Tastet de “La ira dels déus” d’en F. Rabassa

Sinopsi

A “La ira dels déus” en Sau de Treviac arriba a Càrlec, un vilatge del comtat de Croia, al reialme de Fenollet. Contràriament a la resta de comtats del reialme, el de Croia és habitat per una gent que, tot i parlar la mateixa llengua que els altres fenolletencs, l’occitanès, no professa la mateixa religió.

Mentre que a gairebé tot Fenollet, així com a tot el reialme de Clarença i al de Rocaflor, la religió professada per tothom és la que creu en un déu únic, la religió de la Vera Fe, al comtat de Croia els habitants són pagans, creuen en els seus propis déus.

En Sau arriba a Càrlec i veu que hi ha arribat un grup d’inquisidors de la Vera Fe, disposats a convertir a la seva religió, de grat o per força, els habitants del vilatge.


Text literari selecció del propi autor

Al vespre en Sau se n’anà cap a l’Hostal de la Roda, un establiment del vilatge on, segons el cònsol Bratx, el menjar era molt bo i les cambres eren prou netes. Després de rentar-se bé de la pols del camí en Sau baixà de la seva habitació i entrà al menjador de l’hostal. Allí, l’hostaler, tot sol·lícit, li portà una gerra de vi negre de Clarença, escudella i carn d’olla i un plat de civet de senglar. El caçaire, de la seva taula estant podia veure els altres parroquians asseguts gaudint de les bones menjues de l’hostal. Eren, sobretot, gent d’altres indrets del comtat de Croia, vinguts a Càrlec per negocis o per visitar familiars que tenien al vilatge. Aleshores en Sau va veure com entraven a l’hostal quatre homes que va reconèixer de seguida. Eren dos homes, clergues, un de jove i un altre de força més gran, abillats amb sengles hàbits negres, acompanyats de dos militars armats amb sengles espases que, pels seus uniformes, en Sau va reconèixer que eren soldats de la Vera Fe. Tots quatre nouvinguts es van asseure en una taula mirant amb evident menyspreu la resta de parroquians de l’hostal, mentre esperaven que l’hostaler vingués a demanar-los què volien.

-Cony d’adoradors de bestioles! Vejam si ens porteu uns quants plats del vostre ranxo fastigós! –cridà un dels dos soldats de la Vera Fe, el més jove-.

Tots els parroquians de l’hostal giraren el seu esguard devers els nouvinguts. No eren de simpatia, precisament, les mirades que van atreure els quatre forasters, i més encara després dels crits provocadors del soldat. L’hostaler acudí a la crida del soldat de la Vera Fe amb celeritat i sense fer cas dels insults que havia proferit.

-Què volran els senyors? Tenim de tut, en el nostro hostal. Escudella i carn d’olla, cap i pota, civet de senglar i ànec amb peres són les nostres especialitats. I tabé tenim tuta mena de carns a la cassola, truita de riu, granotes…

-Granotes? –cridà el mateix soldat-. Ens prens per salvatges? Nosaltres no mengem pas aquestes merdes, pagerol. Que fem cara de menjagranotes? O és que potser ens estàs prenent el pèl, sapastre? Ves amb compte, que amb l’autoritat de la Vera Fe no s’hi juga.

-Calmeu-vos, caporal Gràcia, ja tindrem prou temps de fer passar per l’adreçador aquests idòlatres –féu el soldat més veterà, mirant de tranquil·litzar el seu jove subordinat-.

-Perdoneu, sergent, però és que aquesta purrialla pagana em fa posar nerviós. Aquests heretges enfaldillats com donetes només serveixen per netejar el terra –i dit això el caporal Gràcia etzibà una puntada de peu a l’hostaler que el va fer anar per terra.


Context

El passat dissabte 19 de gener de 2019 es va celebrar l’entrega de premis del XX Premi Víctor Mora de narrativa breu a la vila de l’Escala.

L’obra guanyadora de les 58 que es van presentar fou “L’hòstia consagrada” i el relat amb el qual em vaig presentar, “La ira dels déus”, fou un dels que van ser finalistes.

L’obra guanyadora i les deu finalistes han estat publicades en un llibre de relats col·lectiu que ha estat batejat amb el nom de “L’hòstia consagrada i deu relats més”.

El meu relat que, com he esmentat abans, es titula “La ira dels déus”, és una altra aventura protagonitzada per en Sau de Treviac, l’heroi que també és el protagonista del meu altre relat publicat situat en el món de Pirènia, “El fermall del rei elf”.

Aquesta aventura s’esdevé en el món de Pirènia, en el qual hi ha cinc reialmes (Cairàs, el comtat sobirà de Castellroig i els esmentats Fenollet, Clarença i Rocaflor) habitats pels occitanesos, un poble que s’assembla molt al català. Per crear aquest món (que podria assemblar-se a la Terra Mitjana de Tolkien) m’he inspirat en la història medieval, la mitologia, les llegendes, la toponímia, la geografia i la cultura catalanes.

Fèlix Rabassa i Martí


Si voleu adquirir aquesta obra només m’ho heu de demanar enviant-me un missatge al següent correu electrònic:

[email protected]

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *