Tastet de “Sota el signe de la lluna jueva” d’en DAVID VALLE

SINOPSI

  • L’Eva fuig de casa després d’haver sofert una pallissa del que considerava que era l’home de la seva vida. Tot i el mal que li ha fet, descobreix desconcertada que encara estima en Miquel amb bogeria. L’Eva es prendrà un temps per ordenar els seus sentiments, les seves emocions -encara més quan descobreix que està embarassada- i que aprofitarà per indagar sobre el fantasma jueu d’una dona físicament igual que ella que se li apareix en reflexos i en somnis.

Imatge PA

TEXT LITERARI SELECCIÓ DEL PROPI AUTOR

La Sandra va fitar a la Paqui insinuant-li amb la mirada que li havia clavat una punyalada. Abans que pogués corregir les seves paraules, la Sandra va replicar amb contundència:

-Potser sí que el problema és meu. També l’Eva té problemes i l’Abril -va dir assenyalant-nos-. La majoria de dones que es divorcien i que se separen per culpa dels seus marits, tenen problemes. I si vas sumant i sumant, quantes dones no tenen problemes? Quantes no han sentit mai un orgasme? A quantes el seu marit els hi ha fet el menjar o els hi ha posat una rentadora? Quants homes se’n van al bar tot el dia i deixen a la seva dona morta de fàstic a casa? Quants se’n van a treballar a fóra durant setmanes i li foten les banyes a la seva dona, aquella amb la que porten tants anys casats, amb la primera fulana que troben a la carretera? Quants homes es preocupen pel que pensa la seva parella? Quants? -La Sandra va fer una pausa pensarosa.- Potser tens raó Paqui i el problema és nostre, de totes les dones. -En aquest punt la va mirar seriosa.- Potser la culpa va ser meva, quan el meu exmarit em va deixar quan ja feia més d’un any que cardava amb una altra dona a la meva esquena! Després no m’ho va confessar pas, simplement em va dir que l’espurna de l’amor s’havia acabat. -La Sandra va riure.- A sobre li va quedar romàntic al fill de puta! Potser sí que tens raó -va dir mirant afectada, alhora que resignada, a la Paqui-. Si estic com estic, potser el problema va ser meu, per haver confiat amb bogeria almenys en un home…

Fins ara la Paqui no havia sabut el motiu pel qual l’exmarit de la Sandra l’havia deixat. Ara que el sabia se sentia molt culpable per les paraules que li havia dirigit a la Sandra. Va intentar consolar a la seva amiga però aquesta la va tallar fent el cor fort:

-Paqui, m’alegro molt que tu hagis tingut sort a la vida. La resta de companyes que estem aquí no hem tingut tanta -va apuntar tornant a assenyalar-nos a totes, després va prosseguir canviant de sobte el to reflexiu i transcendental que havia adquirit la seva veu per un de més alegre i marxós-. Però noies, la resta -va dir mirant-me a mi i a l’Abril- tenim tota la nit per davant per caçar homes, i si no ens convé cap, passem d’ells i gaudim el màxim ballant, xerrant i rient. -Va tornar a mirar a la Paqui. – M’alegro molt per tu, de debò. Espero que et vagi tot bé a la vida. Enterrem la destral de guerra? -va afegir somrient mentre li allargava la mà.


EDICIÓ

Sota el signe de la lluna jueva. DAVID VALLE


 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *