Tastet literari joves autors blanencs

Molt content d’haver participat amb un relat a “Contes d’Ibèria”, un llibre de l’editorial Llibres de l’Encobert amb 19 relats en quinze llengües de la Península Ibèrica. Un projecte que demostra que totes les llengües, per pocs parlants que tinguin, són igual de dignes i poden tenir qualitat literària. El meu relat en llengua catalana es diu “L’arbre dels menairons” i s’esdevé a Andorra.

Fèlix Rabassa Martí

13/01/2019

Fragment de “L’arbre dels menairons”

-Ermengol! Ermengol! Torna, que ja s’està fent fosc! –na Bruna cridava el seu fill de la porta de casa estant, a la seva masia que es trobava a la vora d’Ordino-.

N’Ermengol feia estona que havia sortit a caçar bolets al bosc que hi havia al voltant del mas on vivia amb els seus pares i la seva germaneta, na Brígida, que havia nascut al començament de la primavera anterior. De fet, darrerament s’havia afeccionat molt a anar al bosc, tan si era per anar a caçar bolets, com per jugar a explorar-lo, sense que els seus pares sabessin que cada cop s’hi endinsava més i més.

Al petit Ermengol el fascinava molt, el bosc. Les formes sinuoses de les arrels dels roures més antics; les fulles dels castanyers; les branques, que semblaven braços, amb mans i dits i tot; el suro de les alzines, una mena de pell molt arrugada que les protegia del fred a l’hivern i de la calor a l’estiu; el tou de fullaraca que es formava al sotabosc i que en aquells darrers dies de tardor, a principis de desembre, era molt gruixut; els esquirols, que pujaven i baixaven adelerats els troncs dels pins; l’airet que bufava de vegades dins la forest i que el despertava del seu embadocament provocat per tanta bellesa. Però sobretot aquell element del bosc que més ullprenia a n’Ermengol eren els bolets.

Els bolets per a gairebé tothom a Andorra, i encara més per al petit Ermengol, eren molt importants. Els antics andorrans creien que els bolets eren un present de la Mare de Déu de Meritxell a la gent de les valls, quelcom gairebé sobrenatural. Eren una menja molt saborosa que es podia trobar en abundància a les forests, sobretot a finals d’estiu i a la tardor, però de vegades, també la resta de l’any. N’hi havia que tenien propietats curatives i, fins i tot, màgiques. Si ingeries segons quina mena de bolets et transportaven a un altre món, podies parlar amb els avantpassats i podies adquirir certs coneixements i poders del més enllà. Tanmateix, molt poca gent sabia amb quina casta de bolets i amb quines arts ocultes hom podia accedir a aquella màgia que tenia el seu origen en la Natura.

Si voleu adquirir aquesta obra només m’ho heu de demanar enviant-me un missatge al següent correu electrònic:

[email protected]

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *