifest som persones que recolzem i participem en entitats ecologistes i en plataformes que, arreu de Catalunya, han defensat el territori i la ciutadania davant de multitud de projectes i actuacions agressives envers el medi i la salut ambiental del nostre país. Som persones que, quan ha calgut, hem apel·lat a l’aplicació de l’ordenament legal vigent i que, alhora, hem contribuït al seu avenç «ambiental». A voltes, i de manera crítica, també hem col·laborat en treballs de planejament i de gestió així que s’han obert espais de participació social. Però, sobretot, hem exercit de ciutadania activa vers l’objectiu d’una transformació social i cultural que situï la nostra societat dins de paràmetres de sostenibilitat ecològica i de justícia ambiental.

Estem immersos en una crisi social, econòmica i política que no es pot entendre sense parar atenció als límits ecològics als que hem arribat com a civilització. Aquests límits se’ns manifesten tant localment com global. I giren, a grans trets, entorn l’esgotament dels recursos que sustenten la nostra reproducció social; entorn els efectes de la contaminació, de l’alteració de cicles naturals i de la degradació de les condicions ambientals que fan possible una vida saludable; i entorn l’apropiació generalitzada decosistemes i territoris en detriment de la biodiversitat.

Ens cal, sense dilació, repensar i replantejar els marcs institucionals i relacionals que prefiguren i conformen els nostres comportaments. Hem de redimensionar i dotar de nous continguts les decisions que prenem, tant individualment com col·lectiva, sobre el sentit del treball, del consum o de les inversions.

Catalunya és un país de configuració urbana, industrial i de serveis prou densa. Però, alhora, també compta amb un mosaic territorial divers i ecològicament ric que cal preservar i millorar. Tenim un país amb una gran i creixent metròpoli urbana costanera, amb grans polígons químics, cultivador de transgènics, hídricament fràgil, nuclearitzat i depenent, per al seu funcionament econòmic i social bàsic, d’uns combustibles fòssils que són contaminants i que estan en declivi. Les activitats urbanes i de serveis, les industrials i d’agricultura i ramaderia intensiva que practiquem, necessiten, urgentment, d’una reconversió social i tecnològica orientada ecològicament.

Des de l’ecologisme estem molt avesats a encarar conflictes. I en ells hi volem trobar també un sentit positiu: les institucions i els ordenaments legals no són més que pactes temporals en el curs de conflictes socials que estan en actiu i als que cal donar una sortida reglada. Arreu hem defensat que la millor manera d’abordar els conflictes mediambientals és la democràcia directa i el clar reconeixement de la capacitat a les persones, en els respectius àmbits on s’hi habita, per a l’autogestió col·lectiva i descentralitzada d’aquells béns i serveis que haurien de ser més comuns: els bens i serveis que han de garantir el manteniment i millora dels sòls fèrtils, de l’abastament d’aigua i energia, de la biodiversitat, de la salut ambiental i, a la fi, el manteniment i millora dels nostres propis hàbitats.

Les més de tres dècades de govern autonòmic ens han mostrat que les competències cedides i tutelades per l’estat espanyol són del tot insuficients per abordar els reptes socials i ambientals que ens estem plantejant col·lectivament des de Catalunya. Alhora, és des de l’ordenament de l’estat, tot fent valer una unitat política i de mercat que ja és arbitrària, que s’aferma l’oposició que bloqueja i actua a la contra de tot de canvis i avenços que són estructuralment necessaris per al nostre país.

Obrir el procés constituent d’una república catalana que es vol democràtica, socialment justa i ambientalment sostenible és una oportunitat immillorable per a repensar-nos col·lectivament i per a repensar de quines institucions i formes d’organització ens dotem per al nostre bé comú, per al bé comú de la resta de pobles del món i, també, per al de les generacions futures. Obrir un procés constituent vol dir, ni més ni menys, atorgar a la ciutadania la capacitat de decidir, de manera informada i amb coneixement, sobre les condicions i regles col·lectives que ens haurien de permetre viure i treballar en un entorn saludable, sostenible i solidari.

Noves formes d’entendre el nostre lloc en la biosfera reclamen noves formes d’entendre allò que és públic o d’interès comú. També ens reclamen noves regles d’organització institucional. Més descentralitzades, més democràtiques, més justes i més participatives. És temps d’assumir compromisos i d’actuar per a fer un país habitable en un planeta habitable. És temps d’emprendre un procés constituent que ho faci possible i des de l’ecologisme també ens hi sentim, un cop més, implicats.

Setembre de 2015

Relació de signants

Unes propostes inicials

 

 

Comments