Torxes per salvar de la pesta a Blanes

Crònica de Blanes

La crònica implica que el cronista surti al carrer, parli amb la gent, pregunti, miri, escolti, observi i prengui notes.

Imatge ANNA MARIA SOTERAS MANCHÓN

Autora ANNA SOTERAS

Signat el 25/11/2019

Diumenge 24 de novembre de 2019, va tenir lloc la celebració de Santa Caterina amb una baixada de torxes des de diferents ermites i capelles de Blanes fins a la Parròquia de Sta. Maria, organitzat per l’Assoc. Estimem les Ermites

Hi va haver 4 rutes:

  1. des dels Pins sortint de la Parròquia de la Sagrada Família
  2. des de la Capella de Sta. Anna dels Pavos i la capella de la Mare de Déu de l’Antiga
  3. des de Sant Joan i la capella de la Mare de Déu de l’Esperança
  4. des de la Parròquia de Sta. Teresa de ca l’Aguidó i la capella de la Mare de Déu de la Salut.

Vam confluir tots els participants a la Plaça de l’Església a les 7 de la tarda. Era impressionant veure tanta gent enfilant el carrer Nou, les escales de l’Esbarjo i la Plaça Mn. Joan Quer amb tantes torxes enceses. A banda de la gent que dúiem torxes, hi havia una multitud de gent que no enduia perquè s’havien acabat.

Hi havia uns músics a dalt de les escales que van cantar unes cançons. Després l’Aitor Roger, que és historiador i està a l’arxiu municipal, ens va explicar que aquesta tradició de les torxes va començar l’any 1650 amb motiu de pregar a Sta. Caterina perquè salvés els habitants d’una pesta que hi va haver a Blanes i que va morir molta gent i, es va fer cada any fins el 1936 que es va deixar de fer perquè va esclatar la guerra civil.

No s’havia fet més fins el 2010 que el grup escolta va fer una baixada però més petita.

Mn. Enric també ens va fer un petit parlament i tot seguit ens van oferir xocolata amb melindros i rom cremat i en acabar el grup musical van cantar dos cançons més i una d’elles va ser l’Al.leluia de Leonard Cohen, que és una cançó preciosa com cloenda de l’acte.

L’ambient va ser molt festiu i amb molta participació i una cosa que em va agradar molt va ser veure gent de Blanes que feia temps que no veia i fer petar la xerrada.

A més no feia gens de fred i s’hi estava bé.

Molta gent vam coincidir en desitjar que aquest acte tingui continuïtat ja que recuperar tradicions sempre és interessant.


La tradició:

La pesta del 1650 a Blanes i els sogalls de santa Caterina

Fèlix Rabassa i Martí

Les cròniques periodístiques de finals del segle XIX i principis del XX ens informen que la vigília de santa Caterina els nois sortien pels carrers amb sogalls encesos i feixos de canyes també encesos les noies. Aquesta tradició havia quedat reservada només a les criatures, com a mínim d’ençà de les darreries del segle XIX, encara que “antigament hi anava tothom de la vila, joves i vells”. En l’època que ens ocupa, finals del segle XIX i primer terç del segle XX, els infants anaven a les hortes on hi havia les sínies a comprar els sogalls, i per santa Caterina sortien amb els sogalls encesos, cantant aquesta cançoneta:

“Santa Caterina quan va veure el foc,

totes les campanes van tocar a mort.

Visca Santa Caterina”

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *